Brasil és un país immens, preciós i amb diverses tradicions. Una d'elles és el carnaval. Fa uns anys, el meu marit i jo vam recórrer el nord-est brasiler en època carnavalesca. Seguint camins i carreteretes vàrem anar a parar a un vilarejo on feien una rua i ens trobàrem amb una comparsa que escenificava la tropa del cangaceiro (bandoler) més famós d'aquell país: Lampião, odiat per uns reverenciat per altres. Amb ell, Maria Bonita i tot el seguici. Les seves disfresses, fetes amb materials ben senzills, eren fantàstiques i amb uns colors meravellosos.
Tot això us ho explico perquè un dels llocs on millor he menjat és en aquella regió. Podem trobar tota una cuina feta amb productes barats i que només requereixen temps. És una cuina rústica i refinada alhora. Així hi podem menjar quibebes, bolos de goma, beijus, tapioca, paçoca, peixada de comadre i uns camarões nordestinos que són els que he fet i compartiré en el post vinent.
No tot és samba al Brasil. La música sertaneja és dolça. Xodó? En portuguès és una manera amorosa d'anomenar una persona estimada. Una cançó brasilera molt coneguda és Eu só quero un xodó, per Gilberto Gil. Bona música nordestina. Quanta saudade...
He visitat el nordest del Brasil i realment té zonas molt duras.
ResponEliminaEl dia dia s'ha de viure. Tenen tristeza a la cara.
Loli
Una entrada preciosa!!!!! Aquestes fotos amb un cercle de color, il.lustra perfectament aquel contrapunt que vols deixar patent: alegría entre la tristessa, ganes de sortir endevant i cel.lebrar el poc que es te, a pesar de les circunstancies.
ResponEliminaSon aquelles coses que em d'apendre els que tenim molt mès, i .. sovint ens queixem mès. Desitjo tenir-ho present, tot i que ho intento.
Desitjant tambè llegir el proper post.
Petons!
Aquestes fotos són com una invitació a viatjar a llocs lluntanys i amb tanta diffèrencia amb la vida nostra...
ResponEliminaA veure aquestes noves receptes...
Petonets,
Palmira