dimecres, 12 de març del 2014

Risotto amb espàrrecs {i una història d'amor}

...
   Instintivamente, pensó en el verano de sus ocho años, cuando se había marchado con sus padres a América, dos meses fabulosos que habían pasado recorriendo los grandes espacios del Oeste. Esas vacaciones habían estado marcadas por una pasión: la de los Pez. Esos caramelitos metidos en un dispensador en forma de figurita. Basta apretar sobre la cabeza para que el juguete suelte un caramelo. Ese objeto marcaba la identidad del verano. Nunca más había encontrado esos caramelos. Nathalie evocó ese recuerdo justo cuando apareció el camarero.
  - ¿Saben ya lo que van a tomar? - preguntó éste.
  - Sí. Dos risottos con espárragos. Y de postre... tomaremos Pez - dijo Markus.
- ¿Tomarán qué?
  - Pez.
  - No tenemos... pez de postre, señor.
  - Pues es una pena - concluyó Markus.
  El camarero se alejó, algo molesto. En su interior, el sentido profesional y el sentido del humor eran como dos rectas paralelas. No entendía qué hacía una mujer así con un hombre como ése. Seguro que era productor de cine, y ella, actriz. Tenía que haber una razón profesional para cenar con un fenómeno masculino tan extraño como aquél. ¿Y qué era eso de tomar pez de postre? No le había gustado nada esa broma. Conocía bien a esa clase de clientes que se divierten rebajando a los camareros. Se iba a enterar el tipejo ese, las cosas no iban a quedar así.
                                                                                                                  ...
Del llibre La delicadeza de David Foenkinos de l'Editorial Seix Barral.
(Amb autorització de l'Editorial Seix Barral)

Sinopsi de la contraportada del llibre: Nathalie és una dona afortunada. Feliçment casada amb François, passa els dies rodejada de somriures i llibres. Un dia la pena truca a la seva porta: François mor inesperadament. Nathalie es llangueix entre les parets de casa seva i es volca en la seva feina. Però just quan ha deixat de creure en la màgia de la vida, aquesta la torna a sorprendre i es revela en la seva forma més meravellosa.

El mateix autor David Foenkinos i el seu germà Stéphane, van dirigir el film basat en el llibre i on actuen Audrey Tautou i François Damien en els papers principals. La delicadeza va ser premiada l'any 2011 amb un premi César a la millor òpera prima i millor guió adaptat.

Per a quatre persones,

Necessitarem:
per al risotto
 - 200 g d'arròs carnaroli
 - 500 g d'espàrrecs (un manat)
 - 100 g de pinyons
 - 1 ceba tallada a dauets
 - 20 cl de vi blanc sec
 - 10 cl de nata líquida
 - 80 g de parmesà ratllat
 - oli d'avellanes, oli d'oliva o mantega
 - sal i pebre
 - brou o aigua
per a les teules de parmesà
 - 80 g de parmesà ratllat
 - 50 g de pinyons
 - 2 cullerades soperes de farina
 - 1 cullerada sopera d'aigua

Farem:
Posem a escalfar el forn a 180º.
Barregem els ingredients per a fer les teules i en fem quatre parts.
Les posem en una safata de forn i les aplanem.
Deixem daurar durant 15 minuts o fins que les veiem amb color.
Traiem i reservem.
En una paella amb oli d'oliva, d'avellanes o mantega hi ofeguem la ceba a foc baix.
Tallem els espàrrecs a rodanxes, reservant-ne unes quantes puntes per a decorar el plat, i els afegim a la paella.
Deixem coure uns 15 minuts i hi posem els pinyons.
Salpebrem.
Aboquem el vi i l'arròs, remenem un parell de minuts.
Anirem afegint una mica de brou a mesura que l'arròs se'l vagi bevent.
Quan faltin uns minuts perquè l'arròs estigui cuit hi posem la nata i el formatge, tot remenant.
Decorem el plat amb la teula i les puntes dels espàrrecs cuites al vapor o passades per una paella amb una mica d'oli.
Queda molt i molt bo.

Ens el menjarem mentre sentim Alain Souchon, un cantant que he descobert gràcies al llibre. L'amour en fuiteuna cançó que li agradava a Nathalie sentir amb François, l'amor que se'n va anar...

25 comentaris:

  1. Hola Nani, per a mi un plaer i un honor que em preguntis la meva opinió per a fer un maridatge amb quest plat (inmediatament vaig amb els records a Itàlia!) i he pensat deixar un comentari aquí enllòc que al FB: com a seguidor de les teves receptes i productor de vi és un plaer aportar el meu granet al teu blog i... crec que tinc una bona proposta!
    Il Risotto (enhorabona per a triar Carnaroli!) en la tradició italiana és un plat cremós: aquesta textura i els tocs làctics de la mantega i parmesà necessiten un vi amb estructura i una sensació glicèrica, voluminosa.
    Els espàrregs i els pinyons donen al plat molta finura i elegància, llavors necessitem un vi fresc, amb un pás delicat i gens tànnic per a respectar aquesta característica.
    Finalment, jo us proposo un maridatge amb el nostre BERNAVÍ NotteBianca: la garnatxa blanca de vinyes velles dona el volum i acompanya l'estructura cremosa del risotto; al mateix temps la frescor de la Viognier i els aromes delicats i persistent per una banda acompanyen la part vegetal del plat i per l'altra ens ajuden a refrescar a cada glop els sentits per a que vi i plat siguin bons companys a la taula.
    Desitjo que us agradi... Salute e Felicità per tutti!!! Marco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ciao Marco!
      Moltes gràcies pel teu suggeriment. Nosaltres l'hem begut: Bernaví NotteBianca i resulta un vi excel·lent. I per a qui no us conegui, convido a visitar-vos a la Terra Alta:
      http://www.bernavi.com/p/enoexperi.html
      Nani

      Elimina
  2. Bonica canço que no coneixia tampoc. Qué dir del rissotto??? Una de les formes mès meloses i delicioses de menjar arroç...i si li posem uns primerencs esparrecs... ha de ser un plat de primera.
    A mi m'encanta, ja m'haguera agradat seure a taula amb aquest plat... i el primer sería la teula... glotonería bona.
    El texte.... sugerent.
    Les imatges..m'encanten les dels esparracs (sols i amb el rallador!)
    Petons

    ResponElimina
  3. Entrades com aquesta et fan encarar el dia amb més il·lusió! M'ha encantat!
    Mercè

    ResponElimina
  4. Nani, buscaré aquest llibre, que ja veig que es dels que m' agradan
    Et felicito, perque no he vist gaires fotos de rissotos que m' haigin agradat i aquestas m' han encantat. Trobo que no es un plat fácil de fotografiar i que quedi apetitos i to ho has fet.
    Petons

    ResponElimina
  5. Sembla molt bo, Nani. Amb els pinyons encara més bo!

    ResponElimina
  6. Un risotto fantàstic!! Amb totes les textures posibles...Ideal per a fer amb els primers espàrrecs silvestres :)
    Gràcies per la idea. Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  7. El risotto és un plat que m'encanta! Amb els espàrrecs i els pinyons ha de quedar perfecte! I també m'agrada molt el detall de les teules de parmesà: tot un detall!¨:)

    ResponElimina
  8. Considero realment una feina difícil fer una bona foto a un risotto, i tu te n'has sortit amb nota! Només per això ja val la pena tastar-lo!
    Petons

    ResponElimina
  9. I tant que ha d'estar bo! El risotto ja és saborós, però l'afegitó de la neula el converteix en un plat perfecte. Petons.

    ResponElimina
  10. Nani, al final a pesar de resultar un libro "distinto" me gustó mucho. El risotto me gusta pero con lo que me quedo es con esa galleta de parmesano... Ayer publiqué la entrada del encuentro y hoy por fin la receta del cocedero, en el que incluyo la mermelada. Ahhh quiero ver ese pan y ese fondo home made. Bss preciosa.

    Virginia "Sweet and sour"

    ResponElimina
  11. El rissotto ha de ser boníssim! Però m'agrada molt el detall de les teules de parmesà i amb els pinyons és l'acompanyament perfecte!
    Molts petons

    ResponElimina
  12. Mira que llegint l'entrada m'he aixecat i tot per veure si tenia el cd d'alain souchon amb aquesta cançó :o)
    Aquestes teules les hem de preparar, amb els pinyons han de ser meravelloses, com la vida que sempre ens sorpren, oi?
    Una abraçada!
    Palmira

    ResponElimina
  13. El risotto m'agrada sempre, però amb espàrrecs és dels meus preferits... Genial el fragment de "La delicadeza", el llibre em va agradar força, la pel·lícula no tant. Un petó!

    ResponElimina
  14. Cada día et superas més i més i no m'extanya NANI després de ser una ANFITRIONA EXCEPCIONAL de la TROBADA TARRACONINA.
    Petonets maca, ja he anat fent el seguiment :))))

    ResponElimina
  15. Els Pez!!! a mi m'encantaven!! Tinc una cosina que encara en col·lecciona dispensadors.
    Quina passada de risotto i de fotos!!
    petonets

    ResponElimina
  16. No he llegit el llibre...però la peli és una de les meves preferides...i jo, de petita, també m'enjava pez...M'encanta el cruixent amb el que acompanyes el risotto! Petons!

    ResponElimina
  17. Nani, fa temps que segueixo les teves recomanacions musicals... crec que començaré a fer-ho amb els llibres!! El risotto te molt bona pinta!! Petons

    ResponElimina
  18. Como me gustó ese libro, tan distinto y tan real. La peli no la vi, no suelo hacerlo con las adaptaciones de libros que ya he leído, prefiero recordar la imagen mental que mi imaginación me crea . El risotto tiene una pinta estupenda!!
    Petonets!!

    ResponElimina
  19. Que rico, me encanta el risotto lo hago al menos una vez por semana, este con espárragos tiene un aspecto delicioso y el detalle del crujiente con los piñones genial. Saludos

    ResponElimina
  20. Ui, ui, ui, això sí que ho penso fer, tingui o no tingui temps...ja el trobaré.
    Petonets.

    ResponElimina
  21. Un risotto boníssim, amb uns acompanyaments molt encertats!! Petonets!

    ResponElimina
  22. Què dir del risotto? m'agraden de tots tipus, aquest és tot un clàssic!! Les fotos fnatàstiques com sempre.

    petons

    ResponElimina
  23. Una bona recepta i una súper presentación, com sempre.
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  24. guapa, m'emporto aquesta super foto pel recull! moltíssimes gràcies per participar. petonets

    ResponElimina