dilluns, 21 de març del 2016

Pastís caramel·litzat de melmelada {anem a Paris}


Per a celebrar el primer any de blog vàrem organitzar un concurs amb receptes que portessin melmelada com un ingredient més. I ha passat el temps i d'això ja en fa quatre anys. La qüestió és que volíem tenir unes quantes idees per al llibre que portaven en ment les nenes d'Els fruits saborosos i que posteriorment varen publicar amb il·lustracions nostres.
Entre tots els blogs que hi participaren hi havia una recepta de la Palmira, del blog Come conmigo el blog de Palmira, que ens va agradar força i que volíem fer des d'aquell moment: és un pastís que es fa sense forn i que queda molt bo. Ella el va fer amb melmelada de cireres. Nosaltres les hem canviat per figues seques i melmelada de figues amb un resultat excel·lent. Per a sis racions en una paella de 20 cm,

Necessitarem:
 - figues seques
 - 175 g de melmelada de figues
 - una copa del licor que ens agrada
 - 2 ous
 - 20 g de mantega fosa
 -100 ml de llet desnatada
 - 85 g de farina
 - 1 cullerada (cafè) de llevat Royal
 - 1 cullerada sopera de sucre
 - un xic de sal
 - una cullerada sopera d'oli de gira-sol
 - sucre de llustre per a empolvorar

Farem:
Tallem les figues que necessitem per a cobrir la paella i les posem a estovar amb un licor que ens agradi, jo ho he fet amb Cointreau mitja hora abans de preparar la pasta.
Reservem.
En un gran bol barregem la farina, la sal, el sucre i el llevat.
Fem un forat al mig i hi afegim els ous, la llet i la mantega fosa.
Remenem bé fins a obtenir una pasta llisa i sense grumolls, que quedi lleugera.
Escalfem una paella antiadherent amb l'oli i repartim les figues i la melmelada per tota la superfície.
Seguidament hi aboquem la pasta per sobre, baixem el foc al mínim i tapem.
Deixem coure uns 15 minuts aproximadament fins que qualli i li donem el tomb amb un plat o tapa, com si fos una truita de patates.
Deixem caramel·litzar per l'altra cara uns cinc minuts més.
Servim calenta o tèbia, empolvorada amb sucre de llustre i, si voleu, l'acompanyeu amb una bola de gelat de vainilla. 
Oh la la...
La Palmira ara viu a París i nosaltres, la Violeta i jo, li desitgem una primavera ben florida junt amb la seva rosseta, la Polyanna.
Un bisou.

Comment te dire adieuFrançoise Hardy.

6 comentaris:

  1. Que interesant! A la que pugui la probo!

    ResponElimina
  2. Siiiiiiiii!!! Aquí estem esperant i desitjant la vostra visita :o)
    Quants records em porta aquesta recepta, han passat tantes coses a les nostres vides...
    Gràcies per aquestes fotos tan boniques i per recordar-vos de nosaltres !!!
    Petons i fins molt aviat a doncs!!!!!
    Palmira

    ResponElimina
  3. Un pastís impressionat...i les fotos molt i molt sensuals. M'ha encantat

    ResponElimina