Brownie de farina de garrofa i carabassa de la Clara 'Menjamiques'

Quan l'agost de l'any passat vaig visitar la Casa Vermouth Padró a Bràfim, a l'Alt Camp, i sobre la qual vaig fer un post ple de gust i colors, no em podia imaginar que quan la guia parlava sobre la casa pairal de Cal Garriga aquesta fos una magnífica mostra del Modernisme Català. Ni molt menys podia pensar que en un pis d'aquesta casa la Clara de 'Menjamiques' hi instal·lés el seu obrador des d'on du a terme el seu projecte gastroetnobotànic.

Des que entres a la casa i arribes al pis obres la boca i no la tornes a tancar fins que marxes. Una meravella del modernisme més pur i que es manté tal qual. I això que no vaig pujar a la planta noble que encara manté la decoració i les estances tal qual, amb tot la seva esplendor. Sabem que el Modernisme català va ser un moviment politicocultural de finals del segle XIX i principis del XX, amb l'objectiu d'aconseguir una cultura moderna i nacional. Coneixem de sobres edificis ben emblemàtics d'aquesta època: a Barcelona tenim, entre d'altres, l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música i la casa Batlló. A Tarragona, el Teatre Metropol i la Quinta de Sant Rafael, dos referents entre molts. Algunes obres d'aquest moviment han estat catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A la xarxa podeu trobar molta informació que no cal que la reprodueixi. Em va xocar que la Clara preparés el brownie amb formes de flors, ja que una de les característiques del modernisme és emprar motius vegetals i ella aquí ho va clavar. Treballar en un entorn com el seu resulta inspirador.

I ara parlem de la Clara. 

La Clara, filòloga catalana de formació, es va quedar a l'atur per la crisi. Però la seva joventut i la seva manera de pensar la van atreure cap a Bràfim on es va instal·lar. Li agrada viatjar i creu que és possible un món millor. Si llegiu la seva biografia a la web, veureu que fa moltes coses. I he de dir que  molts productes també i que ja es troben en moltes botigues arreu del nostre territori. A Tarragona, perquè m'ho acabareu preguntant, en trobareu a Cal Gram al carrer Unió i a La Graneria del carrer Portalet. Cal remarcar que la majoria dels seus productes són 100% de proximitat, sense lactosa, sense gluten i vegans.

M'agraden les persones amb iniciativa i que tiren endavant les seves il·lusions. La Clara és una treballadora incansable i que quan no treballa, fa castells. Caps de setmanes i dies de diari també (la vaig conèixer a Agronyam un dilluns) va a les fires i fa tallers. La seva tasca ja ha estat recompensada: va guanyar el primer premi en la categoria Salut i Esport dels Premis Emprèn que atorga la Diputació de Tarragona. Amb la seva joventut està destinada a guanyar-ne molts més. I aquí no s'atura la seva dedicació perquè a part de treballar elaborant productes amb garrofa, també ho vol fer amb altres plantes i que siguin fàcils de consumir per la gent. Veig venir projectes ben interessants. 

Ingredients:

 - 130 g de farina d'arròs

 - 20 g de farina de garrofa

 - 70 g de Dolç d'ametlla Menjamiques

 - 1 cullereta de postres de llevat (Royal)

 - 1 pessic de sal

 - 1 carabassa petita feta al forn

 - 90 g de nèctar de garrofa Menjamiques

 - 126 g de beguda d'arròs

 - nous del país (opcionals)

Com el fa la Clara,

Preescalfem el forna a 180ºC.

Se separa la polpa de la carabassa amb una cullera deixant la pell, la col·loquem en un bol i l'aixafem amb una forquilla fins que quedi un puré.

En aquest bol, hi afegim tota la resta d'ingredients (tret de les nous) i ho batem bé fins que quedi una massa homogènia.

Hi incorporem les nous al gust i enfornem durant uns 30 minuts a 180ºC.

Per servir, podem decorar-ho amb un rajolí de nèctar de garrofa.

En aquest cas, el vàrem acompanyar del deliciós dolç d'ametlla Menjamiques.

Enhorabona, Clara.  La teva empenta és un bon exemple a seguir. 

Vull recordar que la farina de garrofa té molts beneficis nutricionals i que tinc receptes preparades amb ella que trobareu en aquesta etiqueta.

Tremole, El Diluvi