'Pastéis de nata' amb cireres de Bràfim

Hi ha festes i fires que esdevenen tradició a casa meva. Comences anant una vegada i després es torna costum. Això em passa amb la Fira de la Cirera de Bràfim que enguany n'ha celebrat la desena edició. Parades i paradetes molt variades a l'Ermita del Loreto: de cireres, joguines i globus per als petits, vins i cerveses locals i de l'entorn, gintònics amb cireres, fleques del poble amb coques de recapte i dolces i també una de menjar forà que triomfa com la que més.

Sobre aquesta parada he de dir que l'any vinent no em deixaré el dinar fet i prendré una carmanyola per a comprar el flairós cuscús que tenen junt amb altres exquisideses magribines diverses. Hi aniré aviat per a no quedar-me sense i sobretot que no em faltin les cireres que quan vaig arribar ja s'havien exhaurit. Sort que van portar una segona tanda i vaig haver de fer cua. Que sí, que l'any vinent hi aniré d'hora.
Sobre les pastes que presento avui són prou conegudes arreu del món: els 'pastéis de nata' portuguesos. Bé, jo he fet una versió amb una crema més espessa del normal perquè volia que sobresortissin les cireres cuites que hi afegeixo, per a poder fer les fotografies amb relleu i que la crema les aguantés per sobre. Però crec que amb la mida dels motlles que tinc, que no són gaire grans, hauria pogut fer la crema menys espessa. Tant fa, perquè quedi com quedi surten boníssims. El farcit és un tipus de crema catalana i no se'n coneix la recepta original que només la saben tres persones al món. Aquests pastissos són originaris de Santa Maria de Belém de Portugal i molt coneguts en tot el país i també al Brasil, suposo que per l'emigració de molts portuguesos. I un consell, si sou de Tarragona i en voleu menjar uns de ben bons podeu anar a la pastisseria Velvet. En Marc els fa boníssims.
Anem a la recepta, per a dotze pastes en motlles amb una base de 5 cm de diàmetre i uns 6,5 per la part de dalt. Som-hi.

Ingredients:
 - 36 cireres (3 per cada pastís)
 - 1 sobre de sucre vainillat, 8 g
 - 125 ml d'aigua
 - 1 cullerada (postres) de mel
 - 1 espinyolador
 - 1 paquet de pasta de full rectangular (230 g i de 32x35cm)
 - mantega per als motlles
per a la crema,
 - 400 ml de llet sencera o 200 ml de nata+200 ml llet
 - 5 rovells d'ou
 - 1 beina de vainilla
 - 20 g de maizena
 - 125 g de sucre
 - 1 tros de pela de llimona
 - sucre de llustre i canyella per a empolvorar

Com els farem,
Estirem la pasta de full sobre la taula, aprofitem el paper que l'embolcalla per a protegir-la, i la tallem a rodanxes amb els motlles, que haurem untat amb mantega i hi posem la massa tallada.
Els conservem a la nevera mentre preparem la crema.
En un bol hi barregem els rovells d'ou i una tercera part del sucre, batem fins que tingui una consistència fina i lleugera.
Hi anirem afegint la maizena de manera delicada i que la vagi absorbint.
Posem la llet al foc en un cassó junt amb el sucre restant, la pela de llimona, la beina de vainilla oberta per la meitat i deixem que arribi a bullir, apaguem el foc i que infusioni tot uns tres minuts.
Un cop passat el temps aboquem la infusió sobre el bol on tenim els rovells tot remenant amb una vareta d'acer, ho tornem a posar al cassó i a foc mitjà ho continuem coent sense parar de remenar, fins que s'espesseixi al gust de cadascú.
Un cop estigui fora del foc traiem la beina de vainilla.
Posem a escalfar el forn a 270ºC.
Un cop calent, enfornarem els motlles que haurem emplenat amb la crema i els deixarem fins que els veiem daurats, aproximadament uns quinze minuts i segons el forn de cadascú.

La meva variació:
Espinyolem les cireres i les posem a coure en un cassó amb l'aigua, el sucre vainillat i la mel, deixant que es coguin uns 15 minuts.
En posarem tres en cada motlle abans d'enfornar.
Per a servir, empolvorem amb sucre de llustre i canyella.

Altres receptes que podeu trobar al blog amb cireres: coca de bombons de maig amb cireres congelades, pastís calat de cors amb cireres de Vila-rodona, magdalenes amb cireres que presenta la Violeta, dorayakis de Sakura treta de la revista Cuina, pastís de pastanaga i poma i cireres recepta d'unes amigues, macedònia tèbia amb vi i el semifred de cireres de la Riera (la novel·la).

I amb la Fira de la Cirera va arribar el 55è Aplec de Primavera a Bràfim. A l'hora de triar una música adient al post em ve al cap una sardana que la Cobla Contemporània té a l'àlbum Sardaxou 7, una adaptació de l'Òpera dels tres rals (Die Dreigroschenoper en alemany, The Threepenny Opera en anglès) del compositor alemany Kurt Weill i basada en un llibret de Bertolt Brecht. D'aquesta composició és ben coneguda la història d'en Mackie el Navalla, el rei dels bandits. M'agrada molt aquesta peça i em posa la pell de gallina recordar-la de quan la vaig sentir en directe a Frankfurt, fa bastants anys. Tremenda la Lotte Lenya quan canta Moritat von Mackie Messer (Mack the Knife). O la versió de Rolf Boysen amb la Rias-Sinfonietta Berlin & John Mauceri. Excel·lents  i elegants també les versions jazzístiques de Louis Armstrong, la d'Ella Fitzgerald & The Paul Smith Quartet i la sensacional, no cal dir-ho, de Frank Sinatra. Ballem?

Òpera de tres euros (Mack the Knife), Cobla Contemporània