Melmelada de saüc i poma

Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...

... doncs això. Aquest post d'avui ve després de tot un fil vermell que uneix unes quantes persones i coincidències i com a continuació de l'entrada de la setmana passada. Quan vaig tastar la melmelada que havia preparat la Tresa, la remeiera del sopar a la Segarra, vaig pensar que l'havia de fer totes totes, de tan bona que era. Aquell mateix dia que havia anat a dinar amb unes amigues al restaurant Les Fonts de la Mireia, a Vila-rodona, i vaig veure que el saüquer estava ple de fruits madurs. Tot lligava. Saüc a dinar, saüc a sopar. La Tresa em va dir que la feia amb poma i saüc. Vaig cercar per la xarxa i vaig trobar la recepta de la Sara, la de Delícies del Rebost. Em va semblar magnífica i fàcil de fer. Tot seguit vaig trucar a la Mireia i vàrem quedar per anar a buscar els fruits. Cal dir que han de ser negres (Sambucus nigra), ja que els vermells i verds, que encara no estan madurs, són tòxics. I que consti que anava demanant permís a les fades per cada floc que tallava. Passejar pel seu hort a l'hora que hi vaig anar va resultar un autèntic plaer per als sentits: les herbes omplien l'espai amb un perfum especial -per cert, vaig agafar una bona provisió de sajolida (Satureja montana) que servirà a l'hora d'adobar les olives d'enguany-, els insectes que complien la seva funció pol·linitzadora, la flaire que deixava anar la cuina que funcionava a tot gas, ja que s'aproximava l'hora del dinar, un conjunt de factors de benestar. Podia veure els codonys que aviat començaran a madurar. Si mai aneu al restaurant, no oblideu de demanar l'amanida que prepara amb el codonyat d'aquests fruits. Quilòmetre zero total. I les albergínies, i els gira-sols que donen color, i les calèndules, els pètals de les quals acabaran al plat, i els nards i els gessamins que emetien perfum a més d'aportar la seva bellesa. Una vista de l'hort a les acaballes de l'estiu. Al post del xarop el podeu veure a la primavera amb el saüquer florit. 

Ara ens posem a la melmelada que la faig tal com diu la Sara, amb alguna aportació de tal com acostumo a preparar-les jo. 

Ingredients per a quatre pots de 350 cc de melmelada,

150 g de baies de saüc ● 1 1/4 l d'aigua ● 4 pomes Golden de Girona ● 750 g de sucre ● 1 cullera (postres) de canyella o spèculoos ● el suc d'una llimona ● 2 cullerades (sopa) de Chartreuse (opcional)

Com preparar-la,

En un bol posem les pomes pelades i tallades a daus petits, tot reservant les llavors que duen a dins. Hi aboquem el sucre per sobre, remenem i reguem amb el suc de la llimona i el Chartreuse. Tapem amb film transparent i deixem reposar un parell d'hores. Mentrestant posem a bullir en una cassola les baies de saüc, que prèviament haurem separat dels flocs, a l'aigua. Deixem uns 20 minuts a foc mitjà. Colem el suc i afegim  la pasta que resultarà de passar els fruits per un colador xinès o un de xarxa metàl·lica que m'agrada més. N'ha de resultar un litre. Farem la melmelada afegint al líquid resultant les pomes que hem deixat reposar. Deixarem que vaig espessint i amb un estri de fer puré l'aixafarem segons ens agradi més o menys trobar-hi trossos de fruita a la melmelada. He de fer un afegitó dient que he dit de reservar les llavors de les pomes, perquè les he afegit a l'aigua de bullir les baies. He recordat a una amiga que feia confitura i que sempre hi posava les llavors de les pomes per la pectina. No sé si és recomanable o no, però ella m'explicava que ajudaven a espessir la confitura. La posarem en pots nets que hagin sigut esterilitzats en aigua bullent durant tres minuts. Tapem els pots i els posem en una olla amb aigua per a fer el bany maria, un centímetre per sobre, un drap al fons perquè no ballin i els tindrem uns vint minuts comptats a partir que comenci a bullir l'aigua. Els podem tenir dins l'olla fins que es refredi l'aigua o treure'ls i posar-los de cap per avall damunt un drap de cuina fins que els pots es refredin. Etiquetem-los i cap al rebost. 

A l'hora de triar la música que sempre acaba arrodonint les receptes, me'n vaig a Dustin O'Halloran amb una peça de la pel·lícula Marie Antoinette de la Sofia Coppola. M'agrada aquest compositor i pianista nord-americà. És una casualitat que fa uns dies vaig veure Ammonite, del director Francis Lee, el film que parla de les relacions amoroses de la Mary Anning, sí la coneguda paleontòloga que cito al principi del post, i una amiga: una història d'amor d'una època on no eren ben vistes altres orientacions sexuals i maneres d'estimar, amb una gran Kate Winslet com a protagonista. I aquí torna a entrar en Dustin O'Halloran amb peces seves com a banda sonora. El fil vermell que ens uneix...

Opus 23, Dustin O'Halloran