Pastís humit de carabassa i fruita confitada

A casa a acostumem comprar el tortell de reis a la nostra pastisseria de referència, però enguany li hem fet el salt. Després d'unes festes una mica estranyes (com les de l'any passat), ens vàrem quedar a casa i vaig preparar un pastís humit per a esmorzar i poder obrir els regals tranquil·lament. Els grans sabem esperar el moment per fer-ho. El dia va començar fred. Em vaig abrigar per poder fer les fotografies a l'exterior, això no obstant un cop acabada la sessió vaig esmorzar amb gran parsimònia un tros de pastís i el te calent a dins de casa. M'havia preparat la manta per aprofitar el solet, però no va poder ser. Petits grans plaers de cada dia. 

I com que ara ja tenim taronges i llimones qui-sap-lo, cal consumir-les. De carabasses per més que en gasti no s'acabaran. Podria fer tres mesos de receptes i, tot i això, en quedarien. Sobre aquest pastís cal dir que no embafa i resulta ideal per a després de festes. Els cítrics i la carabassa resulten uns bons companys. Caldrà fer-lo d'un dia per l'altre perquè quedi ben humitejat amb el xarop. Ah, i els regals que em van portar unes 'reines amigues' em van fer molta il·lusió. Gràcies.

Ingredients per a un pastís en un motlle de 24x10x7 cm,

 - 100 g d'avellanes triturades al gust, molt fines o més grosses

 - 3 rovells d'ou

 - 3 clares d'ou muntades a punt de neu

 - 50 g de mantega 

 - 1 polsim de sal

 - 130 g de sucre panela de canya integral 

 - 150 g de farina

 - 4 g de llevat químic Royal, la meitat d'un sobre

 - 1 fava tonka ratllada o una cullerada (cafè) de canyella

 - 350 g de carabassa ratllada

 - 100 ml de suc de taronja 

 - 100 g de fruita confitada tallada a trossos petits

 - 1 cullerada sopera farina per a la fruita confitada

 - farina i mantega per al motlle

per al xarop,

 - 5 cullerades soperes de suc de taronja

 - 4 cullerades soperes de suc de llimona

 - 70 g de sucre de llustre

 - 1 sobre de sucre vainillat, 8 g

Un cop triturades les avellanes, les passem per una paella ben calenta i així deixaran anar l'oli que duen. Les deixem refredar. En un bol gran o al got d'un robot hi posem la mantega que haurem fos al microones durant un segons, hi afegim els rovells dels ous, el sucre, la farina, el llevat, les avellanes triturades, la mantega, la fava tonka -li donarà un gust especiat deliciós-, la carabassa i el suc de taronja. Ho pastem fins que s'integrin els ingredients, hi afegim delicadament les clares muntades a punt de neu i ho aboquem al motlle que haurem untat amb mantega i enfarinat lleugerament perquè no s'aferri el pastís. És molt fàcil de desemmotllar. Per sobre hi posarem la fruita confitada que haurem enfarinat lleugerament. Enfornem a 180℃, recordeu d'escalfar el forn prèviament, i el deixem entre 50 minuts i una hora, fins que punxant-lo amb un escuradents, aquest surti net. No us passeu de temps perquè pot quedar ressec, val més pecar de poc. El deixem refredar. Seguidament, preparem el xarop barrejant tots els ingredients i l'aboquem per sobre del pastís, ben repartit. El menjarem l'endemà que estarà ben amarat i serà una autèntica exquisidesa. 

La recomanació de la setmana, de part de l'estimada Ruth Troyano,

Submergir-se en la figura de Frida Kahlo sempre és un convit a volar, a créixer, a conèixer-se millor. Probablement per això és una icona; els gestos, els colors, l'ancestralitat i la determinació que la defineixen són encomanadissos... No ho va tenir fàcil, però no es va rendir mai ni va amagar les seves imperfeccions i ferides. És més, les va convertir en motiu de desig. 'The life of an icon' és una mostra immersiva imprescindible que es pot visitar a l'Ideal Barcelona. Convida a adorar-la eternament. És fascinant identificar la seva tenacitat entre música i llum i entendre com després d'un fatídic accident es va arrelar a la terra i a la vida. Com va 'aprendre a veure un futur brillant i no promeses estroncades. Sublimar el patiment i fer-ne art i llegenda'. Regaleu-vos-la. Al·lucinareu amb la realitat virtual. Estic convençuda que el retrat digital que us emportareu us enamorarà tant com els nous aprenentatges. Frida Kahlo va ser la primera artista mexicana a la qual el Louvre de París va comprar una obra. Ara és un mite i ho serà per sempre més. Encara que irreverent, m'agrada molt aquesta cita seva que diu: 'Ahogué mis penas en alcohol, pero las muy putas aprendieron a nadar'. Tranquil·les, que no la trobareu a l'exposició. 

Gràcies, Ruth. No me la perdré. Quan vaig visitar la casa de la Frida a Ciutat de Mèxic em va semblar un lloc màgic. I algunes de les fotografies són a les receptes mexicanes del blog: llagostins en escabetx, sopa de frijoles, trena mexicana, guacamole i flautas de pollo.

I a casa nostra es fa molt bona música, gaudim-la...

Mama Crazy, La Senyoreta Descalça