Un pastís de xocolata que surt del cor {i un llibre}

...

Els teus sanglots em van despertar. "Què tens? -et vaig preguntar mentre m'asseia-. Què passa?" "Passa que aviat et moriràs", em vas contestar tot esclatant a plorar encara més fort. "Oh! Déu meu, esperem que no sigui tan aviat -et vaig dir jo, tot rient, i després vaig afegir-: Saps què? T'ensenyaré a fer alguna cosa que jo sàpiga fer i tu no; així, quan jo ja no hi sigui, tu la faràs i et recordaràs de mi." Em vaig aixecar i te'm vas penjar al coll. "Bé, doncs -et vaig dir jo, per vèncer l'emoció que s'estava emparant de mi també-, què vols que t'ensenyi a fer?" Mentre t'eixugaves les llàgrimes, et vas parar a pensar una mica, i després vas dir: "Un pastís".

Rap guisat {i un viatge al Brasil}

La meva amiga Mon, blocaire d'Aprilskitch, sempre em diu que escolta la música recomanada mentre llegeix la recepta del dia. Així que avui la complaurem: primer us convido a sentir una bonica cançó de bressol dels indis guaranís brasilers: Nhanderu Rymbáje (Ocell d'or) cantada per Tenondé Porã. La lletra diu més o menys que l'ocell déu cantava i els altres l'escoltaven al voltant. És preciosa.

Llobarro rostit amb calçots {i tomàquet confitat}

Estem en plena temporada de calçots. Els de casa ja estan ben macos i com que en tenim uns quants hem de començar a coure'ls perquè de mica en mica els anem gaudint d'una manera variada. Tinc una llibreta de receptes on hi anoto totes aquelles que més m'han agradat vistes al televisor, en un llibre, en un bloc, en un viatge, en un restaurant o a la revista Cuina (sinònim de garantia i de qualitat) i de la que avui en torno a triar una que està al número 24 i us puc dir que si la feu us llepareu els dits. És una recepta de Xavier Mestres, adient per aquest temps.

Olhos de sogra {les sogres ho veuen tot}

20 minuts són els que es tarden en desfilar els quatre km del Sambòdrom. Un dels moments més emocionants de qualsevol que desfili en una escola de samba al Carnaval de Rio. Jo ho he fet amb la Beija- Flor i us puc dir que és una experiència inoblidable. Calces uns tacons que mai et posaries aquí, portes unes plomes com una corista del Paral·lel, cantes i balles amb una alegria indescriptible i quan t'adones ja s'ha acabat. Realment és un dels més grans espectacles del món.

Sashimi de tonyina {amb tempura de chuchú}

...

Quan arriben al restaurant passen cinc minuts de dos quarts de deu. Els han reservat un tatami. Com ha anat la reunió d'avui?, vol saber la Rosa. Tal com estava previst, tot en ordre, diu el Víctor mentre llegeix el menú per decidir què li ve de gust. La setmana vinent hauré d'anar a Madrid, vols venir? No crec que pugui, tinc feina aquí, hauria de tancar algunes operacions, però si vols que t'acompanyi m'ho puc muntar. El Víctor mou el cap com volent dir que no cal i mira el cambrer japonès que se li ha col·locat a la vora.