Tronc de tonyina amb puré de moniato {fàcil!!!}

Abans quan viatjava prenia sempre una llibreta i dibuixava tot allò que m'agradava i en prenia nota.

També ho fotografiava, però ara les càmeres digitals han facilitat la feina i pots triar al moment allò que més t'agrada i fins tot no cal escriure.

El plat que aquí veieu és d'un restaurant de Santiago de Xile, on vam menjar un peix deliciós acompanyat de puré de moniato.

Com que aquest mes a la recepta del 15 d'Els fogons de la Bordeta l'ingredient és el moniato, jo he intentat fer el puré que ens va agradar tant.

He de reconèixer que no he estat massa inspirada en el moment de fer-lo, però ho he intentat.

Necessitarem:

 - tonyina

 - pebrot vermell i verd

 - plàtans

 - moniatos

 - flor de sal

 - sal i pebre

 - oli d'oliva

 - mantega

Farem: 

Pelem el moniato i el fem al vapor. Jo he tardat uns 15 minuts.

Ho he aixafat amb una forquilla i he afegit una nou de mantega, sal i pebre i oli d'oliva.

Un puré amb textura i flaire deliciosos.

Tallem el plàtan amb una mandolina.

Els he fet al forn perquè no quedessin tous. 

Si no els heu menjat mai així us els recomano.

Damunt d'un silpat i pinzellats amb oli d'oliva al forn a 180º.

7 minuts i girats 7 minuts més.

A l'hora de servir els he salat amb flor de sal.

Els pebrots els fet confitat a foc lent amb oli d'oliva.

La tonyina marcada en una paella calenta i unes gotes d'oli d'oliva.

Muntem el plat.

Ohhhh! quina enveja del que vaig menjar.

 No ha quedat igual però també estava bo.

Quina comparació més odiosa.

Posem música per ambientar-nos. 

Ho podem fer amb qualsevol cançó de la Sílvia Pérez Cruz.

Heu sentit La tarde? És de posar la pell de gallina.

La canta amb el Javier Colina Trio.

Escolteu-la. Val la pena.

La fotografia de dalt és la del viatge i la de sota és la meva.