Crema de carxofes i espinacs {amb serrat d'ovella }

Avui és un dia especial. Avui celebrem l'aniversari d'un blog amic i hem preparat un plat per a l'ocasió. Primer havia pensat en fer una recepta americana del seu Chicago estimat on hi ha viscut algunes temporades, després vaig creure que millor un pastís però no em va sortir com volia, potser un plat de Portugal on també ha passat un tros de la seva vida, seguidament que si un plat que hagués estat cuinat en una de les sèries americanes que seguim fervorosament totes dues (Boss o House of cards) i em vaig adonar que només sortien costelles a la brasa.
Finalment la inspiració em va venir de la revista Cuina, el número 139, on sortim fotografiades amb el grup que varem anar a Manlleu a la festa del Primer Dia Cuina i on ella, sí la Mon d'April's kitch va guanyar el premi a la recepta creativa: una sopa de formatge cheddar amb cervesa. I a ella li dedico una recepta del Pep Nogué, que casualment aquell dia també ens fa ver una demostració de cuina a l'Aula del Mercat d'aquella ciutat, una crema de carxofes i espinacs del meu hort. Un plat senzill i exquisit, però que a ella segur que li agradarà, perquè així és ella: senzilla i amb bon gust. Per a quatre persones,

Necessitarem:

 - 10 carxofes

 - 1 ceba

 - 1 porro

 - 1 manat d'espinacs

 - 150 ml de cervesa rossa

 - 100 g de serrat d'ovella curat

 - 150 g de cansalada viada a talls molt fins

 - 500 ml d'oli d'oliva verge extra

 - 100 g de farina

 - sal

Farem:

1- Peleu la ceba i el porro i talleu-los a rodelles. Poseu-los en una cassola al foc, amb un raig d'oli d'oliva, perquè s'ofeguin lentament, tapats.

2- Prepareu les carxofes traient-ne les primeres fulles i deixant 2 cm del tronc. Talleu-les per la meitat i traieu-ne el plomissol, si n'hi ha.

3- Preneu dues carxofes, talleu-les ben fines, enfarineu-les lleugerament i fregiu-les amb oli d'oliva, que quedin ben rosses. Tot seguit, traieu-les i passeu-les per un paper absorbent.

4- La resta, afegiu-les a la cassola amb la ceba i el porro, tireu-hi la cervesa rossa i deixeu-ho reduir 2 min. Tot seguit, cobriu-ho d'aigua i deixeu-ho coure 5 min, a foc mitjà. Saleu-ho.

5- Fregiu la cansalada fins que estigui ben cruixent. Reserveu-la en un paper absorbent.

6- Mentrestant, en una altra cassola amb un raig d'oli, ofegueu-hi els espinacs, que perdin volum. Tot seguit, afegiu-los a les carxofes i poseu-ho a punt de sal. Afegiu-hi el serrat d'ovella, deixeu-ho coure 2 minuts mes, tritureu-ho i passeu-ho per un colador xinès (pas imprescindible).

7- Serviu la sopa posant-la al plat amb les carxofes cruixents i la cansalada al damunt.

He de dir que la recepta del Pep Nogué està feta amb cervesa rossa Bianyenca i formatge del Mas Farró, que jo he substituït per El Sant Gil d'Albió (Conca de Barberà) que és de cabra i per una Cervesa artesana del Montseny, ja que els recomanats no els he trobat aquí.

Tinc la sort de tenir la Mon d'amiga. Ella em diu que sóc la seva hada madrina!  I encara no sé perquè. Però us he de confessar que em fa riure molt. De vegades m'he trobat rient sola davant de l'ordinador quan m'envia una de les seves bitàcoles privades, on es descriu un desastre tipus Bridget Jones i ho escriu, i que només comparteix amb els més íntims. Jo li he dit més d'un cop que sí que les seves receptes molt bé, però quina sort si podés compartir en alguna publicació tot allò que pensa i que li passa...

Gràcies Mon, segueix així: per molts anys de blog, aquí estarem esperant les teves entrades, com sempre!

Per cert, coincidim amb el gust musical, a ella també li agrada Nina Simone: Here comes the sun.