Sempre n'hem sentit parlar molt de les propietats benefactores de la mel. Se sap que és l'aliment que mai caduca. Fins i tot n'han trobat en alguna tomba de les piràmides d'Egipte en perfecte estat. De fet, no cal que us expliqui massa perquè a internet trobareu moltes referències.
A casa en som grans consumidors. L'hem posat al cuscús amb xai i fruita seca, a l'amanida de col, ceba, api-rave i poma, a les malenes de xocolata, al núvol de mató, estrelles de mel i pluja de maracujà, al semifred de cireres, a les bananes Foster, als creps amb mel i melmelada de llima i en molts altres plats no publicats.
Fa uns dies el nostre amic i proveïdor de la mel de casa, en Joan Singla del Pla de Santa Maria (Alt Camp), em va convidar a visitar les seves arnes. Us puc garantir que em va envair una gran emoció en comprovar la bellesa de la natura. Aquí només en puc posar unes quantes fotografies, però ja n'aniré traient en altres ocasions perquè en són moltes les que vaig arribar a fer. Només un detall: fixeu-vos en les boletes de pol·len que porten les abelles sota les ales quan entren per la piquera a les arnes.
Tot i que sabia el que feien, després d'aquesta visita podeu tenir per segur que valoraré molt més la feina d'els apicultors.
Per si teniu interès en saber alguna cosa més del món de la mel hi ha un centre força interessant al Perelló, el Muria Centre d'Interpretació del Perelló que val la pena visitar i que està inclòs a la Ruta de la Mel de Sant Carles de la Ràpita, feta per a viatgers amants de la natura.
Mentre escric escolto el Lied Guitare de René Aubry.
Saps que sóc del Perelló, no? jajaja... Sempre dic que hi ha un abisme entre la mel bona i la mel comercial. I la bona, és magnífica. Qui la prova una vegada, ja no torna a comprar mel al súper. Espero que t'ho passessis bé! Petons!
ResponEliminaCinta, sabia que eres d'aquestes contrades però no del Perelló on tenen una de les millors mel de món.
EliminaNani
Quan he vist el títol de l'entrada he pensat... caram, a ca la Cuina Violeta també tenen arnes!!! Però veig que encara no us hi heu atrevit, heheh... tot arribarà, sino temps al temps ;-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Que xulu, Nani!!! una nova experiència.
ResponEliminaGràcies per l'explicació.
Bon cap de setmana, que ja el tenim aquí!
A més d'informar-nos ens enamores, Nani... amb aquestes fotografies i amb aquest text... gràcies, també! Petons
ResponEliminaQue xulo Nani!! recordo que a unes colònies de l'escola vam fer una activitat que consistia en visitar les arnes i després extreure la mel, m'ho vaig passar molt bé!
ResponEliminaTenim un veí que ens dóna mel de la bona, i tens raó, no hi ha punt de comparació amb la comercial.
Espero que passis un molt bon cap de setmana :)
La mel és riquíssima tens raó! I té moltíssimes propietats!
ResponEliminapetons
A mi també m'encanta la mel, boníssima i molt sana.
ResponEliminaSegur que la visita va ser molt interessant, la feina dels apicultors no és gens fàcil, oi? ;)
Saps que l'Olivier somnia de fer una ruta del mel? I d'això fa molts anys...
ResponEliminaa casa tampoc no pot faltar mel, serveix per el dolç, el salat, cuidar la pell i el cos, la nostra és de Girona i poques són tan bones... però aquesta estic segura que ens agradaria!!!
Petonets,
Palmira
Doncs mira....les fotos son precioses, amb aquests colors tan dolços i ambars de la mel...però no t'envejo ni 5 min.... A mi les avelles, avispes i quasi qualsevol cosa que voli em fa patir molt.... no podría estar-hi jo dincs d'aquets trajos...Valoro molt que ho fecis, Ets valenta!!!! pero jo incapaç total!!!!!
ResponEliminaQuasi veient les fotos m'entra angustia.....
Però m'ha agradat molt el reportatge i les explicacions... i si... es veu el polen! Son xulísimes!!! i repeteixo...em trec el barret pel reportatge!!!!!
(la mel si m'agrada per això...però sense pasió!jejeje)
fer d'apicultor és tota un experiència!! la meva sogra, la Pilar, és apicultora, a casa sempre es parlen d'arnes, de moure caixes o on s'han de posar perque tinguin menjar o beure. Sembla mentida que punguin treballar tant! Anar amb el Singla també és una experiència molt curiosa.
ResponEliminaQuin post més interessant Nani!i les fotos són precioses! Tens raó amb que s'ha de valorar més la feina dls apicultors.
ResponEliminaBn cap de setmana!
ptns!!
Mira que quan veig una abella em poso quasi histèrica però la mel em xifla, i les fotos del post de les creppes em venien unes ganes de menjar-me aquell bocí tan pur de mel impressionant. és ben bé que un rajolí inclús en plats salats canvia totalment el gust.
ResponEliminaPetons guapa! :)
Cómo me gusta la miel!! Memorable tu cuscús y las estrellas de miel. Forman parte de mi colección de recetas ajenas. Mi abuelo tenía panales en la provincia de Soria, y recuerdo que en casa nos dejaban chupar los panales de cera rellenos de miel. Nani, hay veces que pienso la suerte que hemos tenido algunos en vivir estas cosas. Mi hija ahora no tiene ese contacto con la naturaleza. Ya es difícil encontrar estas cosas. Por lo menos es bueno poder transmitírselo. Millón de gracias.
ResponEliminaM'ha encantat ensenyar-li el teu post a la meva filla de 4 anys per explicar-li com treballen les abelles i apicultors, i a ella li ha agradat veure-ho a les teves fotos. Quines ganes de portar-la perquè ho vegi en directe!
ResponEliminaMoltes gràcies!
Marta
Quines fotos més maques!
ResponEliminaA mi m'agrada molt la mel i sempre en tinc de la marca Muria. Quan he vist aquests ruscs, he recordat que el meu avi també en tenia i ens els donava plens de mel.
Petons
Quin goig! Jo no n'utilitzo gaire de mel i m'agrada poquet a poquet i és clar quan em dono compte...el meu home ja se l'ha menjada tota!
ResponEliminaAy Nani! que maravilla!!! cómo me gustaría visitar un panal y disfrutar en directo del trabajo de las abejas! Contra mayor me hago más me gusta todo lo natural... Un beso ;).
ResponEliminaNani, l'hivern passat uns clients em van regalar un pot de mel que feia varies generacions havia estat recollida. Pots entendre que em vaig emocionar.
ResponEliminaUn gran reportatge!
A mi tambien me encanta la miel, sola, en cocina, en repostería. Aquí hay una miel de brezo que parece toffe, me rechifla, bueno y la de tomillo blanca y densa. Unas fotos preciosas. Bss
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Una entrada molt xula, Nani. Excel.lents fotos de la natura....que sempre ens sorpren.
ResponElimina