Empedrat {per a una bona dieta}

A l'any 2010 la UNESCO va declarar la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta dieta és un estil de menjar i viure que per a nosaltres representa un privilegi. Gaudim en gran quantitat de tots els ingredients que la componen: l'oli d'oliva (el principal), cereals, fruites i verdures fresques o seques, i en proporcions moderades de carn, peix i productes lactis, abundants condiments i espècies. I sempre acompanyat d'un bon vi o infusions. Què ens falta per a seguir-la? Res.

Infusió de marialluïsa {del nostre hort}

La marialluïsa de la torreta ara està esplèndida. Ja cal que anem pensant què hem de fer amb les seves fulles abans que caiguin. Encara fa calor, però el rebost que es nodreix de l'hort tot l'any ja espera les seves fulles seques.

L'hort i la felicitat {la vida a l'aire lliure}

Diuen que el roce hace el cariño i això ho hem après bé amb la natura. Per més que te l'estimis fins que no hi tens contacte directe amb allò que plantes no t'adones del seu valor real, per més exigent que siguis comprant productes de qualitat.

Un dia et mires el calendari per a veure què s'ha de plantar en tot moment (es nota que n'estem aprenent), l'altre prepares la terra, seguidament vas al pagès a comprar llavors i planters, tot aprenent de les explicacions que ell et dóna i de les persones que fan cua amb tu.

Els colors de Tarragona II {una bonica ciutat}

Un cop més han arribat les festes de Sant Magí a Tarragona. Com sempre amb una gran varietat d'actes per a tots els gustos i totes les edats. I com sempre amb una bona oferta gastronòmica i per a totes les butxaques.

Un cop més hi sou convidats a passejar-vos per la nostra ciutat, una ciutat de colors, una ciutat amb llum mediterrània i que us acollirà amb els braços oberts.

Camarão nordestino {del nord-est brasiler}

A l'anterior entrada us parlava del menjar de la regió nord-est del Brasil, doncs us porto un dels plats d'allí: uns llagostins/camarões fets de manera senzilla i de poc cost econòmic. Els vaig comprar a 8,90 €/kg. al Mercat municipal de Tarragona. Resulta un bon plat que acompanyat d'arròs blanc és una delícia.

O nordeste brasileiro {una vida gens fàcil}

Brasil és un país immens, preciós i amb diverses tradicions. Una d'elles és el carnaval. Fa uns anys, el meu marit i jo vam recórrer el nord-est brasiler en època carnavalesca. Seguint camins i carreteretes vàrem anar a parar a un vilarejo on feien una rua i ens trobàrem amb una comparsa que escenificava la tropa del cangaceiro (bandoler) més famós d'aquell país: Lampião, odiat per uns reverenciat per altres. Amb ell, Maria Bonita i tot el seguici. Les seves disfresses, fetes amb materials ben senzills, eren fantàstiques i amb uns colors meravellosos.

Alberginíes en tempura {i les seves flors}

La meva mare sempre em deia que em deixés de modernitats perquè la cuina tradicional no fallava mai. Ara riuria per sota el nas quan li digués que a aquella cobertura que feia amb cervesa li diem tempura, ella que era la reina dels arrebossats. El que millor li sortia era la de flors de carabassons. No en tinc cap recepta escrita que l'expliqui, però la farem com recordem.

El fonoll i la libèl·lula {en un dia de sol}

Pel títol sembla que l'entrada d'avui hagi de ser una faula d'Isop que tant m'agradava llegir de petita, però no. Us explico. D'ençà que tinc el blog que vull posar una recepta feta amb fonoll. D'aquesta herba umbel·lífera m'agrada tot: la seva olor, el seu gust, la seva bellesa com a planta i sobre tot les seves flors. Com que ara estan esplèndides, tenia ganes de fotografiar-les.