dilluns, 28 de gener del 2019

Escabetx de llagostins, homenatge a 'Roma' de Cuarón


Un avió que sobrevola Ciudad de México, cubells d'aigua que netegen el terra. Les primeres imatges de 'Roma', la pel·lícula que m'ha portat en el temps a molts moments de la meva vida. Un film que no m'ha deixat indiferent i on la seva protagonista, la mixteca Yalitza Aparicio, surt nominada com a millor actriu, el seu director Alfonso Cuarón, com a millor director i unes quantes nominacions més. I jo li vull fer un homenatge en blanc i negre, la meva debilitat fotogràfica, pel molt que em va agradar.
L'escena de l'avió em va recordar quan hi vaig anar ara fa uns anys. Em va impactar sobrevolar, a baixa altura i de nit, Ciudad de México (abans México DF) durant molta estona, molta, en un mar de cases i llums. Una ciutat immensa i a on desitjava arribar per abraçar la meva filla Bibi, després de mesos de no veure-la. I ja ho he dit altres vegades que aquest país em va robar el cor. Ara la pel·lícula m'hi ha tornat a portar. En moltes imatges m'ha retornat en el temps: els cubells d'aigua per a netejar el terra tal com ho feien a casa al Brasil, revolucions al carrer quan va entrar la dictadura tal com el vam viure allà a finals dels seixanta i que van fer decidir que els meus pares tornessin aquí. En conjunt una barreja d'emocions viscudes anteriorment em van venir a la ment en blanc i negre igual que al film. I jo us la recomano. I després d'haver llegit un reportatge on expliquen com la van rodar ha fet que la vulgui tornar a veure per a fixar-me en detalls que faran que la miri d'una altra manera. Segons la revista Time, Yalitza fa la millor interpretació de l'any. Rodada a la Colònia Roma que toca a Colònia Condesa, on vivia la Bibi, em resulta un entorn molt familiar pel tipus d'arquitectura. I com a recepta opto per un escabetx que surt al llibre Las fiestas de Frida y Diego, recuerdos y recetas, de les autores Guadalupe Rivera Marín i Marie-Pierre Colle Corcuera. D'ell ja us en vaig parlar a la recepta de sopa de frijoles negres amb orenga i formatge. Al llibre el fan amb camarons i jo aprofito uns llagostins que tenia al congelador. De totes maneres, els escabetxos es fan igual vinguin d'on vinguin. A la recepta original hi posen pebrotets de bitxo, jo només en tinc d'Espelette. La Violeta, que potser ara es diria Lupita d'haver nascut allí, em torna a fer de model deixant-me les seves mans. 

Ingredients, per a quatre racions:
 - oli d'oliva verge extra, una tassa (llet)
 - una ceba tallada a rodanxes
 - mig pebrot d'Espelette (sencer si us agrada picant)
 - 2 alls amb pell, esclafats
 - 2 fulles de llorer
 - 1 branca de farigola
 - 2 cullerades (cafè) d'orenga
 - 10 boletes de pebre negra
 - 3 flors d'anís
 - 1 tassa (cafè) de vinagre blanc
 - sal
 - 3 llagostins per persona

Preparem l'escabetx,
En una paella amb l'oli d'oliva fem que la ceba quedi transparent.
Al mateix temps hi posem els alls.
Quan veiem que estan cuits i suaus afegim el pebrot tallat a tires, les fulles de llorer, la farigola, l'orenga, l'anís, les boletes de pebre i el vinagre.
Deixem coure uns 10 minuts a foc lent.
Seguidament afegim els llagostins i fem que coguin uns 5 minuts més.
Traiem la paella del foc, deixem que es refredi i ho posem al frigorífic un parell d'hores abans de servir.
A casa ens agrada menjar l'escabetx al natural i sucar-hi pa, per la qual cosa el trec de la nevera amb temps.

De Mèxic trobareu altres receptes al blog: guacamole fet per la Marta, flautas de pollo per en César, la trena de pa  i la sopa de frijoles negres que he esmentat abans.

Entre totes les cançons que s'escolten en el film trio una de Javier Solís que em porta a la Plaça Garibaldi, amb els mariachis del Tenampa. I així em preparo un còctel margarita amb tequila, gel, llimonada i una cullerada de xarop d'atzavara. Mullo el contorn de la copa amb llimona i la passo per sal per adornar-la. El tequila s'acostuma a prendre amb sal i llimona. Jo no soc tan valenta. Ándale, ándale...

Sombras, Javier Solís
                ...Y sin embargo tus ojos azules,
                       azul que tienen el cielo y el mar,
                            viven cerrados para mí
                                 sin ver que estoy aquí
                                      perdido en mi soledad...



6 comentaris:

  1. Avui esperava veure el post com cada dilluns. Ahir vas dir a Instagram que parlaries de Mèxic i no he pogut esperar la tarda. Quina meravella com sempre. Moltes gràcies per compartir les teves vivències. Segueix així.
    Rosa
    La pel·lícula em va agradar però una mica lenta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rosa,
      Sí, la pel·lícula una mica lenta però em va agradar molt la història i sobretot la fotografia. I com sempre, molt contenta que passis per aquí, ja sé que ho fas quan pots.

      Elimina
  2. Ganes de veure la pel·lícula i de fer la recepta! Ets tu la que balles amb el panxudet del bigoti;) ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sóc jo la que balla amb el panxudet que dius tu. Nena, quin sopar més divertit amb tots els amics i companys de feina de la Bibi. Una nit inoblidable. Un viatge molt bonic. Demà, un altre escabetx ben especial...

      Elimina
  3. "todo empezó en azul... el mar" quin post nani, tinc ROMA, la pel·lícula, molt pendent i ara encara més. deliciós post. quin gust i quina elegància. fins demà

    ResponElimina