dimarts, 7 de gener del 2020

Amanida de remolatxa per una vida saludable


Encetar un any nou, veure que continuem amb les il·lusions de sempre, propòsits que no sabem si serem capaços de continuar (i és que no soc de fer-ne), d'altres que seran nous, projectes inacabats que tindran la seva fi, i sempre un continuar la vida que ens porta a seguir i poder anar fent. A casa  continuarem menjant de manera saludable, l'exercici físic que no faltarà i hores de son que complementaran l'agenda del dia a dia. De fet, propòsits pocs quan creus que va molt bé tot allò que has fet fins ara.
I un cop més el contacte amb la natura serà una assignatura obligatòria, perquè no el podem perdre. Tenir cura del petit hort urbà serà un dels plaers que no deixaré. Contemplar com creixen les cebes, els enciams, les bledes, les remolatxes i sobretot les herbes aromàtiques que perfumen l'ambient i alegren la vista i que són visitades per multitud d'insectes pol·linitzadors diàriament. Em deixava les flors: pensaments i calèndules comestibles que posen color a l'hort i a les amanides. No cal que digui que m'inspiro en llibres de cuina, que tot i que no cuino allò que llegeixo, sí que m'ajuden a fer combinacions per a posar a taula. Un dels que tinc, ja ho vaig dir quan vaig compartir fa dos anys la recepta de l'amanida tèbia de calçots, és el d'Exuberància, de Yotam Ottolenghi. Cuina vegetariana. M'agrada perquè es poden preparar plats agafant part d'una recepta i part d'una altra, tot barrejant ingredients que puguin lligar. Una d'elles és l'amanida de remolatxa crua amb herbes aromàtiques. Jo l'he fet a la meva manera, amb ingredients que tenia a mà, perquè cal que hi posem imaginació i hi afegim els ingredients que ens agraden i en les quantitats que ens vinguin de gust. En aquesta he posat: remolatxa pelada i crua, enciam, cebetes, flors, pera, formatge Roquefort, fruits secs (ametlla laminada, llavors de sèsam i pipes de carabassa, tot passat pel forn a 180ºC durant cinc minuts), ratlladura de llimona i tot amanit amb suc de llimona barrejat amb oli d'oliva, sal i pebre. L'autor del llibre hi afegeix xile picant en escames i diverses herbes aromàtiques. Jo a l'hort hi tinc orenga i alfàbrega, però no n'he posat perquè la pasta que servia després ja en portava.
La cullera o estri per a servir és una totuma, de l'arbre totumo, i que me l'ha portat de Colòmbia (està fent uns treballs molt interessants) la fotògrafa Alba Rodríguez. L'utilitzen els pobles originaris de molts països de Centreamèrica com un estri de cuina. I és que amb l'Alba tornarem a fer un post (amb la seva sensibilitat) més endavant. Aquest any us agradarà llegir el blog, vindran personatges molt creatius i veureu preciosos indrets del nostre entorn...

Per a aquesta recepta trio un duo musical de luxe, dos virtuosos dels seus respectius instruments: en Jake Shimabukuro i en Yo-Yo Ma. El primer nascut a Honolulu (Hawaii), fa el que vol amb l'ukulele, una guitarra petita tradicional d'aquelles illes. En Yo-Yo Ma és un violoncel·lista estatunidenc, d'origen xinès, tot i que va néixer a París. Les seves interpretacions de les Suites de Bach fan posar la pell de gallina. Així que si s'ajunten els dos músics i fan una interpretació d'una cançó de pau i alegria, és per a fer para el món. El Nadal ja ha passat, però soc d'aquelles que pensen que aquesta època pot existir tot l'any. I ara només cal fer una parada de cinc minuts, prepareu-vos un te, seieu i escolteu...

Happy Xmas (War is over), Jake Shimabukuro & Yo-Yo Ma


4 comentaris:

  1. Aquestes amanides, a part de ser saludables, t'alegren la vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Part de l'alegria que ens cal per a viure en aquest món...

      Elimina
  2. Tiene una pinta estupenda. Claro, si encima las remolachas son de tu huerto, ya me imagino lo buena que tiene que estar.

    ResponElimina