Amanida tèbia de calçots {Ottolenghi inspira}

Llibres. M'agraden de qualsevol temàtica: novel·la, novel·la negra, autobiogràfica, fotografia, guies de viatges, art... i de cuina. Ai, els de cuina. En tinc uns quants i fins i tot algun de capçalera, per a dies que les ganes de llegir s'ajunten amb les de fer alguna extraordinària per a un àpat especial. Evidentment que no cuinem de manera excepcional cada dia: mengem senzill i sa. I els plats del blog moltes vegades poden donar una imatge errònia.
No som vegetarians, però limitem cuinar carn vermella sovint, no fem salses amb greix, poques fregitel·les, sempre un bon oli d'oliva verge extra i innombrable quantitat de bons gestos adquirits, tan apresos en el dia a dia com en l'àmbit familiar. Tot això us ho explico perquè, i sóc repetitiva, m'agrada anar a la llibreria i que l'Anna em recomani les últimes novetats. Així, avui he rebut un whatsapp, que m'estan esperant dos: una novel·la negra d'un autor clàssic i una altra de suspens que acaba de sortir i del que us en parlaré més endavant. Però la gran recomanació i posterior adquisició ha sigut el llibre Exuberancia, la vibrante cocina vegetariana de Yotam Ottolenghi, per a felicitat de la meva filla Zoe que és vegana. Com que va venir a dinar el diumenge, i el menjar o se'l porta ella o li preparo especial, inspirant-me en una recepta del llibre (puerros agridulces con requesón de cabra y grosellas) vaig fer-li una amanida tèbia amb uns calçots que havien sobrat del dia abans amb la seva salsa. I d'una cosa estic segura: si el menjar entra per la vista, en aquest cas et menjaries el llibre sencer. Els colors es veuen, les olors les imagines. Una amanida que es pot improvisar amb tot allò que ens vingui de gust i com més acolorida millor. Us dic com la vàrem preparar nosaltres.

Necessitarem:
 - Calçots cuits al foc
 - ceba vermella
 - mató
 - fruits vermells (sempre en tinc al congelador)
 - salsa de calçots
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre de sidra
 - sal i pebre

Farem:
Pelem la ceba, la tallem a dauets i l'amanim amb oli, vinagre i salpebrem.
Reservem.
Netegem els calçots com si els haguéssim de menjar.
Els escalfem en una paella en el moment de servir.
Els guarnim amb la ceba, els fruits vermells, la salsa de calçots, el mató i un toc d'oli d'oliva.
Si cal, tornem a salpebrar.
Servim.
La Zoe, com a vegana no es va menjar el mató, però aquesta amanida va resultar ben bona.
Altres receptes amb calçots que us recomanem les trobareu aquí.

Mulata, Raul Paz.