Pastís de figues i fruits secs

La 'samambaia' és una planta que m'agrada molt. Les samambaies són les falgueres en portuguès i em porten al jardí de casa al Brasil, junt amb les 'costelles d'Adam' (monsteres) que tant li agradaven a la meva mare i que tant unes com les altres surten a les fotografies de la meva infantesa. I això m'ha quedat, necessito viure envoltada de verd, de samambaies.

Les falgueres són una de les plantes més antigues i existeix una part del MUSA- Museu da Amazônia, al Jardí Botànic de Manaus, dedicat a elles i que va ser inaugurada ara fa deu anys: Recanto das samambaias. Un lloc força interessant per fer-hi una visita. Aquí ho podeu fer virtualment. Actualment les tenim en torretes, però fa uns 245 milions d'anys hi havia boscos de falgueres de fins a 35 metres d'alçada i que ocupaven bona part de la Terra. Es van extingir i van deixar pas a les 13.500 espècies que es coneixen actualment. Són abundants en els boscos tropicals i es creu que hi ha vora de 550 tipus actualment a la 'floresta amazônica'. I a mi això em fascina. Les he fotografiat de totes les maneres, sobretot quan neixen caragolades i semblen un bàcul, el símbol d'autoritat que ve de l'antigor. Les tinc en torretes de fa molts anys i acostumem  a regalar-ne fills a qui els agrada. I també és una falguera la que veieu penjada a la segona fotografia i que van portar uns amics aquest estiu.

I ara passo a la recepta. La revista Cuina d'aquest ha arribat amb propostes força interessants. Una d'elles són els pastissets de figues, mel i nous, que jo he convertit en un de sol, un pastís. La recepta és de Francesc Murgades. He fet la mateixa base que ell proposa, però canviant la fruita seca variada per només d'avellanes i ametlles. Uf, quina flaire va deixar anar quan era al forn. I també he canviat la manera de coure les figues que ell ho fa al forn i jo ho faig en una paella, tot afegint panses i orellanes d'albercoc. També he substituït la mel per xarop de remolatxa. Però l'essència i la idea ve a ser la mateixa.  La temporada de figues arriba a la seva fi. Us recordo la recepta de flam de coco amb gelea de figa que queda exquisit. Comencem la d'avui.

Ingredients per a sis racions,

per a la base,

 - 150 g de fruita seca variada, jo he fet 75 g d'avellanes i 75 g d'ametlles

 - 40 g de sucre

 - 120 g de mantega estovada

 - 170 g de farina fluixa

 - 1 ou petit

per al farcit,

 - figues de coll de dama, o les que més us agradin

 - 40 g de nous 

 - 25 g de panses sense pinyols

 - 25 g orellanes d'albercoc

 - 2 cullerades soperes de mantega

 - 1 cullerada de xarop de remolatxa, o de mel

 - 1 llimona

 - 2 cullerades soperes del licor que més us agradi

Posem en un bol la fruita seca triturada. Jo l'he esmicolat amb la TMX durant 3 minuts a velocitat espiga. Seguidament hi afegim el sucre, la farina tamisada, la mantega i l'ou lleugerament batut. Ho podeu fer al bol o continuar amb la TMX i remenar fins que estigui tot integrat. Fem una pasta que puguem aplanar i posar dins d'un motlle desmuntable, escampant-la pel fons i recobrint la paret interior pressionant-la molt bé amb els dits.

Ho tapem amb paper film i ho deixem a la nevera uns 30 minuts llargs. Ho retirem i tapem el fons amb un full de paper de forn, cobrint-ho amb llegums secs (tornen a sortir els cigrons de sempre) per evitar que la massa pugi. Posem al forn preescalfat a 175℃, durant uns 40 minuts aprox.

La traiem del forn i deixem refredar, i la desemmotllem.

Per al farcit preparem les figues, un cop que les hàgim rentat, les escuem i partim per la meitat. Les posem en una paella amb la mantega, el suc de la llimona, les nous i la cullerada de mel. Hi afegim les panses i les orellanes tallades a daus, que haurem tingut en remull en licor, el qual també abocarem sobre la barreja. Ho deixem coure de manera delicada durant un parell de minuts i també delicadament ho col·locarem sobre la base. Ho reguem amb el xarop tebi. Com que també és temps de magranes, en desgranem unes quantes i posem uns granets per sobre. També hi poso melmelada que vaig fer de figues, dues pinzellades. Servim.

Sempre m'agrada comparar les diferents versions d'una mateixa cançó. En aquest cas i parlant del jardí amb les meves 'samambaies' que aguantaran el fred valentament i m'alegraran la vista durant els dies més durs, hi ha una de francesa que ja ha sortit altres vegades amb diferents receptes: Jardin d'hiver. Amb el brownie de fruits secs i farina de teff la van cantar els Duo Gadjo & their Hot Friends i la sopa francesa 'soupe au pistou' anava acompanyada per en Benjamin Biolay. La versió de l'Henri Salvador no ha sortit en cap, però m'agrada ...Je voudrais du soleil vert, des dentelles et des théières, des photos de bord de mer, dans mon jardin d'hiver... I avui, tot parlant de la planta del Brasil, la 'samambaia' brasilera, tenim una versió del Jardin d'hiver de la Bïa en portuguès, la cantant d'origen brasiler (vàrem néixer en pobles propers) i que ja ha passat pel blog abans amb la recepta dels tigres de mar i muntanya, amb la cançó Comme une vague. Avui torna acompanyant-me mentre faig les fotografies amb els rajos de sol tardorals i els fruits de temporada, els que tenim a l'hort: caquis, magranes i figues.

Jardim, Bïa

        ...Quero um corte de cetim

                   Samambaia no xaxim

                           E te ouvir dizer que sim

                                  Aqui no meu jardim...