dilluns, 15 de gener del 2018

Calçots, de la terra a la taula


Que a casa ens agraden els calçots no hi ha cap dubte i el meu receptari així ho demostra. Hi tinc una amanida tèbia de calçots, un parmentier de patata i calçot, uns bunyols de calçots, una minestra sobre llit de salsa de calçot, una tatin de calçots, un llobarro rostit amb calçots, uns nyoquis de calçots i una coca de calçots. I és que aquesta hortalissa forma part de la memòria gastronòmica de la meva  nombrosa família, de quan ens reuníem a la masia del tiet Fèlix a Valls, per a gaudir de la calçotada anual que ens portava a tots al voltant de la immensa taula improvisada per al dia assenyalat.
I així mentre uns cuinaven els calçots al foc, d'altres feien la salsa, uns començaven a posar la carn a la graella i els que anaven arribant amb els pastissos els posaven al frigorífic junt amb les begudes que serien servides. Una trobada que esperàvem d'un any per l'altre perquè que era tota una festa. I ara que sento que estic en territori indi, sembla que uns veïns ens comuniquem amb els altres amb els senyals de fum flairosos de les fogueres que tots encenem per a trobar-nos amb els nostres. I nosaltres que en conreem al nostre hort, sempre ens fa molta il·lusió fer la primera calçotada. Com la d'aquest cap de setmana. I si n'hem de comprar, sempre els adquirim de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, que són els compleixen totes les garanties de cultiu i qualitat. La IGP Calçot de Valls es va crear l'any 1995 i s'hi poden acollir els productors de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. En tot aquest entorn hi trobareu una bona oferta de restaurants on podreu fruir tant d'una bona calçotada com de poder visitar cellers de la zona per a comprar vins. Us animo a preparar qualsevol sortida, us agradarà. Penseu que la temporada de calçots és entre febrer i març, però ara, amb les temperatures actuals s'anticipa des de mitjans de gener fins  a quasi el mes d'abril.
Perquè la calçotada esdevingui tot un èxit la salsa haurà de ser ben bona i els calçots ben cuits. Al blog tinc unes quantes versions del romesco, totes de bon cuiners i tretes dels seus corresponents llibres. Entre elles teniu la de l'Albert Boronat, la del David Solé i la de l'Antoni Adserà. Podreu triar la que més us agradi, encara que a mi m'agraden totes.
Veureu a les fotografies el procés del cultiu dels calçots: plantats a l'agost fins ara.
Animeu-vos, que us espera una bona experiència gastronòmica que possiblement esdevingui una tradició ben esperada, com la de casa meva.

Sense el ressò del dring, Enric Casasses & Pascal Comelade
                                       ... que en arribar al lloc on m'abrusés la set
                                           trobés el càntir fresc
                                          i amb el càntir l'abraç de la més joguinera...

2 comentaris:

  1. Oh! que bons. Enguany encara no hem fet cap caçotada, a veure si para ja de bufar aquest mal vent i anem al tros a gaudir d'uns bons calçots

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera calçotada sempre l'agafo amb moltes ganes, i les següents també! Son tan bones...
      Fins aviat Esther,
      ♡♡♡

      Elimina