Quiche d'ortigues {i formatge camembert}

Fa uns dies vaig gravar una pel·lícula, Les petits mouchoirs (Petites mentides sense importància), perquè em va cridar l'atenció una crítica molt bona sobre ella. Primer em vaig esgarrifar en veure que durava 155 minuts, però després us puc dir que la tarda de sofà va resultar tranquil·la i molt grata, amb llàgrimes incloses, mentre sentia Nina Simone amb una excel·lent versió de My way, al final.
Encara que no fos omnipresent, la taula era en moltes escenes el lloc de reunió dels amics i això m'ha inspirat aquest plat que entre d'altres podria ser una bona menja per a compartir amb els nostres. Un plat senzill que podrem preparar quan arribin i mentre està al forn anirem degustant un bon vi o una bona conversa. Quin luxe!

Les ortigues tenen moltes propietats bones per al nostre cos. Aquestes són del nostre hort però les podeu trobar pel camp.  Les haurem de collir amb guants perquè són urticants. Un cop bullides deixen de ser lacerants.

Necessitarem:

 - 1 paquet de pasta brisa

 - 1 caixeta de camembert 250 g

 - 3 ous

 - 250 g de crema fresca

 - 200 g d'ortigues

 - sal, pebre negre i nou moscada

 - 8 tomàquets xerri

Farem:

Posem el forn a 180º.

En un motlle oliat o amb paper vegetal hi posem la pasta brisa.

Per sobre el formatge tallat a trossos, els tomàquets repartits i les ortigues, que haurem bullit en aigua durant dos minuts i un cop escorregudes agafem les fulles.

Batem els ous, els barregem amb la crema fresca i ho aboquem sobre la preparació anterior.

Salpebrem i perfumem amb nou moscada recent ratllada.

Enfornem uns 25/30 minuts, fins que veiem que ja s'ha daurat i hagi agafat consistència.

Obrim una ampolla de vi de Porrera (Priorat), un negre molt bo de Les Cousins, L'Inconscient. Tasteu-lo, val la pena.