Estofat de vedella a la cervesa negra de Les Clandestines

Això de la pandèmia no deixa de ser una gran oportunitat de fer rutes enoturístiques pel nostre territori. Viatjar ens obre la ment i si a més a més ho fem per casa nostra, fa que estimem encara més tot allò que ens envolta. I jo, encara que sempre trepitjo el nostre país petit, amb el que ens passa i que quedarà per escrit, ho faig més a gust i comparteixo tant com puc productes i productors de casa nostra, que no deixa de ser una manera de moure'ns virtualment i que després us faci venir ganes de visitar. Avui anem cap a Montferri, a l'Alt Camp.

Conill estofat amb xocolata {i amb cervesa Creo, anem a Tortosa}

La Violeta tenia festa a l'escola i es tractava de passar el dia de la millor manera possible. Quan li vam proposar d'anar a la fàbrica de xocolata d'en Javi Benet, Xocolates CREO a Tortosa, no s'ho va pensar dues vegades. De pas va convidar la seva amiga Martina. Ja hi havíem anat feia temps i tots volíem repetir.

Guisat de jarret de vedella {i cervesa Les Clandestines}

I quan arriben aquestes dates, un any més, tornem a participar en la convocatòria per als bloguers gastronòmics que organitza tradicionalment la revista Cuina amb motiu de la celebració del Dia Cuina que es fa a Manlleu en el marc de la Fira Gastronòmica de Porc i Cervesa.

Musclos a la Castafiore {homenatge a Hergé}

Fish'n'chips IX

Des del 6 de juny, i fins el dia 29 de setembre, al Museu d'Història de Catalunya hi ha l'exposició Aquell jove reporter belga  que tenia un fox terrier blanc... en homenatge al seu creador el belga Hergé, dibuixant i guionista de còmics. Nosaltres som tintinaires i no volíem deixar de retre-li el nostre també. Un dels personatges que ens fan molta gràcia és Bianca Castafiore, inspirada en Maria Callas, i a ella li dediquem la recepta d'avui.

Bunyols de calçots {amb melmelada de figues}

I com aquell que no vol s'ha acabat la temporada de calçots. Així que aprofitem aquells més petits que han anat quedant al frigorífic per a fer uns bunyols que ens poden servir tant d'aperitiu com d'acompanyament. Els farem a ull sense quantitats determinades.

Crema de carxofes i espinacs {amb serrat d'ovella }

Avui és un dia especial. Avui celebrem l'aniversari d'un blog amic i hem preparat un plat per a l'ocasió. Primer havia pensat en fer una recepta americana del seu Chicago estimat on hi ha viscut algunes temporades, després vaig creure que millor un pastís però no em va sortir com volia, potser un plat de Portugal on també ha passat un tros de la seva vida, seguidament que si un plat que hagués estat cuinat en una de les sèries americanes que seguim fervorosament totes dues (Boss o House of cards) i em vaig adonar que només sortien costelles a la brasa.

Camarão empanado da Colombo {no Rio de Janeiro}

Quan vaig veure el repte que ens proposava Tia Alia recetas aquest mes, tenia clar on m'inspiraria: Confeitaria Colombo. Aquesta cafeteria va ser fundada l'any 1894 i està ubicada al Rio antic. Forma part del patrimoni artístic i cultural de la ciutat i és visita obligada quan s'està a la Cidade Maravilhosa. I així ho faig quan hi sóc i no puc estar-me de menjar els seus deliciosos cajuzinhos (recepta que ja us vaig posar), els pastissos de maracujà i el boníssim camarão empanado d'avui,

Entrepà de llom arrebossat {My favorite things}

Hi ha dies que et lleves i tens el cos i l'ànima en un altre temps. El dissabte em va passar. Volia descansar de tantes notícies i en posar-me a l'ordinador la primera cançó que va sonar fou My favorite things (Les meves coses preferides) per Andy Williams, que tan li agradava a la meva mare, i per una associació d'idees recordava les meves filles cantant-la davant el televisor veient Sonrisas y lágrimas, la pel·lícula amb la que feien teatre.