Cuinant amb...Salvador Arimany {un mestre}

Desmuntada. És com em vaig quedar quan el Sr. Arimany va entrar a la cuina amb un peu de rei a la mà. Em vaig adonar en aquell moment de la precisió que caldria per a fer la recepta. Llavors em van venir a la memòria les safates, tant salades com dolces, que servien a l'Arimany. Totes les pastes eren de la mateixa mida i estaven en un perfecte ordre d'exposició. Moments abans havíem estat parlant de cuina i em va explicar que en un sofregit hi podem posar un tomàquet més o menys, si es vol mitja ceba o una de sencera o podem variar la quantitat dels productes si ens ve de gust.

Feijoada brasileira {e com farofa}

Avui al Brasil és festa nacional. És la festa de la Independència. I a casa també ho celebrem perquè és el meu aniversari. Així que avui tocava el plat més democràtic del país. No falta mai a les taules dels rics ni dels pobres. Quan faig feijoada casa meva fa olor a Brasil. I avui en fa. Us he de dir que jo la faig amb ingredients d'aquí perquè em falten els d'allà, però em surt molt bona, quasi tan bona com la que fan els brasilers d'allí.

La tardor {una bella estació}

Encara queden dies de calor  i platja, però la natura ja ens està donant pistes de que la tardor no tardarà gaire en treure el nas. Passejant avui pel camp hem pogut veure les magranes que comencen a agafar color, els calçots que despunten una mica, les fulles que ja groguegen i el ginjoler més content que mai perquè està ple de gínjols.

Arròs Jambalaia {una recepta Cajun}

L'arròs jambalaia és un dels plats més típics de la cultura Cajun que es va instal·lar a Nova Orleans sobre el segle XVIII i que són els descendents dels criolls que venien de la colònia canadenca d'Acadia. La jambalaia ve a ser una variant de la paella, però més picant. Us he de dir que no l'havia fet abans, però em van agafar ganes arrel d'un reportatge que vaig veure. Per Jambalaia només coneixia una cançó, de la que tinc la partitura,  i de la que hi han moltes versions a Youtube.

Cuinant amb...la Maleneta {amb peix del Serrallo}

Si alguna persona havia d'estrenar aquest espai, era la Maleneta. I aquí la teniu: al Serrallo. Parlar de la Maleneta a Tarragona és parlar de tota una institució del Mercat de Tarragona. Durant 50 anys (1947-1997) hi va vendre peix. Potser una de les millors parades. El secret: la presentació de les paneres i la qualitat del producte. Amb el  seu estil tan personal de vendre, juntament amb el Pepito,  feia que els clients fóssim amics i ens feia sentir com a casa. 

M'agradava comprar-hi. I si tenia algun dubte  m'explicava com ho havia de cuinar. Les seves receptes no fallaven mai.