Llapí amb peres i naps

Hi ha receptes que són emocionals i no pots evitar cuinar amb el pensament posat en paraules i moments viscuts que et venen al cap i que et fan reviure situacions irrepetibles. De petita el meu pare em va ensenyar la primera paraula en francès i això no ho he oblidat mai. Com tampoc mai li vaig dir que recordava molt bé com va ser. Ell va fer el servei militar, crec que ja ho he dit alguna vegada, a la Cerdanya. A Bellver. Li va tocar durant dos anys portar el camió que servia per a tot: transportar soldats, anar a buscar els aliments i altres serveis. Aquella zona la coneixia de cap a peus, amb metres de neu i sense. I el que més recordava era el fred que va passar i algunes de les paraules que va aprendre.

Bunyols de figues acabades de collir

Pot semblar inversemblant que conegui persones que no mengen fruita al natural. Encara menys si l'han de pelar, però si la troben dins d'algun plat la degusten i fins i tot la troben deliciosa. Així que porto uns bunyols de figues o si voleu, figues arrebossades per a aquells mandrosos que esperen les postres a taula. De l'arbre al plat.

Bacallà amb salsa de tomàquet

Què pot sortir malament si tens tomàquets madurats al sol, un bacallà que acabes de dessalar i un bon vi que l'acompanyarà? Doncs res, un àpat al qual no hi pot faltar pa per a sucar i deixar el plat ben net. Ah, i una bona companyia. 

Pelaies a la Meunière

Tenir el Priorat a poc més de mitja hora de casa és un privilegi. Sempre que puc m'hi escapo i en cada escapada descobreixo quelcom que no sabia o no havia vist. Paisatge i persones conflueixen en un entorn incomparable. I d'aquesta confluència surten coses especials, entre elles els vins i una manera de fer i viure que fan que sigui un lloc ben exclusiu als meus ulls.

Suflé de pollastre a l'ast

Venen dies de festa i segurament voldreu anar a la platja. Encara som en plena canícula i anirà bé refrescar-nos. Hi ha un indret al Tarragonès que a mi m'agrada força i que sempre recomano. Procuro anar-hi un parell de vegades a l'estiu. Un lloc amb encant i on resulta un plaer passejar per carrers amb cases ben antigues. I després anar a menjar pollastre a l'ast dels bons a la Granja Sant Francesc d'Altafulla.