diumenge, 12 de febrer del 2012

El meu hort urbà {un plaer de la vida}


Avui us parlaré del plaer de tenir un hort urbà a la ciutat. Viure a Tarragona, amb un clima força agradable, és una sort. Tenim temperatures moderades tot l'any i això fa que puguem gaudir de l'exterior molta part del temps. Si a més tens una terrassa on pots cultivar quatre verduretes, la felicitat és total. Mireu com una marieta es passeja per l'enciam!

Fa uns tres anys vam comprar unes taules de cultiu a la Fundació Areté, fundació dedicada a la inserció laboral i social, i hi plantem enciams, bledes, cols, ràvens i tot allò que ens ve de gust. Aquest fet ens apropa a la natura. Ens vénen marietes, vespes, caragols, cucs, moixonets, etc. 

Ara hi tinc bledes, cols, enciams que estan al punt, sàlvia, romaní, farigola, api, cebes. Més endavant vindran els pebrots i les albergínies. He de dir que encara estic aprenent a fer cultius, però és tota una experiència. Et lleves pels matins i et mires l'hort. Els dissabtes i els diumenges el cuides. És gratificant. Us animo, encara que sigui en torretes petites i al bacó, aprendre a plantar llavors i a seguir el ritme del temps. És un estat d'ànim ben bo tenir-lo.

15 comentaris:

  1. Quina alegria veure el teu hort urbà!!! És magnífic i és clar que el clima tarragoní ajuda molt :o)
    Estic desesperada perquè on marxem les temperatures son molt differents així que haurem d'adaptar els cultius...
    Quines fotos més maques, quin plaer mira l'hort i les produccions cassolanes, a més amb bona companía ;o)
    Petonets,
    palmira

    ResponElimina
  2. Tiene que ser muy gratificante cultivar tus propios propias verduras y hortalizas, y el sabor tan bueno que tendrán....!
    Se ve en las fotos lo bien que se te da! :)
    Besos

    ResponElimina
  3. M'agrada molt!! Jo també en tinc un a casa. Ara tenim enciams de tot tipus, aromatiques (q estan sobrevisquent a l'hivern, cosa extranya...) i un llimoner. Quan fa més bon temps plantem cebes, tomaquets, pebrots, etc..., i realment quan ens ho mengem ho fas amb molt més gust!
    Una abraçada.
    Susanna.

    ResponElimina
  4. Què estrany tenir marietes al jardí amb el fred que fa!
    Jo atmbé tinc un hort urbà, només de temporada (a l'estiu) i és molt gratificant veure com van creixent les hortalisses i poder-les collir i menjar. Per començar són ideals les herbes aromàtiques, les maduixes i les tomaqueres!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, les fotos són de diferents temporades. Tampoc tenim ara els pebrots ni les albergínies. Ara tenim enciams, cols i bledes. Les tomaqueres ja vindran. L'any passat en vaig tenir de molt bones.
      Nani

      Elimina
  5. Qué suerte tienes Nani. Ya me gustaría a mí vivir en un sitio con un clima como ese para poder hacer lo mismo. De hecho yo podría tener un huerto grandecito porque tengo jardín pero vivo en la zona noroeste de Madrid donde los inviernos son crudísimos y los veranos de lo más caluroso.

    Ya lo tengo asumido así que me confirmaré con mirar tus fotos y ponerme los dientes laaaaaaargos.

    Jajaja

    ResponElimina
  6. Ohh! quina meravella! ara per ara no tinc ni un petit balconet, però estic esperant el dia que en tingui un per fer-ho, sentir que estas fent crèixer les verdures que et menges ha de ser molt gratificant...

    M'encanta el teu hortet! :)

    Muua!

    ResponElimina
  7. Nani. Que foto es-pec-ta-cu-lar.

    Y el huerto que decir. Me das una envidia. Yo tengo un pequeño jardin y planto mis hierbas aormaticas, flores... pero me encantaría tener mis lechugas, mis tomates. De hecho, Nekane que tiene un caserío al lado y es la que me surte de estas cositas, no se si podrá seguir adelante este año con todo....La operan y... casi me ha ofrecido compartirlo. No se si podré, supone mucho tiempo... pero es un autentico balsamo y sobre todo un lujo en estos tiempos que corren.

    Me ha encantado tu entrada. Bss

    Virginia "sweet and sour"

    sweetandsour-vir.blogspot.com

    ResponElimina
  8. Felicitats per aquest super hort urbà!! quina sort amb el vostre clima, aquí a la plana de Vic durant l'hivern estem de sort si veiem una estona el sol, perquè la boira s'apodera del cel!! la veritat és que la verdura té un gust immillorable cultivada artesanalment!

    petonets

    ResponElimina
  9. Nani, m'ha agradat molt que parlessis de l'hort urbà. Jo sóc professora de cursos horts ecològics a la ciutat. Tenen molt èxit i la veritat és que la gent s'anima, quan perd la por i s'adona que no és tan difícil començar! I la recompensa és impressionant... oi? Petonet

    ResponElimina
  10. Quina sort gaudir d'un hort a casa!

    ResponElimina
  11. Quina meravella Nani!! M'encanta la idea de tenir un hort propi, ja t'ho vaig dir ;) I a les fotos es veuen unes verduretes espectaculars!! Segur que el gaudeixes moltíssim!
    Molts petons

    ResponElimina
  12. que maravilla de huerto urbano... y esa mariquita, que foto, es preciosa! Besitos

    ResponElimina
  13. Ohhh QUINES FOTOGRAFÍES TAN MACAS!!!
    Cuida, cuida el teu HORTET NANI, veurás que AGRAIT!!!
    PETONS XATA:)

    ResponElimina
  14. Síiiii!! Visca! Tot solucionat! :D
    Per fi puc tornar a ser d'els fogons! ;)

    ResponElimina