Pizza km 0 {sense sortir de casa}

Les tardes d'estiu donen per a tot. La Violeta va veure que fullejava la revista Cuina i a la portada hi havia una pizza, que a ella li agraden i molt. Així que vàrem decidir què faríem per a sopar: una pizza! A l'hora de posar-li nom vam decidir que seria km 0, perquè les verduretes que la farcirien serien totes de l'hort que teníem davant. Un davantal, que algú ens va portar de Roma, va servir per a ambientar, amb els mateixos colors de l'ornamentació. La massa va quedar molt bona.

És una recepta de Giovanna Peracchia a la revista Cuina núm. 147, una autèntica base de pizza.

Per a 4 bases de 225 g,

Necessitarem:   

 - 500 g de farina de força

 - 4 g de llevat

 - 15 g de sal

 - 370 ml d'aigua

 - 35 ml d'oli d'oliva verge extra

Farem:

1. Col·loqueu la farina, amb 300 ml d'aigua i el llevat, 10 min, en una pastadora, o pasteu-ho a mà, fins a aconseguir una massa molt llisa i elàstica. Comproveu que estigui prou elàstica agafant-la d'un extrem i estirant-la. Ha d'aguantar sense trencar-se. Afegiu-hi la resta d'aigua, l'oli i la sal. Pasteu-ho 10 min més, la massa ha de ser llisa, elàstica i tova. Si feu servir una pastadora, sortirà de les parets del bol, tot i que sembli enganxosa, és normal.

2. Poseu la massa en un bol lleugerament untat amb oli, i deixeu-la reposar 15 min.

3. Aboqueu-la sobre una superfície de treball enfarinada i dividiu-la en quatre porcions de 225 g cadascuna. Enfarineu-les i doneu-los forma de bola. Poseu-les en una safata fonda, amb un xic d'oli. Cobriu-ho amb paper film i refrigereu-la 12 h.

4. Traieu la safata de la nevera i deixeu-la 30 min a temperatura ambient.

5. Escalfeu el forn a la màxima temperatura. Col·loqueu-hi la safata al nivell baix, sobre la reixeta, en una pedra refractària (per a una pizza perfecta), o en una safata gran, on la pizza pugui cabre fàcilment.

6. Amb l'ajuda d'una rasqueta, agafeu una bola de massa, poseu-la sobre la superfície de treball, enfarinada, empolseu-la amb farina i, pressionant a partir del centre, aplaneu-la fins a aconseguir un cercle d'uns 30 cm de diàmetre, deixant-ne una vora més gruixuda i l'interior bastant fi. Com que la massa és molt elàstica, no tingueu por, que no es trencarà, fins i tot podríeu intentar llançar a l'aire com fan els autèntics pizzaioli. Nosaltres, per si de cas, no ho hem fet.

7. Poseu la massa sobre una pala de pizza o sobre una safata posada a l'inrevés, en ambdós casos, ben enfarinades. Disposeu la massa sobre la safata calenta que prèviament heu posat al forn (o sobre la pedra refractària). Coeu la base de pizza 5-7 min, fins que agafi una mica de color. Traieu la pizza del forn i farciu-la al gust. Nosaltres ho hem fet amb carabassó, tomàquets cirerols, ceba i porro, tot tallat i passat abans per una paella amb oli d'oliva. Sota les verdures hi hem posat mozzarella.

E lucevan le stelle, de Tosca, per Luciano Pavarotti, ens posava el punt italià, encara que us puc dir que per més estels que hi hagi al firmament, quan tinc la Violeta al costat, ella és qui brilla...