Un Pisco Sour a Valparaíso i les cases de Pablo Neruda

I va ser llegint 'L'anguila' de la Paula Bonet, el llibre que em va portar la Ruth fa uns dies, que em va venir la inspiració d'aquest post, d'un viatge de fa dotze anys. Tot just parla de l'artista Roser Bru Llop, una artista barcelonina exiliada a Xile des del final de la Guerra Civil i que ens va deixar el passat mes de maig. Era filla del diputat català Lluís Bru. La Paula, que la va conèixer personalment, explica que la pintora i gravadora va arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg l'any 1939, el vaixell que va portar més de dos mil republicans espanyols des de França a Xile gràcies a Pablo Neruda i a Rodrigo Soriano.

Pastissets de cabell d'àngel fets amb oli d'avellana i avellanes

Quan vaig veure a Instagram que Gasull Olis de Reus havia fet un oli d'avellanes verge ecològic, vaig pensar que l'havia de tastar fos com fos i de seguida vaig posar-me en contacte amb ells. Com que havia visitat anteriorment la seva pàgina web de quan vaig preparar el confit d'ànec amb endívies a la taronja, sabia que tenien una casa modernista al centre de Reus, vaig quedar-me amb ganes de visitar-la. Perquè parlar de Reus és sinònim de parlar de Modernisme.

Farro tarragoní amb verdures de l'hort

I les temporades a l'hort passen ràpidament. Ja hem arribat al final de les faves i dels pèsols (tot i que d'aquests últims enguany no en vam plantar). Però fem un espetec abans que marxin fins a l'any vinent. Tal com ja vaig esmentar al post de la soupe au pistou, les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on ens convida a consumir-ne més i menys carn. I en això estem, intentem tenir una bona varietat d'hortalisses. Seguim la roda de la vida al camp, amb proximitat i temporada.

Clafotís, coca, cireres i roses

I ja ha arribat el temps de les cireres. I de les roses. Jo espero amb ganes l'arribada tant dels fruits com de les flors. La primavera ens fa aquests regals per al paladar i per a la vista i l'olfacte. Anar al mercat i veure el color vermell que tant ens atrau resulta un plaer inigualable. I poder collir les roses del jardí de bon matí, sobretot després d'un dia de pluja, ja és una manera ben diferent de començar el dia. 

Tortilla rellena, empanadas, choripán i pizza fugazzeta, anem a Buenos Aires

 

Va coincidir que estava repassant el meu arxiu fotogràfic de la part de viatges, ho estava fent de l'Argentina i Xile, i a la nit vaig començar a veure la sèrie 'Street Food: Latinoamérica' (molt recomanable)  de Netflix que començava per Buenos Aires. Choripán, fugazzeta, tortilla rellena, empanadas. De sobte em va venir a la memòria, per més anys que hagin passat, tot aquell reguitzell d'olors, colors, sons i racons de la ciutat a la qual hi tornaria sense pensar-m'ho dues vegades.