Unes patates acompanyades de pop {a la gallega}

La meva etiqueta d'avui de cuina per a mandrosos està més justificada que mai. Més que una recepta és un consell. Fins i tot amb les fotografies em deixo anar. Volem menjar bé però no tenim temps. Ens agrada la bona cuina però tenim dies de nyonya que, ai las, com ens hi posem? Jo tinc la solució per a aquests moments: comprar bons productes ja preparats i que siguin de confiança, i amb un resultat casolà que ni els de casa ho notaran.

Portem la tardor al plat {moniatos, figues i bolets}

Tardor. M'agrada tant. Potser perquè ve el temps d'estar més a casa i aprofitar per a fer tot allò que no podem a l'estiu. I què dir dels seus fruits: moniatos, magranes, caquis, codonys, bolets i tants altres que ens donen alegria a la cuina al mateix temps que serveixen per a proveir-nos les vitamines necessàries per a aguantar l'hivern. Jo no perdem corda i els incorporo a la nostra taula amb molt de gust.

Tatin de codony {o què fer amb els fruits regalats}

La recepta d'avui va arribar a casa en un cistell gran ple de codonys. En Ramon els va collir del seu hort i la Maria Rosa, la seva esposa, em va apuntar la recepta que li va donar una cosina francesa. Em va agradar molt el canvi de poma per codony a l'hora de fer una tatin. Així que m'hi vaig posar per a no perdre corda: tenia els fruits acabats de regalar i no podia deixar de preparar-los.

Maccheroni in crosta {aires sicilians}

Un cop més repasso una recepta de la revista Cuina triant una del número 18 -sí, estem lluny d'aquest número-, on parlen de plats de pel·lícula: un menú de cine. I de totes les receptes que surten en ella agafo una d'El Gatopardo, de l'any 1963 i amb uns intèrprets d'allò més: Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale.

Ossobuco {a la flaire de Chartreuse}

Llegir ens fa lliures. I si és una novel·la pot ser que ens traslladi a llocs desconeguts amb personatges de qui t'acabes fent amic i de vegades, fins i tot, enamorant. En el llibre que tinc ara entre mans El libro de los abrazos, d'Eduardo Galeano, són relats curts on l'autor reflecteix les seves angoixes, dèries i alegries. En una de les faules, Otro músculo secreto, Galeano parla de la seva àvia i explica que ella sempre deia ...que menos mal que la mente viaja sin boleto... i per a mi resulta un exemple de la saviesa que et dóna l'edat.