Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Risotto de vieires, ceps i espàrrecs

Fa unes setmanes vaig visitar un celler al Penedès, i més que una simple visita, va resultar tot una masterclass de territori. Dins el món vinícola s'amaguen històries fascinants, i conèixer-les de primera mà fa que valoris encara més els vins que poses a taula. El títol perfecte per a aquest post?  Una visita al celler Parés Baltà.

Un dia al Penedès amb la Balbina i el Toni

Hi ha converses que abracen fort. La frase que hi ha a la pintada de l'última foto en un carrer de Sant Pere de Riudebitlles i que tanca el post. I és veritat perquè hi ha persones que omplen l'espai amb les seves paraules i fets com la Balbina i el Toni. Després d'uns anys ens hem retrobat i encara recordo el dia que vàrem passar al Priorat. 

L'escudella de Santa Llúcia a Gelida

I tot va començar de matinada, a les cinc al Pati Els Lluïsos, amb l'encesa de fogueres per coure l'escudella d'enguany. Després anirien afegint els ingredients segons l'ordre escrupolosament establert fins al migdia: entre 7.30 i 10.30 h es cuinen els ossos i la carn, de 10.45 a 11.45 h s'afegeixen les patates, la carn i les verdures. Tot ben calculat i pesat perquè cada caldera és diferent de l'altre. A les 12.15 h s'escalden les botifarres, per cert, molt bones. I a les 12.45 h, finalment s'hi posen els llegums i després l'arròs i els fideus. Tot al seu moment per sortir a les 13.00 h amb les calderes penjades als semalers, per arribar a la plaça de l'Església.

El Centre d'Interpretació de la Malvasia i el llegat Llopis, un dia a Sitges

Tenim molta sort del territori que habitem, tot i que he de reconèixer que hi ha llocs que tenim a tocar i que desconeixem. Desconeixia què era el 'llegat Llopis' fins que l'Enric de La Besàvia me'n va parlar. Sí, quan vaig anar a Rodonyà i allí em va explicar que feia la malvasia per la fusta de Sitges que li havien donat.

Mostatxo Most, una interessant visita al Penedès

Visitar els productors, del que sigui, fa que m'adoni de tot el que hi ha darrere d'una etiqueta. L'embalatge és molt important, però la gran feina desconeguda que hi ha darrere per a aconseguir un bon resultat, encara més. Amb aquest motiu em vaig posar en contacte amb els de Mostatxo, perquè sincerament, primer em va cridar l'atenció de com anava vestida l'ampolla i després perquè m'agrada el most. El que desconeixia era que em lleparia els bigotis, mai millor dit. I amb la Ruth vam acordar de fer-los una visita d'aquelles que ens plauen de fer. I cap al Penedès vam anar.

Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès

Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè  em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,

Un artesà ceramista, Carles Llarch

És un home savi que es deixa impressionar pels cels rogencs de l'albada, els capvespres de mil tonalitats i les nits de lluna encesa a La Mata Vella. Cultiva l'ofici de ceramista en un entorn privilegiat, a Font-rubí, al nord de l'alt Penedès. Els dies clars, la vista albira des del blau Mediterrani al verd fragmentat del bosc, tenyit de temporada. Fent un gir de 180 graus, la mirada s'impregna de mar i muntanya. El paisatge natural que l'envolta és una reserva energètica; la ceràmica hi suma magnetisme, equilibri i bellesa.

La cuina i el paisatge dels genis: Pau Casals, Pablo Picasso i Antoni Gaudí

La setmana passada ja vaig explicar de com el nostre entorn va inspirar a quatre genis coneguts i  reconeguts internacionalment i que és un orgull per als que vivim al sud. I com més em moc pel territori més reconec que em queda molt per a veure. Vaig parlar de Mont-roig on en Joan Miró sempre va tornar, però en aquest post farem una passada ràpida pel Vendrell, Horta de Sant Joan i Reus, on van ser en Pau Casals, Pablo Picasso i Antoni Gaudí respectivament.

La recepta musical de la Carlota Baldrís

El dia 24 d'octubre de 1971 el nostre gran músic Pau Casals va recollir la Medalla de la Pau, en reconeixement per la seva actitud. I ell, en agraïment, va pronunciar el conegut discurs 'I am a Catalan'. La medalla va ser lliurada per en U Thant, llavors el secretari general de les Nacions Unides amb les paraules... 'Vós heu consagrat la vida a la veritat, a la bellesa i a la pau. Com a home i com a artista, personifiqueu els ideals simbolitzats per la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Us l'ofereixo amb el més profund respecte i admiració...

Llaminera de porc, espigalls i foie

Fa uns dies vaig assistir a un dels àpats temàtics del Parc a taula.  Parc a taula és un programa de desenvolupament econòmic que pretén destacar mitjançant la gastronomia, la producció artesanal i la viticultura de proximitat i de qualitat, els valors naturals, culturals i paisatgístics dels parcs i està promogut per la Diputació de Barcelona.  Doncs bé, el dinar era per a difondre les particularitats de l'Espigall del Garraf i els resultats del projecte EGEsnat (Espais Naturals amb Denominació d'Origen) per a potenciar-ne la divulgació i consum entre els restauradors i públic en general.

L'amanida de la Roser Oter, una tarda amb bona companyia

'En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres'.

Pizza fregida i un maridatge

Feia temps que volia posar al blog una recepta que m'agrada preparar, pizzetes fregides. Inspirades en un llibre d'un cuiner francès, són fàcils, econòmiques i que podem tenir al congelador per a qualsevol dia, bé com un aperitiu o per a un àpat lleuger. En aquesta ocasió faig un maridatge amb un vi que ho arrodoneix.

Polleta del Penedès al cava i la Fira del Gall

354. Aquest és el número clau de la centenària Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. 354 anys d'història. 353 fires que s'han fet pels volts de Sant Tomàs i enguany arriba la 354. Això vol dir quelcom més que una fira normal. I jo us vull recomanar que si no hi heu anat mai, i si ho heu fet també, que el pròxim cap de setmana tindreu una excusa per a visitar-la.

Gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès

Passejar entre vinyes resulta molt agradable tot l'any i ara a la tardor, amb els seus tons daurats, encara més. Fa uns dies vaig visitar les de Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, amb les muntanyes de Montserrat al fons. No cal dir que es tracta d'un dels millors cellers de casa nostra i amb moltíssims reconeixements arreu del món, tant pels seus vins com pels seus cavas.

Gaspatxo de préssec d'Ordal, enoturisme al Penedès

Vins, melmelades i préssecs, fent enoturisme al Penedès. Aquest és l'altre títol que hauria pogut posar però llavors em deixava de dir que havia preparat un exquisit gaspatxo de préssec. Resulta que dissabte vaig tenir l'oportunitat de visitar el Penedès, una comarca on les vinyes componen un paisatge preciós. I el resultat del passeig va ser poder anar a Sant Pau d'Ordal per a conèixer el Celler Albet i Noya, l'obrador de melmelades de Les Filos i posteriorment comprar préssecs al Mercat del Préssec d'Ordal.