Mar i muntanya. No sé si heu estat a Rio de Janeiro, però us puc ben dir que és una de les ciutats més boniques del món. Allí la natura ha sigut generosa i d'alguna manera li diuen a cidade maravilhosa. Us explico tot això perquè allí el mar i la muntanya conviuen alegrement. Així que per a complir amb la recepta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera he fet un símil amb una Sípia amb mandonguilles.
Per a fer aquest plat per a quatre persones
Necessitarem:
- 1 sípia de les grans
- 250 g de llonganissa fresca
- 1 ou
- pa rallat
- farina de blat
- 4 tomàquets madurs
- 2 cebes grans
- 1 pebrot vermell
- 2 patates grans
- 2 pastanagues
- 1 manat d'espàrrecs
- 2 dents d'all
- 1/2 tassa (cafè) de brandi
- pebre vermell
- sal i pebre
- 1/2 l de caldo de pollastre (orientatiu)
- oli d'oliva
Farem:
En una cassola amb una tassa (cafè) d'oli d'oliva farem un bon sofregit amb la ceba. Quan estigui enrossida hi afegirem els tomàquets, sense pell ni granes i tallats a dauets, i els alls esmicolats. Salpebrerem. Remenarem i deixarem coure uns cinc minuts. Posarem el pebre vermell i ruixarem amb el conyac. Acte seguit hi posarem la sípia neta i tallada a daus i que es vagi fent mentre preparem les mandonguilles amb la llonganissa, l'ou i el pa rallat. Quan les tinguem preparades les passarem per farina de blat i fregirem una mica i les posarem sobre paper de cuina. Pelarem les patates i les pastanagues, i les tallarem a daus. Ara ja les podem afegir al sofregit i abocar el caldo de pollastre. Quan comenci a bullir hi posem les mandonguilles. Courem fins que les patates estiguin a punt. Posem els espàrrecs tallats a trossos i cinc minuts més de cocció. Guarnim amb julivert i a taula. Si ho fem el dia abans estarà més confitat i l'èxit garantit.
Ens podem regalar un bon vinet blanc del Penedés, acompanyem amb un bon pa acabat de sortir del forn per a sucar i de fons deixarem que la Marisa Monte ens vagi cantant les cançons de Barulhinho bom i vereu quin luxe de dinar. Ens podem transportar on vulguem.
A la fotografia teniu la Favela do Morro do Cantagalo a Rio de Janeiro.
Hola, acabo de descobrir el teu blog pel comentari que has deixat al meu ;)
ResponEliminaQuina presentació més original i divertida, sembla ben bé la foto de Rio de Janiero, je je je... I quina paciència muntar el plat així! :)
T´he conegut a través del blog de la Gemma...Em quedo una estoneta viatjant per aquí.
ResponEliminaMare meva, quin mosaic tan xulo que has fet!! Una presentació molt xula per un plat de 10!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
He tingut la sort de viatjar a Brazil i vam venir enamorats!!!! la teva presentació és molt xula! i molt original! moltes gràcies per particpar!!! petonets
ResponEliminaQuina presentació més xula que has fet!
ResponEliminaPenso com la Gemma, quina paciència i quina feinada!
Moltíssimes gràcies per participar al memòries.
Petons.
Quina presentació i fotografía mès exquisita!!! Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponElimina