Focaccia de pesto de llavors de girasol {i que resulta}

Algunes de les fotografies que tinc de viatges són les que m'inspiren a l'hora de fer una recepta. En aquest cas, quan vaig veure una de la neu em va venir al cap una focaccia marcada amb els dits just abans d'entrar al forn. I aquí la teniu. La vaig fer amb pesto de pipes de girasol.  La casa feia olor d'autèntica pizzeria italiana.

Per a fer-la,

Necessitarem:

Per a la massa

 - 350 g de farina per a pa

 - 35 g de llard

 - 1 cullerada (sopa) de sucre

 - 1 cullerada (postre) de sal

 - 20 g de llevat fresc

 - 150 cl d'aigua

Pesto

 - 4 cullerades (sopa) de llavors de gira-sol

 - 1 dent d'all

 - 25 g de parmesà ratllat

 - punt de sal

 - 20 g de fulles fresques d'alfàbrega

 - 50 g d'oli d'oliva

Farem:

En un bol gran barregem la farina, el llard, el sucre, la sal i l'aigua (en reservem una mica per a desfer el llevat). Ho anirem pastant i quan ho tinguem ben barrejat hi afegirem el llevat desfet en una mica d'aigua. Ho tornem a pastar i afegim el pesto que haurem fet amb els ingredients passats per la batedora. Tornem a amassar i deixarem que reposi en un lloc sense corrent d'aire cobert amb un drap humit. Més o menys una hora. 

Tinc una amiga, la Soraya -a la qui un dia li demanaré que em cuini un dels seus plats- que em va ensenyar a fer les masses i la veritat és que ho feia amb un art que em meravellava. D'ella en vaig aprendre una mica. Normalment utilitzo la thermomix, però avui no.

Escalfarem el forn a 240º. En un motlle metàl·lic hi posarem  un paper  de cuinar mullat i escorregut i descansarem la massa que haurem aplanat amb el corró amb un gruix d'uns dos centímetres.  La marcarem amb el dits tal com es veu a la fotografia.

I a esperar uns 15 minuts (controlarem). Mentre anem parant la taula i preparant un bo vi. 

I avui, no pot ser d'altre, ens posarem a escoltar  la Mina en la seva versió de La lontananza.