dilluns, 7 de febrer del 2022

'Crème au caramel', una recepta francesa



Hi ha unes postres que m'agraden molt i que quan vaig a França, i si el restaurant les té a la carta, les demano sense pensar-m'ho gens: crème au caramel. Un flam/crema deliciosa que arrodoneix l'àpat de bona manera. Com ja sabeu, quan s'apropa la data de Sant Josep, quan està a punt d'arribar la primavera i les gallines tornen a pondre ous un cop passat el rigor de l'hivern, toca fer crema.

I a mi m'agrada anar posant cada any una de diferent i us faig memòria de les cremes dolces. Al blog trobareu les natilles de la meva mare del 2013, la crema de Sant Josep amb tòfona del 2015, la crema catalana de mango del 2016, la crema de Sant Josep de safrà del 2017,  la crema de castanyes del 2017 també i la de crema cremada de coco del 2018. El 2020 una crema sabaiona d'avellanes i el 2021 un menjar blanc superb, com el del 2018 amb recepta de Menorca. Segur que em deixo alguna, però les podreu descobrir a l'etiqueta de 'postres'. Així que porto, amb temps, aquesta d'avui per si voleu variar quan arribi el moment. Si puc, per Sant Josep en faré una de més exòtica que fa temps que tinc al cap i no l'he tastat mai. A veure. De moment, aquí en teniu una de francesa. El món a taula.

Ingredients per a sis flameres,
crema,
 - 3 ous + 3 rovells
 - 450 ml de llet
 - 40 g de sucre
per fer el caramel,
 - 130 g de sucre
 - 2 cullerades soperes d'aigua
 - 50 g de mantega salada tallada a daus petits
 - 350 ml de nata líquida textura espessa
per fer les boletes de pasta de full, 
 - pasta de full
 - sucre morè

Manera de fer,
Posem el sucre i l'aigua en una cassola. Un cop al foc, anirem remenant fins que es torni ben rossa, com un caramel. Seguidament, afegirem la mantega i remenem fins que es desfaci i quedi com una crema. Hi aboquem la nata líquida i continuem remenant fins que estigui tot integrat, durant uns tres minuts. Traiem del foc i deixem refredar uns 10 minuts. Mentrestant batem els ous i els rovells en un bol gran per a fer la crema, junt amb la llet i el sucre. Afegirem la crema al caramel i un cop barrejat, ho aboquem a les flameres, que posarem en una safata amb aigua calenta i enfornarem durant una mitja hora a 180℃ (tingueu el forn preescalfat) per a fer el bany maria. Quan estigui llest posem les flameres al frigorífic un mínim de tres hores. Millor si ho preparem al vespre. Servirem amb unes boletes fetes amb pasta de full i passades per sucre morè, enfornades també a 180℃, fins que estiguin daurades (uns 30 minuts aprox.) Aquestes boletes substitueixen els bunyolets que solien acompanyar la crema de Sant Josep. Són més fàcils i no us farà mandra preparar-les. 

Recomanació de la setmana, un llibre de part de la meva amiga Muriel, que ens diu:
'Un llibre molt interessant que m'ha fet veure la depressió des d'un punt de vista nou. Està escrit per una filòsofa/professora de filosofia holandesa i descriu la depressió al llarg de la història i a diferents cultures de manera que veus que la depressió/malenconia no és només un tema mèdic/psicològic sinó en gran part un concepte cultural. No li treu la gravetat a la depressió invalidant, però t'explica com podria deixar de ser tan invalidant si la miréssim des d'un altre prisma. És un llibre molt ben escrit que a mi em va recomanar la meva psicòloga i per a mi ha sigut una manera de dir adeu definitivament a la por a tornar a caure en una depressió incapacitant com la que vaig patir fa uns anys i que sempre seguia allà amenaçant-me de tornar. El llibre es diu 'La melancolia en tiempos de incertidumbre' de Joke J. Hermsen, i crec que hauria de ser de lectura obligada per a tothom que s'hagi sentit algun cop a prop d'aquest estat mental i tan fosc i malentès a la nostra cultura. Ja sé que potser no és un tema gaire alegre... això no obstant és un problema per a moltíssimes persones avui dia i aquesta perspectiva és tan innovadora que potser a algun dels teus lectors els pot ajudar d'alguna manera.' 

Moltes gràcies, Muriel. Les recomanacions són per a tots els aspectes de la vida i aquesta d'avui és molt important, ja que també ens ajudarà en aquests moments que estem vivint. I em va fer molta il·lusió que el Tió me'l cagués de part teva. 

Què dir quan Sir Elton John canta la seva composició 'Sorry Seems To Be The Hardest Word' amb el gran Ray Charles? Res, sense paraules. I què fer quan la versiona en Joe Cocker? Callar i escoltar. Però hi ha una versió que la trobo sensacional, la que fa en Blue... 
Si aneu a la llista de Spotify 'La Cuina Violeta'les teniu seguides.

         ...Sorry seems to be a hardest word
               It's sad, so sad
                 It's a sad, sad situation
                       And it's getting more and more absurd
                             it's sad, so sad...


2 comentaris: