divendres, 25 de novembre del 2011

Trinxat amb tòfona negra i cansalada ibèrica {nyam!}


A mi m'agrada confiar en els comerços on compro. Fer tertúlia amb els botiguers i deixar-me assessorar és una de les coses que més m'agraden. Al Mercat de Tarragona hi tinc bons amics que mai em fallen. Sóc clienta habitual del Manel i la Mina. Fa molts anys que hi compro i m'agraden els seus productes.
Fa uns dies em van fer saber que havien rebut una cansalada ibèrica de primeríssima qualitat i volia tastar-la. Al moment, vaig pensar amb la col que tenia de l'hort i que seria bona cosa fer-ne un trinxat que tant ens agrada. Un bon trinxat amb patata, col, cansalada ibèrica i tòfona negra d'estiu.

Necessitarem:
 - patates
 - col
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - mantega
 - cansalada ibèrica tallada ben fina
 - tòfona 

Farem:
Cal dir que m'agrada coure les patates i la col al vapor fins que estan al punt.
Treure els troncs més gruixuts de la col.
15 minuts de vapor fort.
Seguidament en un bol aixafem la col i la patata, amanim amb oli d'oliva, 1 cullerada de mantega al gust i salpebrem.
En una paella ben calenta fem com si fos una truita.
Traiem formes amb un motllo.
A sobre hi posem la cansalada, que es desfarà amb la pròpia escalfor, i ratllem un mica de tòfona per sobre.
Normalment es serveix amb la cansalada passada per la paella, però en aquesta ocasió la volia tal cual, per no treure-li el gust ni a la tòfona tampoc. Cal dir que hem fet una excepció amb aquesta tòfona, de bona qualitat, i que m'ha recomanat el Manel.
Això ha estat el toc final de la presentació.

I parlant d'amics en tenim un, el Pere, que tots els anys ens porta una ampolla de Beaujolais Nouveau.
Acostuma anar a la festa del vi i no falla mai amb el detall, any rere any. Així que servirem el plat amb aquest vi en honor seu. No sé si és el millor maridatge, però en fem festa. 
De fons, Louis Armstrong ens diu What a wonderful world...
Bon cap de setmana.

7 comentaris:

  1. M'encanten els trinxats! I amb cansalada ibèrica i tòfona "ya ni te cuento"! Quin goig que fan les cols de brusel.les!

    ResponElimina
  2. Preciosa presentación un plato estupendo.

    ResponElimina
  3. Aquestes cols tan maques ;o) Quina il.lusió !!!

    Ahir vam menjar trinxat però la teva versió em sembla perfecta i molt més sofisticada. A més la presentació molt maca.
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  4. M'encanta com t'ha quedat, ha de ser deliciós.
    Saps, no havia vist mai la planta de les cols de Brusel.les. Quina sort poder tenir un hort per cultivar els teus propis ingredients.
    Petons

    ResponElimina
  5. Un trinxat riquísmo, una presentación elegante y exquisito con la trufa!!!! un beso guapa

    ResponElimina
  6. Em tiraria de cap a aquest trinxat, no saps com m'agrada! Li he de demanar a la mare que me'n faci algun dia que li surt molt bo, perquè a casa no en faig mai!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  7. A casa el trinxat ens encanta, i amb aquesta presentació és de luxe! Jo trobo que la gràcia del mercat és precisament aquesta, la xerrameca amb els botiguers, deixar-te aconsellar, el tracte proper... fins i tot el regateig a les parades de peix!

    ResponElimina