Llangostines en clementines

I qui diu que la jubilació no és una nova manera de viure ben diferent? De tenir temps per fer tot allò que volies i desitjaves? I això li va passar a la Mercè, la @Tintsipins. Explica que en aquell moment va començar, molt tímidament, a anar a classes d'aquarel·la. I al final va acabar tot l'itinerari/estudis d'il·lustració a l'Escola de la la Dona de Barcelona. 

Popets amb ceba i romesco

Si hi ha alguna cosa que m'agrada i molt, és passejar-me per l'hort després de la pluja. L'olor de terra mullada, els fruiters que deixen anar la seva flaire, la frescor de l'ambient i sobretot, ara que ja s'albira la tardor, els colors que en pocs dies canviaran l'entorn.

Suquet d'emperador

La recepta d'avui l'he tret d'un llibre del cuiner David Solé del Barquet de Tarragona i que passa per ser un dels meus restaurants preferits. Els germans David i Fidel n'estan al càrrec, un als fogons com a cap de cuina i l'altre com a cap de sala. Arrossos i altres exquisideses tarragonines es poden degustar en un lloc agradable. 'Peix, cuina i tradició' d'Edicions El Mèdol, un receptari que sempre tinc a mà a l'hora de preparar peix.

Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

Rap al forn amb avellanes

De les que coses que més m'agraden d'anar a comprar al mercat, és fer-ho amb la ment oberta i mirar els productes de temporada, pensar què puc fer i en arribar a casa posar-m'hi. Sempre acabo comprant alguna cosa que no comptava i llavors ve el moment de pensar.

Pollastre amb ceps i carabassa

Portar la tardor a taula i gaudir del temps de bolets. En aquest cas, dels ceps. I que acompanyaré amb carabassa de l'hort. Els prepararé amb una recepta que els francesos diuen 'blanquette', un guisat que es cou a foc lent i que se serveix amb una salsa avellutada feta amb nata i ou. Es pot fer amb vedella o també amb pollastre. És una de les receptes més populars de França. 

Romesco de sèpia i patates

Mai m'havia passat que en veure el color d'un vi aquest m'inspirés quin plat podria preparar. El Blanc de Vins Petxina, de color més aviat salmó, em va fer pensar en un romesco de sèpia i patates. Tenia els ingredients necessaris, així que no m'ho vaig pensar dues vegades.

Sarsuela

A la meva família, sobretot els meus pares, quan s'havia de celebrar alguna cosa sempre es deia... anirem a fer una sarsuela a Cambrils! Mai sonava allò d'una mariscada o una graellada. Per això, quan vaig obrir el llibre de la Maria Nicolau em va emocionar que la primera recepta de la qual en parlava fos la sarsuela.

Pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes

Quan vaig tenir a mans el nou llibre de la Mariona Quadrada, Essències, Cuina i sentiments a taula d'Edicions Sidillà, em vam venir les olors de molts plats que no han faltat mai a la cuina de casa nostra, però que en aquest cas porten, a més a més, les vivències de la infantesa de l'autora que la duen a reviure-les il·lustrades d'una manera excel·lent per la seva amiga Adela Blasi. I com diu l'escriptora Rosa Pagès, autora del pròleg, ... Perquè aquest espai habitat pels records, construït amb les hores passades al taulell de la cuina, tallant, fregint, plomant, remenant, embolicant i rostint, l'han fet sempre les dones amb les seves mans, per bé que els homes que han volgut hi han trobat també un lloc... I sí, resulta un espai habitat  i ple de sentiments que ens transporten a altres temps.

Cuinar, compartir, cuidar

Vàrem quedar per a acomiadar-nos de l'estiu que s'acabava i donar la benvinguda a la tardor. El dia es presentava gris, amb els colors i la temperatura de l'estació que arribaria a l'endemà. El dinar amb una expectativa d'allò més bé: cadascuna de nosaltres portaria una cosa. La taula, la meva gran taula de fusta índia i que donava per a estar ben separats els quatre, seria parada amb unes estovalles mexicanes molt acolorides i així arrodoniríem el tema de conversa del que sempre acabem parlant, els viatges.

Fricandó amb peres i prunes del meu hort

No sé si el coneixeu el moviment del Meatless Monday: una campanya internacional que anima a la gent a millorar la seva salut i alhora la del planeta. Consisteix en no menjar carn els dilluns. I encara que avui sigui dilluns i jo soc de les que practico el moviment Meatless Monday (MM), comparteixo un fricandó que m'agrada molt: amb fruita. I a més a més és del meu hort.

Romesco de calamars i llagostins, una recepta ràpida

Una de les salses que més ens identifiquen a les comarques del sud, o sigui, les tarragonines és el romesco. Amb ingredients representatius de la més pura dieta mediterrània: alls, tomàquets, fruits secs, oli d'oliva (un dels nostres tresors més preuats), els pebrots de romesco, vinagre, sal i un trosset de pa, fer aquesta salsa és cuidar la nostra salut i pot aixecar autèntiques passions per quant hi ha una recepta per cada família i entorn.

All cremat de rap

Fa uns dies els de Menja't Vilanova, l'Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú,  ens varen preguntar a uns quants bloguers, via Twitter, quina recepta fèiem d'All Cremat. Llavors em vaig adonar que no la tenia al blog, tot i que la cuinava alguna vegada. Així que vaig pensar que l'havia de compartir com més aviat millor perquè ara a l'estiu és el temps idoni. A l'hora de fer els plats tradicionals de cuina catalana sempre tinc a mà el Corpus del Patrimoni Culinari Català, que és un receptari imprescindible per a conèixer tot el que es cou a les cuines de casa nostra i d'on trec avui la manera de fer aquest all cremat de rap.

Conill estofat amb xocolata {i amb cervesa Creo, anem a Tortosa}

La Violeta tenia festa a l'escola i es tractava de passar el dia de la millor manera possible. Quan li vam proposar d'anar a la fàbrica de xocolata d'en Javi Benet, Xocolates CREO a Tortosa, no s'ho va pensar dues vegades. De pas va convidar la seva amiga Martina. Ja hi havíem anat feia temps i tots volíem repetir.

Guisat de jarret de vedella {i cervesa Les Clandestines}

I quan arriben aquestes dates, un any més, tornem a participar en la convocatòria per als bloguers gastronòmics que organitza tradicionalment la revista Cuina amb motiu de la celebració del Dia Cuina que es fa a Manlleu en el marc de la Fira Gastronòmica de Porc i Cervesa.

Suquet de muxina de Tarragona {anant al mercat}

Ja sabeu com m'agrada comprar al Mercat de Tarragona. Hi acostumo anar un cop per setmana. Treballant no dóna per més, els horaris són incompatibles. Així que quan faig vacances gaudeixo del temps, perquè puc fer-ho tranquil·lament. M'agrada mirar i veure què hi ha. L'altre dia vaig comprar muxina, que apart de ser un peix bo i econòmic, va fer el suquet deliciós. Cal tenir pa a ma.

Cuinant amb...la Maleneta {amb peix del Serrallo}

Si alguna persona havia d'estrenar aquest espai, era la Maleneta. I aquí la teniu: al Serrallo. Parlar de la Maleneta a Tarragona és parlar de tota una institució del Mercat de Tarragona. Durant 50 anys (1947-1997) hi va vendre peix. Potser una de les millors parades. El secret: la presentació de les paneres i la qualitat del producte. Amb el  seu estil tan personal de vendre, juntament amb el Pepito,  feia que els clients fóssim amics i ens feia sentir com a casa. 

M'agradava comprar-hi. I si tenia algun dubte  m'explicava com ho havia de cuinar. Les seves receptes no fallaven mai.