Mató de Pedralbes

Són d'una gran bellesa, però de durada efímera. Espero tot l'any per passejar-me entre els ametllers del camp i poder fotografiar-les, i penso en elles quan les uso en qualsevol recepta o les poso a taula. Avui són les protagonistes a les fotografies juntament amb els seus fruits a la recepta que comparteixo, el mató de Pedralbes i les flors d'ametllers.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Taller 'Sabors que uneixen tradicions'

Quan vaig visitar l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils el desembre del 2017, amb un post que és un dels que més m'agraden del blog, vaig quedar-me amb ganes de tornar-hi. Per això quan vaig veure que dins de les 'Jornades Cambrils amb gust de mar' es faria a l'escola el taller 'Sabors que uneixen tradicions'  juntament amb mariners del municipi i que cuinarien receptes tradicionals no m'ho vaig pensar dues vegades. A més a més, l'activitat era oberta al públic en general.

Els 'corassons' de la Gessa

Ve Nadal i no podia deixar de compartir els corassons anuals. Enguany són de la Gessamí Caramés, del seu llibre Meleta de Romer, Les postres de la Gessa. Com ja sabeu, al blog s'han tornat tradició i m'agrada preparar-los de manera diferent i els tenim des de fa uns anys.

Crema de cafè amb bunyols de vent (caragirats)

Quan les tradicions són dolces no costa gaire seguir-les. Ahir, dia de Sant Josep, tocava fer crema i alguna cosa per acompanyar-la. M'agrada anar variant els gustos i manera de fer les cremes i com que hi ha una que sempre triomfa, sobretot a l'estiu, és la de cafè. Us passo la recepta i veureu com us ho agrairan.

Galetes de mantega amb espècies de Nadal

Arriba Nadal i tens receptes per posar que no trobes el moment. Per més que publiqui setmanalment, sempre hi ha alguna que s'encavalca i quan me n'adono ja ha passat la festa. I això ha passat amb les galetes de Nadal amb espècies, que passen per ser les meves favorites. Són molt fàcils de fer.

L'escudella de Santa Llúcia a Gelida

I tot va començar de matinada, a les cinc al Pati Els Lluïsos, amb l'encesa de fogueres per coure l'escudella d'enguany. Després anirien afegint els ingredients segons l'ordre escrupolosament establert fins al migdia: entre 7.30 i 10.30 h es cuinen els ossos i la carn, de 10.45 a 11.45 h s'afegeixen les patates, la carn i les verdures. Tot ben calculat i pesat perquè cada caldera és diferent de l'altre. A les 12.15 h s'escalden les botifarres, per cert, molt bones. I a les 12.45 h, finalment s'hi posen els llegums i després l'arròs i els fideus. Tot al seu moment per sortir a les 13.00 h amb les calderes penjades als semalers, per arribar a la plaça de l'Església.

Corassons 'caleros'

El dia va començar rúfol. Esperava la pluja amb candeletes. I de sobte, va arribar. A la cuina es preveia ambient de forn. Així que vaig preparar els ingredients: els vaig pesar un a un d'acord la recepta del llibre, tot i que només en vaig fer la meitat d'allò que l'autora em proposava. De seguida vaig tenir la 'mise en place' a taula. Important fer-ho sempre per evitar qualsevol imprevist.

Oli de cop

I l'hort s'ha tenyit de groc. Sempre havia d'anar a buscar el pericó o herba de Sant Joan pels camins de davant de casa, però enguany la cosa ha canviat. Aquesta remeiera ha vingut a trobar-me a l'hort. Sense sortir, amb càmera i tisores en mà l'he fotografiat, collit i preparat el fabulós oli de cop.

Sarsuela

A la meva família, sobretot els meus pares, quan s'havia de celebrar alguna cosa sempre es deia... anirem a fer una sarsuela a Cambrils! Mai sonava allò d'una mariscada o una graellada. Per això, quan vaig obrir el llibre de la Maria Nicolau em va emocionar que la primera recepta de la qual en parlava fos la sarsuela.

El coc amb mel de la Loreto Meix

Ara fa poc més d'un any, vaig publicar els cocs de sagí amb una recepta de la Loreto Meix. Quan vàrem parlar quedàrem per a fer més endavant el coc de mel, una tradició gastronòmica pasqual i aquí el tenim. Resulta molt interessant llegir la seva tesi sobre la qual ja us vaig parlar: Els cócs, una senya d'identitat a la Terra Alta (en aquell moment encara es posaven els enyorats diacrítics). I repetir tot el comentari que fa la Loreto sobre el coc que compartim ella i jo avui, seria duplicar-lo, però és més que un suggeriment la seva lectura.

Crema de te matxa i menta

Quan vaig rebre l'últim número de la revista Cuina, fa uns dies, vaig veure que parlaven dels dolços de març: una crema de Sant de Josep i unes gofres acabades de fer. La crema per tradició, ja que el 19 de març és el dia oficial per menjar-ne. I les gofres perquè el 25 és el Dia de la Gofra.

'Crème au caramel', una recepta francesa

Hi ha unes postres que m'agraden molt i que quan vaig a França, i si el restaurant les té a la carta, les demano sense pensar-m'ho gens: crème au caramel. Un flam/crema deliciosa que arrodoneix l'àpat de bona manera. Com ja sabeu, quan s'apropa la data de Sant Josep, quan està a punt d'arribar la primavera i les gallines tornen a pondre ous un cop passat el rigor de l'hivern, toca fer crema.

Els canelons de festa major de la Montserrat Fontané

El passat mes d'octubre i a La VI Nit del Gourmet Català, la cuinera Montserrat Fontané, mare dels germans Roca del Celler de Can Roca, va ser coronada amb el premi Gourmet Català de l'any 2021. Una dona que ha sabut educar el paladar dels fills, dels que no cal parlar-ne, perquè el mèrit és per a ella. Una dona que quan vaig veure el seu somriure al seu restaurant, abans d'entrar al dels seus fills, vaig intuir que la seva cuina havia de ser un resum de la seva vida. I tal com va destacar en Josep, en recollir el premi,  ... la mare representa una generació on hi havia penúria, una generació de pa negre. Però també representa un moment on hi havia més biodiversitat, que, actualment, estem perdent. És per això que, des del símbol de la nostra mare, reivindiquem la urgència, l'alerta i l'engrescament per salvaguardar llavors i receptes i per evitar més mals al planeta'... I aquí i amb aquestes paraules, la Ruth i jo us fem arribar l'últim post de l'any amb un homenatge a la Montserrat, tot agraint la companyia que ens heu fet durant el 2021 i esperant que el 2022 sigui millor per a tots.

Ensaginades senzilles, anem al Priorat

Perquè no és possible conèixer un territori sense haver tastat la seva gastronomia. Territori, paisatges, tradicions, llengua, gastronomia. Tot un conjunt que ens dona una visió del que és casa nostra. Que no cal que us digui de com en soc una enamorada. Perquè falta que el coneguem nosaltres i el mostrem a tots aquells que no l'han trepitjat mai. I un dels llocs al que s'hi ha d'anar és el Priorat.

Tall rodó a foc lent i amb puré de patates i castanyes

I vas pujant per la carretera, estreta i quasi sense punts on parar, mirant el paisatge que en aquesta època és preciós i no et deixa indiferent. Colors i olors de tardor, amb el groc dels castanyers de fons. Així es puja cap a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. L'any passat hi vaig voler anar, però no hi havia castanyes. Tocava anar-hi enguany: la Festa de la Castanyada.

Ki-Ki-Ri-Kick a Vich per pans de pessich, una mona

A casa hi ha un coc que triomfa de fa anys. El vaig fer per primera vegada quan va sortir a la revista Cuina, núm. 93 d'abril de 2009. En ella hi havia com a proposta del mes tot un reguitzell de pastissos flonjos i jo em vaig quedar amb el que comparteixo avui com una mona: l'autèntic pa de pessic de Vic.

Menjar blanc i un homenatge a Joan Margarit

'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres. 

Coc de poma i mel

Arriba el 3 de febrer i com cada any no puc deixar de pensar en la meva àvia Sisqueta que anava a beneir les pomes per Sant Blai. Era una dona gens religiosa, però les tradicions eren les tradicions. I jo que en això he sortit com ella que les segueixo de manera gastronòmica, li retré un homenatge amb un bescuit amb pomes, com les que ella portava en un cistell, i amb mel, ja que aquests ingredients són saludables i ens protegiran la gola tal com feia el patró del mal de coll.