Biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa

En realitat el títol de la recepta hauria d'haver sigut 'anem a la platja i prenem una amanida en pot i un biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa', però no hi cabia a la capçalera. Tant se val, tal com queda també va bé. 

Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

'Latkes'

Fa uns dies vaig preparar un tall rodó que tenia al congelador de la mateixa manera que la recepta que tinc de fa anys i passa per ser una de les més visitades, 'épaule d'agneau de les sept heures', una recepta francesa. El vaig preparar igual que el tall rodó a foc lent amb puré de patates i castanyes, sense cap canvi i de la mateixa manera. Surt boníssim. Els únics són que vaig substituir l'espatlla de xai per un tall rodó de vedella i el vi negre per vi blanc.

Púding d'orxata condensada, fruita confitada i fartons

Els fartons són uns dolços allargats fets amb farina, aigua o llet, ous, oli, sucre i llevat. Es caracteritzen per una capa fina de sucre de llustre al damunt i, tradicionalment, es mengen sucats en orxata.

Sopa freda de papaia amb pernil ibèric

Calor i més calor. Ens venen de gust àpats frescos i d'aquells que estan fets en un tres i no res. Així que ens posem cap a la cuina, obrim el frigorífic i traiem aquella papaia que vàrem comprar al mercat i un iogurt natural 'et voilà', una sopa o crema freda feta a l'instant.

Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Nespres en almívar

La nespra japonesa és un fruit originari de l'Àsia oriental que es cultiva amb èxit als països de clima càlid o temperat. A casa nostra s'hi adapta perfectament i, quan arriba el moment, els arbres apareixen carregats de fruits daurats i saborosos.

Coca de llanda

Acostumo a fer un coc per setmana. Dona molt de joc a l'hora de fer un cafè al matí, o com a postres o bé un berenar. Però n'hi ha un que repeteixo sovint, el faig sovint i és d'aquells que surt bé sempre, aguanta perfectament dins una llauna uns quants dies com acabat de fer. És la 'coca de llanda'.

Sopa escaldada de menta i tòfona

Si hi ha alguna cosa que em costa llençar, és el brou que queda de bullir la verdura. Sempre intento aprofitar-lo i, si no l'he salat, fins i tot el faig servir per regar les plantes. És ideal per preparar sopes escaldades, tal com ho havia vist fer sempre a casa, sobretot amb la tradicional sopa de farigola. 

Crema catalana tradicional segons Santi Santamaria

Dies enrere diversos xefs de la gastronomia catalana es van reunir per retre un homenatge a Santi Santamaria, quinze anys després de la seva mort, en una jornada plena d'emoció i simbolisme que es va celebrar a Can Jubany a Calldetenes. L'acte va ser organitzat pel seu fill Pau i va servir per trencar el cisma que va dividir el sector entre els defensors de la cuina tradicional i els partidaris de la innovació liderada per Ferran Adrià i El Bulli.

'Banana bread' amb fruites confitades i xocolata

El 'banana bread', o pa de plàtan, és un bescuit dens, aromàtic i de textura humida que s'acostuma a servir amb mantega, tant per esmorzar com per berenar. Per això em semblava ideal per rebre unes amigues que em van dir que passarien a mitja tarda a veure'm.

Conill amb dàtils i mel

M'agrada remenar els meus llibres de cuina. Fullejar-los amb calma i, de tant en tant, deixar que l'atzar decideixi què cuinaré. Gaudeixo especialment d'aquells dies sense presses, quan puc passar tot el matí a la cuina, llegint, provant i improvisant el dinar amb allò que tinc a la nevera.

Galetes de mantega i tarongina

    

A l'hort hi tenim una mica de tot: arbres fruiters, verdures i hortalisses (aviat arribaran els tomàquets), herbes remeieres, plantes silvestres comestibles i una gran varietal de flors. No hi falten ni les olors ni els colors i amb l'arribada de la primavera tot es veu especialment esplèndid.

Pavlova amb flors de glicina i fruits silvestres

Potser el títol més encertat per a aquesta recepta seria 'pavlova desconstruïda amb fruits i flors', tot i que, en realitat, el que m'agradaria destacar són les flors que la natura ens ofereix i que podem incorporar a la cuina de temporada.

Pastís de pera amb merenga

Quan arriba la primavera, és un autèntic goig passejar per l'hort. Els arbres fruiters es desperten després de la llarga dormida hivernal. Observar com els brots s'obren tímidament a les branques, deixant pas a fulles tendres o a flors delicades, és un espectacle que alimenta l'ànima. Més endavant, aquests mateixos arbres ens regalaran els fruits que ens nodriran el cos.

Magdalenes amb crema de llimona

   

El llimoner de l'hort necessitava una bona poda i, tot i que la millor època per fer-ho, tal com diuen els entesos, és entre els mesos de juny i juliol, la vaig avançar fa un parell de setmanes després d'escoltar a la ràdio com s'havia de dur a terme. Estava carregat de llimones i això em feia patir: és un arbre que ens ha costat molt de fer créixer i ara cal cuidar-lo com es mereix.

Ossobuco amb cebes del platillo i xampinyons

Prenguem-nos la vida amb tranquil·litat. Cuinem per als nostres. Cuidem l'entorn. Sortim a la natura. Escoltem música. Salvem-nos, sempre que puguem, de la mediocritat que sovint ens envolta.

Amanida de taronja amb bacallà, el meu 'remojón andaluz'

Queden poques taronges a l'arbre després d'un hivern en què, com sempre, ha estat ben generós. Abans que s'acabin, vull compartir una recepta que vaig veure fa unes setmanes al programa de televisió Aquí la Tierra, que m'agrada seguir pels reportatges tan interessants que ofereix.

Fesols genoll de Crist a la jardinera

A casa els llegums no falten mai. Com a mínim un dia a la setmana surten a taula. La setmana passada uns amics ens van convidar a dinar a casa seva, a Cabrera de Mar, al Maresme, i vam aprofitar de fer una parada a la Cooperativa Agrícola, a l'Agrobotiga El Sindicat per comprar productes locals. Em vaig aturar a la parada dels llegums i en vaig fer provisió d'uns quants; entre ells els fesols anomenats de genoll de Crist.

Què fer amb els calçots que sobren

Estic segura que durant la temporada de calçots feu una bona calçotada, sigui a casa, en alguna masia amb amics o en un restaurant. I també estic gairebé convençuda que, com passa sovint, en sobren. Fins i tot pot ser que en demaneu alguns de més pensant ja en l'endemà.