Tagín de cabrit amb figues, magrana i mel

Els tagins són uns recipients de terrissa amb tapa cònica, ideals per coure-hi estofats a foc lent. Tradicionalment, s'hi preparen guisats de carn de be, de vedella o pollastre, però també de verdures i de peix. Al blog en podeu trobar algunes versions: de bacallà -amb un passeig pel Marroc-, de mandonguilles i de xai amb cuscús. 

Cuixetes de pollastre a la vinagreta d'olives

I amb la tardor han tornat les olives. Aviat tindrem l'oli verge novell un altre cop. En alguns molins, el raig ja és aquí. Una torrada de pa amb oli nou... quina delícia. A casa ja tornem a fer recapte d'olives per tenir-ne tot l'any. Jo em meravello davant l'espectacle que ens regalen les oliveres, com la que va néixer espontàniament al jardí i que hem vist créixer, fins a obsequiar-nos amb uns fruits preciosos, tant pel gust com per la bellesa. 

Una parmigiana d'albergínia per viatjar amb el paladar

M'agrada viatjar amb el paladar i deixar volar la imaginació quan preparo un plat d'un altre racó del món. Feia temps que tenia ganes de fer una parmigiana d'albergínia i,  aprofitant que tenia uns quants tomàquets de l'hort, de les poques tomaques que enguany ens ha regalat, fa unes setmanes que em vaig decidir per una versió més senzilla que la tradicional italiana.

Entrepà de llonguet amb gambes de Tarragona

Feia temps que volia compartir un entrepà de llonguet. És un pa que em transporta a molts anys enrere, quan a casa en berenàvem amb xocolata. I va ser fa uns dies, passant per davant del forn Sistaré que en vaig veure i no vaig dubtar a comprar-ne.

Papada de porc en doble cocció amb trinxat de col verda i rossinyols

D'ençà que vaig assistir al curs de cuina de baixa temperatura amb en Salvador Brugués, he anat repetint a casa algunes de les receptes que hi vaig aprendre. En Salvador és un gran mestre, d'aquells que fan que tot sembli més fàcil i que surtis de classe amb ganes d'arribar a casa i posar-te a cuinar-ho tot. 

Pasta amb gambetes blanques de Tarragona flamejades amb pastis

Hi ha dues olors que em traslladen directament a la meva padrina materna, la Sisqueta: l'olor del fonoll silvestre (Foeniculum vulgare) i la del vi ranci. La del fonoll em porta a aquells dies que em prenia a buscar bolets. Quan en trobàvem, agafava unes branques de fonoll i les posava per sobre del cistell, per tapar-los mentre tornàvem a casa, i em deia: -Així no veuran si portem el cistell ple o no... L'altra olor, la del vi ranci, és inevitable. Quan cuino amb ell i la seva flaire omple la cuina, no puc evitar pensar en ella: un ingredient amb molta presència a la seva cuina, diria que indispensable als seus rostits. I això em fa feliç.

Magdalenes de plàtan i figa

Dimecres passat, abans-d'ahir, el dia es presentava esplèndid i la llum que entrava per la finestra de la cuina era inspiradora. Si em seguiu per Instagram, podeu veure la foto que vaig compartir d'aquell moment. A l'ampit hi tinc unes violetes que van florir a principis de setmana: a primera hora només eren uns botons i, al migdia, ja s'havien obert. Llàstima que no ho vaig preveure, perquè ho hauria gravat.

Bròtola fregida amb barreja de xampinyons

Quan surto a comprar vaig sense idees predefinides. Compro allò que veig de temporada o el que em ve de gust en aquell moment. Tinc uns amics que sempre parlen de les bròtoles, un peix de segona, econòmic i que es comercialitza a les llotges. Jo no n'havia comprat mai, però l'últim dia que vaig anar a la peixateria en tenien i en vaig comprar. La peixatera em va dir que últimament no se'n pesca gaire. Vaig agafar les quatre que quedaven.

Pastís de formatge blau i figues

Encara queden uns dies d'estiu i fa calor, però el meu entorn ja em diu que en pocs dies entrarem a la tardor. Continuarem patint aquest temps i el camp continuarà sec. Tots tenim ganes que canviï i, mentrestant, anirem consumint els fruits de finals de temporada: les figues i el moscatell (cobert amb xarxa verda pels ocells). I veient que falten dies per collir les magranes, que per sort, de moment aguanten i no s'han obert, sembla que l'autumne ja treu el nas.

Lasanya d'albergínia, mussaca de pasta

M'agrada llevar-me els diumenges i posar-me a la cuina a preparar el dinar. La resta dels dies de la setmana també, però els diumenges tenen quelcom especial. Acostumo a pensar el dia abans què prepararé i a mirar si tinc tots els ingredients necessaris.

Mel i mató amb figues i fruits secs

S'acaba l'agost, a poc a poc, i ja s'intueix la tardor a l'horitzó amb els colors que ben aviat tenyiran els paisatges. Però encara som a l'estiu, i jo gaudeixo d'un dels seus petits tresors: les figues acabades de collir de l'hort, amb aquella flaire dolça que desprenen les fulles i els fruits quan els tens a tocar.

'Entre fogons i mirades', quatre cuineres del Camp de Tarragona

'M'agradaria tenir una màquina de retratar màgica que ara mateix ens portés la boira d'un dia ennuvolat, que ens posés de fons l'harmoniós so dels boixets ballant metre fan punta, que ens teletransportés al silenci del camp, i que ens omplís aquesta sala de flors. I jo encara hi afegiria una cosa més: que envaís aquest espai amb el ventall de flaires i aromes que surten de les cuines d'aquestes meravelloses dones. Unes aromes que ens fan viatjar en el temps i que ens donen plaer alhora que parlen de dedicació, de temps, de família i de territori.

Sopa freda de carabassó, tomàquet i ametlles tendres, 'Binu'

Una de les coses que més m'agrada és observar els cultius all llarg de l'any, veure com canvien, com neixen, creixen i, finalment, completen el seu cicle, I, si he de triar un arbre, l'ametller s'endú la palma. M'enamoren les seves flors quan apareixen, gairebé abans que arribi la primavera; la catifa de pètals que queda per terra quan el vent se'ls emporta; el lent progrés dels ametllons que un dia seran ametlles, i, finalment les fulles seques que anuncien que el cicle s'ha acabat i que l'arbre torna a reposar. Potser per això l'ametlla té per a mi alguna cosa més que un gust.

Amanida d'estiu amb tomàquets i espaguetis

Quan sento o llegeixo que cada cop es cuina menys a casa em sap molt greu. Vivim en un país privilegiat, amb productes excel·lents i variats, i no cal que siguin cars per menjar bé. Amb una mica d'organització, poc temps i productes frescos i de temporada podem preparar plats senzills, saludables i deliciosos que faran gaudir els de casa.

Affogato, unes postres amb cafè o un cafè amb gelat?

A vegades, quan acabo un àpat, no en venen de gust unes postres, però gairebé sempre l'acabo amb un cafè. Tampoc no soc gaire de gelats, tot i que, de tant en tant, m'entren bé. I quan es tracta d'un 'affogato' resolc totes dues coses d'un sol cop: una bola de gelat de vainilla amb un cafè acabat de fer. I ja ho tenim.

Biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa

En realitat el títol de la recepta hauria d'haver sigut 'anem a la platja i prenem una amanida en pot i un biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa', però no hi cabia a la capçalera. Tant se val, tal com queda també va bé. 

Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

'Latkes'

Fa uns dies vaig preparar un tall rodó que tenia al congelador de la mateixa manera que la recepta que tinc de fa anys i passa per ser una de les més visitades, 'épaule d'agneau de les sept heures', una recepta francesa. El vaig preparar igual que el tall rodó a foc lent amb puré de patates i castanyes, sense cap canvi i de la mateixa manera. Surt boníssim. Els únics són que vaig substituir l'espatlla de xai per un tall rodó de vedella i el vi negre per vi blanc.

Púding d'orxata condensada, fruita confitada i fartons

Els fartons són uns dolços allargats fets amb farina, aigua o llet, ous, oli, sucre i llevat. Es caracteritzen per una capa fina de sucre de llustre al damunt i, tradicionalment, es mengen sucats en orxata.

Sopa freda de papaia amb pernil ibèric

Calor i més calor. Ens venen de gust àpats frescos i d'aquells que estan fets en un tres i no res. Així que ens posem cap a la cuina, obrim el frigorífic i traiem aquella papaia que vàrem comprar al mercat i un iogurt natural 'et voilà', una sopa o crema freda feta a l'instant.