Cajuzinhos {dolços brasilers}

El repte d'aquest mes de Film & Food ens transporta a la infància i de debò que em fa molta il·lusió, perquè podré posar la recepta d'un dolç que era el meu preferit i que no he oblidat mai. 

La meva padrineta Dona Carmen, tal como era coneguda per les clientes, era una de les millors modistes de Rio i havia d'anar tot sovint a comprar teles al centre de la ciutat, on es concentraven les botigues de roba. Moltes vegades em prenia per a acompanyar-la i em portava a la Confeitaria Colombo, que estava en el mateix barri, a menjar alguna d'aquelles exquisideses que tant m'agradaven.  

Melmelada de pebrot vermell escalivat {us agradarà}

A casa ens agrada molt l'escalivada i sobretot a l'estiu que la fem a foc viu.

Un dia en vàrem fer més del compte per a provar de fer melmelada de pebrot vermell escalivat.

Ja n'havíem fet sense coure'l, però amb aquesta vam arribar a l'excel·lència. 

Focaccia de pesto de llavors de girasol {i que resulta}

Algunes de les fotografies que tinc de viatges són les que m'inspiren a l'hora de fer una recepta. En aquest cas, quan vaig veure una de la neu em va venir al cap una focaccia marcada amb els dits just abans d'entrar al forn. I aquí la teniu. La vaig fer amb pesto de pipes de girasol.  La casa feia olor d'autèntica pizzeria italiana.

Crumble de coco amb gelat de xocolata i figues {bo!!!}

M'agrada viatjar i m'agrada el menjar diferent de quan viatjo. Avui us convido un postre anglès.

I això és el que he preparat: un crumble de coco amb gelat de xocolata i figues.

Per a fer-lo per a quatre persones he  

Mar i muntanya de sípia i mandonguilles {paisatge}

Mar i muntanya. No sé si heu estat a Rio de Janeiro, però us puc ben dir que és una de les ciutats més boniques del món. Allí la natura ha sigut generosa i d'alguna manera li diuen a cidade maravilhosa. Us explico tot això perquè allí el mar i la muntanya conviuen alegrement. Així que per a complir amb la recepta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera he fet un símil amb una Sípia amb mandonguilles.

Cuinant amb... David Solé {del Barquet}

David Solé a la seva cuina. Avui el protagonista de Cuinant amb... és un conegut cuiner mediàtic. Estem acostumats a sentir-lo en programes de ràdio, entre ells el Tapias variades, i de veure els seus llibres  als aparadors de les llibreries. 

El restaurant on cuina: el Barquet, molt conegut a Tarragona i sempre recomanable.

El David ens dóna la seva recepta per a fer Espineta amb caragolins.

Pizza de xocolata i fruita {sí, de xocolata}

I aquí tenim a Bibi i la pizza de xocolata. La pizza d'avui és una d'aquelles propostes que no deixa indiferent a ningú. Xocolata i fruita una combinació perfecte per a berenar i fins i tot per unes bones postres.

Cuinant amb...César Scorza {i Viva México!}

Aquesta nit a tot Mèxic és la gran nit, perquè demà celebren la Independència, però la gran festa és avui i  demà ben segur hi haurà ressaca. 

El César, que és de Mèxic DF., va venir a Tarragona per amor i amb amor cuina per a la Marta. Ara ja és un tarragoní més dels que parlen català amb accent mexicà.

I com us ho podria dir perquè em fos senzill: m'han preparat un àpat impressionant que no sé com descriure'l. Han fet flautas de pollo.

Arengada escabetxada {un repte del 15}

La recepta del 15 aquest mes té com a objectiu l'escabetx. A casa ens agraden molt les arengades així que hem preparat un escabetx de sempre amb la presència de l'arengada. Sempre les dessalem en llet. Les deixem un parell d'hores en remull cobertes de llet. Després les escatem amb paper de cuina fins a deixar-les netes. 

Cuinant amb...Salvador Arimany {un mestre}

Desmuntada. És com em vaig quedar quan el Sr. Arimany va entrar a la cuina amb un peu de rei a la mà. Em vaig adonar en aquell moment de la precisió que caldria per a fer la recepta. Llavors em van venir a la memòria les safates, tant salades com dolces, que servien a l'Arimany. Totes les pastes eren de la mateixa mida i estaven en un perfecte ordre d'exposició. Moments abans havíem estat parlant de cuina i em va explicar que en un sofregit hi podem posar un tomàquet més o menys, si es vol mitja ceba o una de sencera o podem variar la quantitat dels productes si ens ve de gust.

Feijoada brasileira {e com farofa}

Avui al Brasil és festa nacional. És la festa de la Independència. I a casa també ho celebrem perquè és el meu aniversari. Així que avui tocava el plat més democràtic del país. No falta mai a les taules dels rics ni dels pobres. Quan faig feijoada casa meva fa olor a Brasil. I avui en fa. Us he de dir que jo la faig amb ingredients d'aquí perquè em falten els d'allà, però em surt molt bona, quasi tan bona com la que fan els brasilers d'allí.

La tardor {una bella estació}

Encara queden dies de calor  i platja, però la natura ja ens està donant pistes de que la tardor no tardarà gaire en treure el nas. Passejant avui pel camp hem pogut veure les magranes que comencen a agafar color, els calçots que despunten una mica, les fulles que ja groguegen i el ginjoler més content que mai perquè està ple de gínjols.

Arròs Jambalaia {una recepta Cajun}

L'arròs jambalaia és un dels plats més típics de la cultura Cajun que es va instal·lar a Nova Orleans sobre el segle XVIII i que són els descendents dels criolls que venien de la colònia canadenca d'Acadia. La jambalaia ve a ser una variant de la paella, però més picant. Us he de dir que no l'havia fet abans, però em van agafar ganes arrel d'un reportatge que vaig veure. Per Jambalaia només coneixia una cançó, de la que tinc la partitura,  i de la que hi han moltes versions a Youtube.

Cuinant amb...la Maleneta {amb peix del Serrallo}

Si alguna persona havia d'estrenar aquest espai, era la Maleneta. I aquí la teniu: al Serrallo. Parlar de la Maleneta a Tarragona és parlar de tota una institució del Mercat de Tarragona. Durant 50 anys (1947-1997) hi va vendre peix. Potser una de les millors parades. El secret: la presentació de les paneres i la qualitat del producte. Amb el  seu estil tan personal de vendre, juntament amb el Pepito,  feia que els clients fóssim amics i ens feia sentir com a casa. 

M'agradava comprar-hi. I si tenia algun dubte  m'explicava com ho havia de cuinar. Les seves receptes no fallaven mai.