Nespres en almívar

La nespra japonesa és un fruit originari de l'Àsia oriental que es cultiva amb èxit als països de clima càlid o temperat. A casa nostra s'hi adapta perfectament i, quan arriba el moment, els arbres apareixen carregats de fruits daurats i saborosos.

Gelea de roselles, unes flors precioses

Sortir al camp en aquesta època de l'any és un regal per a l'ànima. I més si, com enguany que ha plogut força, després d'anys de sequera: tot és verd i preciós. Tinc la sort de viure a prop de camps ben florits, i n'hi ha un que es torna vermell per la gran quantitat de roselles que hi creixen.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Pa de melmelada de tomàquet i préssec

L'estiu passat la meva amiga holandesa de qui ja us he parlat altres vegades, la Manja, em va regalar un pot de melmelada de tomàquet i préssec feta per ella. El vaig posar al rebost i l'altre dia fent endreça, em va sortir darrere d'altres pots que li van prendre el protagonisme. De sobte vaig recordar una recepta que m'havia enviat la Mimi: un pa fet amb melmelada. M'hi vaig posar i aquí teniu el resultat.

Melmelada de pruna groga, poma golden i nabius. El post 800.

I l'estiu és així. Fa calor i el cos queda sense ganes ni forces per fer res, però ei, sempre fas un petit esforç per a quan arriben els fruits de temporada i els vols guardar al rebost per tenir-los a mà la resta de l'any. Això m'ha passat amb les prunes grogues que m'ha donat la meva veïna Rosa. Em va trucar que anés a collir-ne i amb dos cistells com el de la foto que vaig tornar a casa. 

Sopa de llet amb rosta de pa i coulis de mango

    

Avui hauria fet noranta-un anys. Ja en fa molts que no hi és. Ella és la que ens va educar el paladar als fills amb una cuina senzilla però deliciosa. A casa es menjava de temporada i local. Sempre hi havia un plat per si algú arribava més tard. I a ella li dec la meva cultura gastronòmica, els seus llibres i llibreta de receptes. Gràcies, mama.

'Paparajotes' amb crema de llimona i 'salviade' amb flors de sàlvia

Del llibre de la Mariona Quadrada Essències, Cuina i sentiments a taula, amb originals il·lustracions de l'Adela Blasi, ja en vaig parlar a la primera recepta d'enguany, la dels pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes. En aquell post vaig dir que sabia segur que hi havia una que voldria fer més endavant, quan arribés l'estiu, però no me n'he pogut estar: la de les fulles de llimoner. 

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort

Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

Melmelada de saüc i poma

Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...

Doce de batata-doce, la tardor a taula

 

Que la tardor ens porta poesia i bellesa, no hi ha cap dubte. Els seus colors són inspiradors i ens conviden a apreciar-la en plena natura. Una natura que és preciosa tot l'any i que ara més que mai cal preservar, estimar i cuidar. I quan arriba aquesta estació no puc oblidar de com li agradaven a la meva mare els seus fruits. Un d'ells, el moniato.

Quètxup casolà i altres conserves de tomàquet

L'any passat ja us vaig comentar al post de Temps de tomàquets tot el que passa quan arriben els tomàquets. I tornaria a repetir tota la cançoneta de quan surten venen tots de cop. Però no cal, si el llegiu teniu tota la informació. Avui porto una recepta que m'ha sortit a la tercera vegada. He improvisat amb els ingredients i puc dir que enguany sí que he trobat la composició correcta i bona del quètxup casolà. I amb tomàquets madurats al sol...

Maria Soler, l'art de la conserva

El dia va començar rúfol. Les notícies del temps preveien molta boira a la Conca de Barberà però això no em va fer tirar enrere per anar a trobar-me amb la Maria. Amb la màquina de retratar al seient com a copilot cap a Santa Coloma de Queralt que vaig enfilar la carretera. Estreta i amb arbres fantasmagòrics que sortien a rebre'm, escenes magnífiques que no vaig poder fotografiar perquè no veia vorals on aturar-me i amb cotxes que em seguien que anaven tan a poc a poc com jo (la visibilitat era com a molt a vint metres). Però va valdre la pena.

Atzeroles confitades

L'any passat va estar malalt i vàrem  aconseguir salvar-lo. Després, a la primavera va fer una florida immensa, tal com us vaig ensenyar  quan vaig fer una amanida buddha bowl saludable. Enguany les fortes pluges de dies enrere van fer caure quasi tots els fruits i vaig pensar que no podia permetre que es malbaratéssin, perquè sóc de les que no llença res. I si, he plegat els seus fruits de terra per a confitar-los: gràcies senyor atzeroler.

Esmorzem confitura de figues de moro {aviat arribarà la tardor}

I com aquell que no vol arribem al final de l'estiu. Com sempre, i seguint el ritme del temps, les figueres de moro estan farcides amb els seus fruits ja madurs que anuncien l'arribada  la tardor. I jo que segueixo la natura amb la càmera a mà, us porto les fotografies des que comencen a florir a la primavera fins ara. L'espectacle és de lletres majúscules. I un any més, penso en la meva mare que era una fan dels fruits de tardor: que si aquestes figues, que si les altres, les magranes, els caquis i els moniatos sobretot. De com esperava que arribessin i jo també.

Móres amb licor i un formatge artesà {anem a Colldejou}

El dia va començar fresc i amb llum de tardor, encara que som a l'estiu. Assolellat i amb vent. Però això no va evitar que agafés l'equip fotogràfic i em dirigís cap a fer una visita a Formatges Colldejou que dirigeix en Marcel Salsench, perquè dies enrere, per uns amics, vaig tenir l'oportunitat de tastar el formatge de llet de cabra fet per ell i que és una delícia. Colldejou és un municipi que pertany a la comarca del Baix Camp i que limita amb el Priorat, al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou.

Confitura de ceba {què fer en un matí de dissabte}

Dissabte matí: et lleves aviat perquè et desvetlles i penses què faràs per a dinar, entre altres coses. Et ve al cap què pots cuinar amb aquelles cebes que has collit de l'hort. Hi ha una bona reserva i les farem durant un temps, però avui vols preparar quelcom diferent.

Dorayakis de Sakura {Una pastisseria a Tòquio}

Fa uns dies vaig veure la pel·lícula de Naomí Kawase Una pastisseria a Tòquio. Per a mi una deliciosa i poètica mirada sobre la vida. El protagonista, Sentaro, té una pastisseria on fa els pastissets de pa de pessic dorayakis farcits d'an, una mena de confitura feta amb uns fesols dolços. Jo em vaig quedar amb ganes de fer-los i vaig recordar que la nova revista Cuina portava, en el seu número 188 i el primer del nou format, una recepta del pastisser Jordi Bordas de Dorayakis de Sakura (cireres).

Lemon meringue pie {recordant Mildred Pierce}

M'agraden les sèries de televisió americanes. No és la primera vegada que ho dic. I fa uns anys vaig seguir una que em va agradar força: Mildred Pierce. Una minisèrie interpretada per Kate Winslet, en una adaptació d'una novel·la de James M. Cain, on una dona separada del seu marit lluita per tirar endavant les seves dues filles a l'època de la Gran Depressió. Em va quedar gravada la imatge del pastís que feia només començar el primer capítol i que avui cuinarem: el lemon meringue pie.