Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Galetes d'escacs

Un bon dia, mentre anava a pagar a la caixa d'Ikea, em vaig endur una agradable sorpresa (de les que no solen passar gaire sovint): em van regalar un llibre per fer galetes, titulat FIKA. Aquest llibre conté 30 delicioses receptes de rebosteria sueca per fer al forn, des de petites galetes fins a pastissos per aniversaris.

Bunyols amb cireres

Quan floreixen els rosers del jardí, em sento feliç. En dies de pluja, el seu perfum s'escampa ambigú més intensitat i omple l'ambient d'una dolçor especial. Cada tres o quatre dies renovo els gerros amb roses acabades de tallar, tot i que m'agrada deixar algunes de les que ja m'han fet companyia, com un petit homenatge silenciós. Totes són precioses. 

Gelea de roselles, unes flors precioses

Sortir al camp en aquesta època de l'any és un regal per a l'ànima. I més si, com enguany que ha plogut força, després d'anys de sequera: tot és verd i preciós. Tinc la sort de viure a prop de camps ben florits, i n'hi ha un que es torna vermell per la gran quantitat de roselles que hi creixen.

Mató de Pedralbes

Són d'una gran bellesa, però de durada efímera. Espero tot l'any per passejar-me entre els ametllers del camp i poder fotografiar-les, i penso en elles quan les uso en qualsevol recepta o les poso a taula. Avui són les protagonistes a les fotografies juntament amb els seus fruits a la recepta que comparteixo, el mató de Pedralbes i les flors d'ametllers.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Figues i mores amb crema de xocolata blanca

La nostra figuera, tan generosa com sempre, ja ens dona els seus fruits a balquena. I au a posar-les a les amanides, a fer la melmelada que ens acompanya els esmorzars del matí o a menjar-les a peu d'arbre, sobretot quan la pluja s'ha encarregat de rentar-les. I què dir dels esbarzers?

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Els 'corassons' de la Gessa

Ve Nadal i no podia deixar de compartir els corassons anuals. Enguany són de la Gessamí Caramés, del seu llibre Meleta de Romer, Les postres de la Gessa. Com ja sabeu, al blog s'han tornat tradició i m'agrada preparar-los de manera diferent i els tenim des de fa uns anys.

Coca de codony

L'any passat, quan amb la Lluïsa vàrem anar a buscar les castanyes i vaig fer una crema amb elles, em va dir que anotés que aniríem a collir codonys per a fer una coca. Li vaig comentar que no n'havia vist ni menjat mai. M'ho va posar fàcil: compraríem primer una coca al Forn Sahún Jové de Solivella, a la Conca de Barberà, veuria com és i després ens la menjaríem. Dit i fet, així ho vàrem fer.

Clafotís de figa coll de dama negra

Diuen els Figa Flawas que no s'acabi l'estiu, però la figuera em mostra que s'està acabant. Fulles seques a terra i tot que encara en té de verdes i figues que van madurant, l'estiu se'n va. I amb ell aquesta calor insuportable que sembla que no ha de marxar del tot almenys es pot dormir millor.

Bunyols de figues acabades de collir

Pot semblar inversemblant que conegui persones que no mengen fruita al natural. Encara menys si l'han de pelar, però si la troben dins d'algun plat la degusten i fins i tot la troben deliciosa. Així que porto uns bunyols de figues o si voleu, figues arrebossades per a aquells mandrosos que esperen les postres a taula. De l'arbre al plat.

Melmelada de pruna groga, poma golden i nabius. El post 800.

I l'estiu és així. Fa calor i el cos queda sense ganes ni forces per fer res, però ei, sempre fas un petit esforç per a quan arriben els fruits de temporada i els vols guardar al rebost per tenir-los a mà la resta de l'any. Això m'ha passat amb les prunes grogues que m'ha donat la meva veïna Rosa. Em va trucar que anés a collir-ne i amb dos cistells com el de la foto que vaig tornar a casa. 

Kabak Tatlisi, unes postres turques de carabassa

Al rebost quedaven dues carabasses de la collita de l'estiu passat. I quan les miro sempre penso en la meva mare. Li agradava cuinar-les de totes maneres i en posava en molts plats. Una de les preparacions era fer-la dolça, com la fan al Brasil, doce de abóbora, i que també passa per ser unes postres turques, el Kabak Tatlisi. 

Carquinyols de Menorca

Sí, heu llegit bé. Carquinyols i no carquinyolis. Són unes pastes seques i cruixents fetes amb ametlla. No són tan durs com els nostres i es poden fer també amb avellanes i xocolata, però llavors es diuen tatis. I no us penseu que ja els coneixia, no. Va ser la Gemma de la perruqueria on vaig que me'ls va donar a conèixer. Acostuma a preparar-me un te mentre faig temps i va coincidir que per les vacances a anar a visitar els pares, ella és menorquina, i com que sap que m'agrada tot el relacionat amb la gastronomia me'ls va donar a tastar. Em va sorprendre el gust i em vaig posar a buscar la recepta.

Pavlova amb fruits rojos

Malgrat que puguin semblar difícils, aquestes postres que es veuen aparatoses i espectaculars són molt fàcils de fer. Una base de merenga, nata muntada per sobre i fruits al natural que la coronen, cruixent per fora i humit per dins: aquesta és la 'Pavlova'. Diuen que s'anomena així en honor a la ballarina russa Anna Pávlova de quan visitar Nova Zelanda i li varen dedicar aquest pastís. 

Crema de cafè amb bunyols de vent (caragirats)

Quan les tradicions són dolces no costa gaire seguir-les. Ahir, dia de Sant Josep, tocava fer crema i alguna cosa per acompanyar-la. M'agrada anar variant els gustos i manera de fer les cremes i com que hi ha una que sempre triomfa, sobretot a l'estiu, és la de cafè. Us passo la recepta i veureu com us ho agrairan.