Galetes de mantega i tarongina

    

A l'hort hi tenim una mica de tot: arbres fruiters, verdures i hortalisses (aviat arribaran els tomàquets), herbes remeieres, plantes silvestres comestibles i una gran varietal de flors. No hi falten ni les olors ni els colors i amb l'arribada de la primavera tot es veu especialment esplèndid.

Pavlova amb flors de glicina i fruits silvestres

Potser el títol més encertat per a aquesta recepta seria 'pavlova desconstruïda amb fruits i flors', tot i que, en realitat, el que m'agradaria destacar són les flors que la natura ens ofereix i que podem incorporar a la cuina de temporada.

Magdalenes amb crema de llimona

   

El llimoner de l'hort necessitava una bona poda i, tot i que la millor època per fer-ho, tal com diuen els entesos, és entre els mesos de juny i juliol, la vaig avançar fa un parell de setmanes després d'escoltar a la ràdio com s'havia de dur a terme. Estava carregat de llimones i això em feia patir: és un arbre que ens ha costat molt de fer créixer i ara cal cuidar-lo com es mereix.

La Francisca i els seus panellets, una vida entre llibres i ametlles

La primera impressió que vaig tenir en veure la Francisca va ser el color de cel dels seus ulls, uns ulls que s'entelaven quan parlava dels seus. Després, el seu nom, Francisca, com la meva àvia materna, la Sisqueta. Potser per això, o per la serenor que desprenia, vaig saber de seguida que aquell matí seria tranquil, d'aquells que deixen rastre dolç al record. Vam començar parlant amb la prudència de qui s'explora, però ben aviat vam descobrir que coneixia part de la meva família. La conversa es va omplir de somriures i confidències, i tot va fluir amb naturalitat.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Galetes d'escacs

Un bon dia, mentre anava a pagar a la caixa d'Ikea, em vaig endur una agradable sorpresa (de les que no solen passar gaire sovint): em van regalar un llibre per fer galetes, titulat FIKA. Aquest llibre conté 30 delicioses receptes de rebosteria sueca per fer al forn, des de petites galetes fins a pastissos per aniversaris.

Bunyols amb cireres

Quan floreixen els rosers del jardí, em sento feliç. En dies de pluja, el seu perfum s'escampa ambigú més intensitat i omple l'ambient d'una dolçor especial. Cada tres o quatre dies renovo els gerros amb roses acabades de tallar, tot i que m'agrada deixar algunes de les que ja m'han fet companyia, com un petit homenatge silenciós. Totes són precioses. 

Gelea de roselles, unes flors precioses

Sortir al camp en aquesta època de l'any és un regal per a l'ànima. I més si, com enguany que ha plogut força, després d'anys de sequera: tot és verd i preciós. Tinc la sort de viure a prop de camps ben florits, i n'hi ha un que es torna vermell per la gran quantitat de roselles que hi creixen.

Mató de Pedralbes

Són d'una gran bellesa, però de durada efímera. Espero tot l'any per passejar-me entre els ametllers del camp i poder fotografiar-les, i penso en elles quan les uso en qualsevol recepta o les poso a taula. Avui són les protagonistes a les fotografies juntament amb els seus fruits a la recepta que comparteixo, el mató de Pedralbes i les flors d'ametllers.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Figues i mores amb crema de xocolata blanca

La nostra figuera, tan generosa com sempre, ja ens dona els seus fruits a balquena. I au a posar-les a les amanides, a fer la melmelada que ens acompanya els esmorzars del matí o a menjar-les a peu d'arbre, sobretot quan la pluja s'ha encarregat de rentar-les. I què dir dels esbarzers?

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Els 'corassons' de la Gessa

Ve Nadal i no podia deixar de compartir els corassons anuals. Enguany són de la Gessamí Caramés, del seu llibre Meleta de Romer, Les postres de la Gessa. Com ja sabeu, al blog s'han tornat tradició i m'agrada preparar-los de manera diferent i els tenim des de fa uns anys.

Coca de codony

L'any passat, quan amb la Lluïsa vàrem anar a buscar les castanyes i vaig fer una crema amb elles, em va dir que anotés que aniríem a collir codonys per a fer una coca. Li vaig comentar que no n'havia vist ni menjat mai. M'ho va posar fàcil: compraríem primer una coca al Forn Sahún Jové de Solivella, a la Conca de Barberà, veuria com és i després ens la menjaríem. Dit i fet, així ho vàrem fer.

Clafotís de figa coll de dama negra

Diuen els Figa Flawas que no s'acabi l'estiu, però la figuera em mostra que s'està acabant. Fulles seques a terra i tot que encara en té de verdes i figues que van madurant, l'estiu se'n va. I amb ell aquesta calor insuportable que sembla que no ha de marxar del tot almenys es pot dormir millor.

Bunyols de figues acabades de collir

Pot semblar inversemblant que conegui persones que no mengen fruita al natural. Encara menys si l'han de pelar, però si la troben dins d'algun plat la degusten i fins i tot la troben deliciosa. Així que porto uns bunyols de figues o si voleu, figues arrebossades per a aquells mandrosos que esperen les postres a taula. De l'arbre al plat.