Espatlla de xai al forn

       

Un cop passades les festes de Nadal tenia ganes de pujar a la muntanya. Vaig decidir d'anar a Farena, un poblet que és una entitat de població del municipi de Mont-ral, a l'Alt Camp. Està a les muntanyes de Prades en un coster a l'esquerra del riu Brugent, amb un paratge natural i amb una flora excepcional.

La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Mas Bell, a l'Alt Camp

Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

Sopa de pa torrat amb tòfona i pilotilles

Temps de tòfones. I quan arriba m'agrada fer quelcom amb elles, però enguany no n'he trobat. He passat cada setmana per la Conxi del Mercat de Tarragona i no ha sigut possible obtenir-ne. Així que vaig comprar-ne de les confitades i he fet una sopa que ha quedat prou bona, però no era la fresca del temps.

'Galette' de figues

I la tardor arriba amb tota la seva esplendor a la cita anual. Jo l'espero any rere any per poder tancar casa  i mirar, des de la finestra, l'espectacle de colors amb els quals m'obsequia. Enguany l'he esperat amb moltes ganes després d'un estiu sobrepassat de calor. Gaudeixo, tot caminant pel camp i pobles, de racons que són magnífics. Avui en comparteixo un que per més que vegi cada dia no em canso de mirar, la del rafal amb una buguenvíl·lia guarnida de color i l'arbre que em marca l'època de l'any en tot moment.

Gall del Penedès a la malvasia

Desconec si algú dels que em llegiu us plantegeu d'on venen els productes que consumim, si són de qualitat i de la terra, de proximitat i de temporada. Jo sí. La veritat és que prefereixo menys quantitat i més qualitat, perquè tot això es revertirà en la nostra salut. Avui un gall del Penedès a la malvasia que els francesos en dirien 'un coq au vin', però un 'vin' nostre.

Peres al vi blanc

I el camp té això: quan arriba el temps d'un fruit o d'una verdura ve tot a l'hora. En menges, en prepares de mil maneres, en regales i amb tot tens el frigorífic ple. Ara mateix les peres són les protagonistes i estic de sort: ja han caigut totes de l'arbre, però déu-n'hi-do les que queden al calaix. Així que avui les farem al vi, però blanc.

Avellanetes, bombonets de tres textures

Podria ser ben bé una màquina del temps que ens portaria directament a la fàbrica de xocolata d'en Charlie i que en Roald Dahl des d'un raconet prengués nota per a una nova novel·la, quasi seixanta anys després. D'entrada sembla un orgue a punt de sonar, en canvi, el soroll que fa ho desmenteix i continua funcionant incansablement des de 1932, any que va ser creada pel reusenc Salvador Baldric. Estic parlant de 'La trencadora' d'avellanes.

Melmelada de saüc i poma

Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...

Un dia a la cabanya de l'Eure del Natural Paddock Les Vinyes

En Carles i la Pepa necessitaven desconnectar i varen decidir passar uns dies en plena natura. Van anar a parar a la cabanya verda del Natural Paddock Les Vinyes, a Vilardida a l'Alt Camp. Són uns enamorats d'aquest entorn i venen tot sovint. I és normal que vinguin, l'Alt Camp té una molt bona oferta enoturística.

Cassoleta de calçot i bacallà

De la terra al cel,

Matí fred de principis de gener. El sol no arriba a escalfar, però acaricia la pell que estrena un 2021 tan incert com l'any que s'acaba. Les il·lusions continuen tocades però els pagesos, que sempre viuen amb l'ai al cor, sembla que ho tinguin més coll avall. La pandèmia ja va trastocar els últims mesos de l'última temporada i, aquest 2021, va pel camí. És 2 de gener i el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill, ens rep amb generositat en una finca de mitja hectàrea on s'endevinen algunes motes ja collides. Un paratge a recer de les mirades, protegit per una filera d'oliveres d'arbequina, com tants altres n'hi ha a les 4 comarques tarragonines que formen part de la IGP Calçot de Valls. El cultiu de calçot és un mantell verd amb sòls on abunda calç, que dona més dolçor a la ceba tendra. Enguany se'n colliran 16 milions de quilos que són majoritàriament de producció integrada. Si les mesures per la Covid-19 es mantenen, de calçotades n'hi haurà menys i més reduïdes. El sector haurà de buscar la manera per reinventar-se per vendre el calçot cuit, com al març i a l'abril de l'any passat. Sortejar la presència de talps a les finques, buscar alternatives per als calçots de mida petita que no admet la IGP, apostar per la recerca millorant la llavor de la ceba amb la finalitat de tenir-ne una de pròpia per al conjunt de la IGP, aprofundir en la cuina del calçot més enllà de les calçotades... Els reptes i les inquietuds bateguen entre els productors en un any que novament es presenta estrany. Potser l'enyorança de trobar-nos amb amics i estimats celebrant la temporada del calçot, ens farà ser-ne millors ambaixadors. 'És més que un producte, és embrutar-se les mans... És un fet cultural d'arrel catalana que contribueix a l'associació de persones', diu Amill. O com deia el cineasta Bigas Luna: 'El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten del terra i em fan mirar al cel'.

                               Ruth Troyano, Periodista i comunicadora, Màster en Gestió Enoturística

L'oli d'oliva verge extra, un ingredient indispensable a la cuina

Quan em varen contactar des de Fires Virtuals per si volia participar en la conversa de Glopets  d'Oli de l'oli nou de la DOP Siurana, poc es podien imaginar que havien donat amb la persona que venera aquest ingredient. Més que venerar-lo el tinc com a ingredient principal de la meva cuina, junt amb les cebes, els ous i el pa. I això ho vaig explicar a la Ruth Troyano mentre en parlàvem. I també altres anècdotes sobre aquest or líquid que produeixen les nostres oliveres d'oliva arbequina.

Una amanida de tardor i el paisatge rural de l'Alt Camp

 

 

I al camp tot avança a un altre ritme. La natura marca els seus cicles amb unes estacions que ens recorden amb els seus colors en quina època de l'any som. Els pagesos han acabat la collita de les olives, el del raïm ja fa més dies i vindrà el moment d'adob de la terra per a preparar-la per als nous cultius. Temps de vi novell i unes torrades amb l'oli del raig. Cal aprofitar la temperatura d'ara perquè serem més a casa (forçosament per la pandèmia i pel fred) per a fer activitats que ens enriqueixin, però no oblidem que sortir a la natura ens omplirà de benestar físic i anímic.

El caquier, els caquis

M'hauria agradat escriure el títol com 'els kakis', el nom de la fruita que procedeix etimològicament del japonès, però he pensat que era massa agosarat i perquè no m'agrada escriure amb la 'k', tot i que gràficament trobo que és una lletra molt bonica. 

Cuinar, compartir, cuidar

Vàrem quedar per a acomiadar-nos de l'estiu que s'acabava i donar la benvinguda a la tardor. El dia es presentava gris, amb els colors i la temperatura de l'estació que arribaria a l'endemà. El dinar amb una expectativa d'allò més bé: cadascuna de nosaltres portaria una cosa. La taula, la meva gran taula de fusta índia i que donava per a estar ben separats els quatre, seria parada amb unes estovalles mexicanes molt acolorides i així arrodoniríem el tema de conversa del que sempre acabem parlant, els viatges.

Estofat de vedella a la cervesa negra de Les Clandestines

Això de la pandèmia no deixa de ser una gran oportunitat de fer rutes enoturístiques pel nostre territori. Viatjar ens obre la ment i si a més a més ho fem per casa nostra, fa que estimem encara més tot allò que ens envolta. I jo, encara que sempre trepitjo el nostre país petit, amb el que ens passa i que quedarà per escrit, ho faig més a gust i comparteixo tant com puc productes i productors de casa nostra, que no deixa de ser una manera de moure'ns virtualment i que després us faci venir ganes de visitar. Avui anem cap a Montferri, a l'Alt Camp.

Un pícnic al bosc

Amb tot això de la pandèmia sembla que necessitem, més que mai, sortir a respirar aire lliure a la natura. I resulta molt gratificant fer sortides a paratges naturals amb qualsevol excusa, i per descomptat que fer un pícnic és un molt bon motiu per a estar amb aquells que volem compartir taula de manera tranquil·la, tot prenent les mesures corresponents. Així que vaig agafar dues de les meves adolescents preferides i cap al bosc que vàrem anar. 

La pol·linització a les carabasseres

Feia anys que volia compartir flors de l'hort amb insectes que 'robaven' el pol·len de les hortalisses. I ha arribat el moment. Fa uns dies vàrem tallar unes de les carabasseres que a hores d'ara ja no donaran fruits i vaig aprofitar que em seguien els borinots i continuaven la seva feina com si encara fossin a la mata. Aquí els teniu, els pol·linitzadors.

Quètxup casolà i altres conserves de tomàquet

L'any passat ja us vaig comentar al post de Temps de tomàquets tot el que passa quan arriben els tomàquets. I tornaria a repetir tota la cançoneta de quan surten venen tots de cop. Però no cal, si el llegiu teniu tota la informació. Avui porto una recepta que m'ha sortit a la tercera vegada. He improvisat amb els ingredients i puc dir que enguany sí que he trobat la composició correcta i bona del quètxup casolà. I amb tomàquets madurats al sol...

El nostre Km0, el nostre territori

Que el contacte amb la natura és necessari, ens ho ha demostrat el confinament. I si no pregunteu-ho a qualsevol, almenys a molts dels que conec, que tenien moltíssimes ganes de fer passejos per llocs on a part de no trobar riuades de gent poguessin veure verd i espai il·limitat. I entre tornar a tenir contacte amb arbres també està tocar terra, poder cultivar allò que mengem.