Pastes de vi {el vi que sigui dolç}

El repte de Tia Alia recetas d'aquest mes m'ha atrapat a la proposta dolça.

El motiu és perquè tal com està escrita la recepta m'ha recordat la de la meva mare Empadinhas, una de les primeres receptes del bloc. Em fa molta gràcia perquè estan redactades de la mateixa manera: breu i fàcil. I tant una com l'altre fan servir la mateixa expressió: farinha quanto baste (portuguès) i la harina necesaria (espanyol).

La mel {dolçor natural}

Sempre n'hem sentit parlar molt de les propietats benefactores de la mel. Se sap que és l'aliment que mai caduca. Fins i tot n'han trobat en alguna tomba de les piràmides d'Egipte en perfecte estat. De fet, no cal que us expliqui massa perquè a internet trobareu moltes referències.

A casa en som grans consumidors. L'hem posat al cuscús amb xai i fruita seca, a l'amanida de col, ceba, api-rave i poma, a les malenes de xocolata, al núvol de mató, estrelles de mel i pluja de maracujà, al semifred de cireres, a les bananes Foster, als creps amb mel i melmelada de llima i en molts altres plats no publicats.

Creps amb mel i melmelada de llima {dolça dolçor}

La combinació de mel i llimona resulta sempre un remei molt bo per als refredats i mal de gola. Però avui farem com a curació de l'ànima unes creps, perquè segur que us milloraran l'estat d'ànim aquestes postres ben bones. El contrast de la mel amb la melmelada de llima resulta una exquisidesa. Així que toca fer-les ràpidament.

Rilette d'ànec {amb escalunyes caramel·litzades}

Un dels llibres de cuina que més m'agrada és el de Fermí Puig, Cuinetes, la tradició, de pares a fills, de Columna Edicions. El llibre és un recull de receptes del programa de ràdio El món a Rac1 amb Jordi Basté i que són d'un molt bon nivell. Una de les que més he repetit és la Rilette de conill. Us puc dir que és una autèntica delicatessen, i que sempre ve de gust. El llibre ens explica que les rilettes són pròpies del sud de França, especialment de les Landes. Avui us convido a una de cuixa d'ànec en confit.

Crema de carxofes i espinacs {amb serrat d'ovella }

Avui és un dia especial. Avui celebrem l'aniversari d'un blog amic i hem preparat un plat per a l'ocasió. Primer havia pensat en fer una recepta americana del seu Chicago estimat on hi ha viscut algunes temporades, després vaig creure que millor un pastís però no em va sortir com volia, potser un plat de Portugal on també ha passat un tros de la seva vida, seguidament que si un plat que hagués estat cuinat en una de les sèries americanes que seguim fervorosament totes dues (Boss o House of cards) i em vaig adonar que només sortien costelles a la brasa.

Proust i les magdalenes {i la música de Mozart}

Pot una magdalena evocar una bona sensació de la nostra infància? Segons Proust li provocaven alguna cosa dins seu. I això m'ha passat avui fent-ne unes de ben senzilles: m'ha vingut una flaire que m'ha recordat una fleca de Praga, mentre passejàvem pels seus carrers. Aprofiteu la meva inspiració i poseu-vos a la cuina: el resultat serà un deliciós berenar per avui o, si en sobren, un esmorzar per a demà.

Faves estofades {mireu les seves flors}

La meva fascinació per les flors de l'hort no té límit. Que si la pesolera, que si la bajoquera, que si la carabassonera, sigui la que sigui, ara li toca a la favera. Les seves tenen un to violaci preciós i que en pocs dies es transformen en el seu fruit. No cal que digui gaire cosa més, només cal que mireu i segur que estareu d'acord amb mi. Avui farem unes faves que enamoren.

Sopa de farigola {una recepta emocional}

Fa uns dies l'Eduard del blog De plat en plat va publicar una sopa de farigola que em va emocionar perquè la va posar tal com la feia el meu pare. Li agradava per a sopar els dies de fred.

Ara en tinc de ben florida perquè la farigola s'ha d'agafar durant la primera lluna plena de primavera, que coincideix amb la Setmana Santa, entre el Dijous Sant i la Pasqua.