Risotto de calçots amb llangostins

Què fer amb els calçots que sobren d'una calçotada? Els podem posar en una amanida, fer una crema o moltes més coses que podeu trobar a l'etiqueta CALÇOTS. Alguna de les receptes són força interessants. Mireu-les. Però avui porto un risotto que farà les delícies dels que comparteixin.

Mas Bell, a l'Alt Camp

Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

Sopa de ceba amb barret, filet de porc a la taronja i calçots arrebossats

Encara queden dies de fred i una sopa que escalfi el cos i l'ànima sempre ve de gust. Com aquesta que comparteixo avui que no sé si dir-li crema o sopa, perquè la passo per la batedora deixant-la espessa. La ceba és un dels ingredients que mai em pot faltar, junt amb el pa, els ous i les patates. Podem tenir el congelador i la nevera buida, però si els tens, prepares alguna cosa en qualsevol moment. 

Cassoleta de calçot i bacallà

De la terra al cel,

Matí fred de principis de gener. El sol no arriba a escalfar, però acaricia la pell que estrena un 2021 tan incert com l'any que s'acaba. Les il·lusions continuen tocades però els pagesos, que sempre viuen amb l'ai al cor, sembla que ho tinguin més coll avall. La pandèmia ja va trastocar els últims mesos de l'última temporada i, aquest 2021, va pel camí. És 2 de gener i el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill, ens rep amb generositat en una finca de mitja hectàrea on s'endevinen algunes motes ja collides. Un paratge a recer de les mirades, protegit per una filera d'oliveres d'arbequina, com tants altres n'hi ha a les 4 comarques tarragonines que formen part de la IGP Calçot de Valls. El cultiu de calçot és un mantell verd amb sòls on abunda calç, que dona més dolçor a la ceba tendra. Enguany se'n colliran 16 milions de quilos que són majoritàriament de producció integrada. Si les mesures per la Covid-19 es mantenen, de calçotades n'hi haurà menys i més reduïdes. El sector haurà de buscar la manera per reinventar-se per vendre el calçot cuit, com al març i a l'abril de l'any passat. Sortejar la presència de talps a les finques, buscar alternatives per als calçots de mida petita que no admet la IGP, apostar per la recerca millorant la llavor de la ceba amb la finalitat de tenir-ne una de pròpia per al conjunt de la IGP, aprofundir en la cuina del calçot més enllà de les calçotades... Els reptes i les inquietuds bateguen entre els productors en un any que novament es presenta estrany. Potser l'enyorança de trobar-nos amb amics i estimats celebrant la temporada del calçot, ens farà ser-ne millors ambaixadors. 'És més que un producte, és embrutar-se les mans... És un fet cultural d'arrel catalana que contribueix a l'associació de persones', diu Amill. O com deia el cineasta Bigas Luna: 'El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten del terra i em fan mirar al cel'.

                               Ruth Troyano, Periodista i comunicadora, Màster en Gestió Enoturística

Carxofes i calçots escabetxats i peix fet a baixa temperatura

Sembla que molts escriptors pateixen pànic a la pàgina en blanc quan han de començar a escriure alguna cosa. A mi em passa moltes vegades amb els posts. Pànic, pànic, no. Però allò de veure per on començo, sobretot quan he de parlar de diversos punts com l'entrada d'avui, em provoca indecisió. Per la recepta, pel vi, pel llibre?

Copa de calçot, sabaiona d'ou i espuma de nap i patata

Aquest paisatge que veieu no és un quadre: és la finestra de la cuina des d'on es creen i preparen els àpats del restaurant Quintaforca de Casafort (Nulles) a l'Alt Camp. Allí on el color, tant a l'entorn com a dins del restaurant, dóna les seves notes i on val la pena arribar-s'hi en qualsevol època de l'any. Un indret que et transporta a la Toscana italiana sense sortir de casa. La primavera és a les portes, fa notar la flaire de les flors del camp i l'olor de terra humida que ha deixat la pluja, i hi vaig amb els ulls clucs, per a poder compartir una recepta d'en Jordi Bartolí, el nou component de la cuina quintaforcana.

Calçots, de la terra a la taula

Que a casa ens agraden els calçots no hi ha cap dubte i el meu receptari així ho demostra. Hi tinc una amanida tèbia de calçots, un parmentier de patata i calçot, uns bunyols de calçots, una minestra sobre llit de salsa de calçot, una tatin de calçots, un llobarro rostit amb calçots, uns nyoquis de calçots i una coca de calçots. I és que aquesta hortalissa forma part de la memòria gastronòmica de la meva  nombrosa família, de quan ens reuníem a la masia del tiet Fèlix a Valls, per a gaudir de la calçotada anual que ens portava a tots al voltant de la immensa taula improvisada per al dia assenyalat.

Amanida tèbia de calçots {Ottolenghi inspira}

Llibres. M'agraden de qualsevol temàtica: novel·la, novel·la negra, autobiogràfica, fotografia, guies de viatges, art... i de cuina. Ai, els de cuina. En tinc uns quants i fins i tot algun de capçalera, per a dies que les ganes de llegir s'ajunten amb les de fer alguna extraordinària per a un àpat especial. Evidentment que no cuinem de manera excepcional cada dia: mengem senzill i sa. I els plats del blog moltes vegades poden donar una imatge errònia.

Parmentier de patata i calçots {La cuinera}

...

   Van endrapar amb delit i avidesa les patates estofades, i també el puré cremós al qual vaig afegir pomes i figues macerades amb vi. No van quedar ni les engrunes d'un altre plat, aromatitzat amb tòfones i un polsim de pebre que acompanyava lloms cuits al forn. A hores d'ara, el receptari ha crescut i ja disposem la terra per a una plantació molt més gran. Hem endreçat dues estances senceres al carrer Carbassa per tal que comencin a grillar al gener i es puguin plantar per Sant Josep.

   Amb tot plegat, també l'Àgueda ha sortit del seu ensopiment.

Bunyols de calçots {amb melmelada de figues}

I com aquell que no vol s'ha acabat la temporada de calçots. Així que aprofitem aquells més petits que han anat quedant al frigorífic per a fer uns bunyols que ens poden servir tant d'aperitiu com d'acompanyament. Els farem a ull sense quantitats determinades.

Minestra sobre llit de salsa de calçot {fent salut}

Verdures. Una minestra de verdures ens demana Memòries d'una cuinera aquest mes. Nosaltres que som obedients la fem i complim: d'una manera senzilla i sense massa feina, remenant el calaix de les verdures. Això sí, presentada amb la importància de un plat exquisit i amb una salsa que un enriquirà el paladar: de calçots!

Tatin de calçots {us la recomano}

Tinc la febre del calçot. I és que en tenim del nostre hort i anem variant. Fent la recepta de fa uns dies, el llobarro amb calçots i tomàquet confitat de Xavier Mestres, em va quedar la idea que una tatin també estaria bé, perquè els calçots queden confitats i després amb el sucre cremat del motlle.

Llobarro rostit amb calçots {i tomàquet confitat}

Estem en plena temporada de calçots. Els de casa ja estan ben macos i com que en tenim uns quants hem de començar a coure'ls perquè de mica en mica els anem gaudint d'una manera variada. Tinc una llibreta de receptes on hi anoto totes aquelles que més m'han agradat vistes al televisor, en un llibre, en un bloc, en un viatge, en un restaurant o a la revista Cuina (sinònim de garantia i de qualitat) i de la que avui en torno a triar una que està al número 24 i us puc dir que si la feu us llepareu els dits. És una recepta de Xavier Mestres, adient per aquest temps.

Nyoquis de calçots {de la nostra terra}

Suposo que tothom que hagi vist El padrino III recorda l'escena de la Sofia Coppola i l'Andy Garcia fent nyoquis no l'oblida mai més. Avui n'he preparat amb uns calçots sobrers de la calçotada del dissabte. Us he de dir que m'ha sorprès gratament el gust de la pasta. Això sí, l'Andy no hi era i no m'ha pogut ajudar...

Coca de calçots {dels nostres}

El diumenge passat van fer la Gran festa de la calçotada a Valls. Els que som de la zona gaudim molt dels calçots. A casa els cultivem i els agafem al moment de fer-los. Com que som pagesos aficionats ens en surten de totes les mides. Què fem amb els més petits? Els prenem a casa i els preparem de totes les maneres possibles.