Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

'La Cuina del Paisatge del Priorat'

Fa uns dies vaig tenir la sort de poder assistir a una jornada de les 'Ieres jornades de la Cuina del Paisatge del Priorat'  que s'estan duent a terme des de l'11 d'octubre i fins al 8 de desembre, per donar a conèixer la cuina del Priorat com a expressió del seu paisatge, la seva memòria i els seus productes.

Un taller de cuina amb flors i plantes de primavera

A hores d'ara no cal que digui que m'agraden les flors i les plantes. No només per guarnir racons de casa, sinó també per donar color i gust a la cuina. Per això, quan vaig veure que al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, s'organitzava el taller 'Cuinem amb flors i plantes de primavera', no m'ho vaig pensar dues vegades.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.

La crema de carxofes de la Fina Veciana

El dia va començar gris. Plovia. I mentre conduïa direcció a Reus l'espectacle era inigualable, amb les flors d'ametllers que guarnien la carretera. Portava bona música i preveia que la trobada seria festiva i alegre com sempre que em trobo amb la Fina. Sabia que m'esperava un bon matí.

Coc de farina d'ametlles i l'espectacle de les flors dels ametllers

Els japonesos tenen l'espectacle de les flors dels cirerers, sakura, quan floreixen. I jo espero tot l'any que arribin les flors dels ametllers que tinc al voltant per l'espectacle particular que em regalen. És poesia en estat pur i aprofito els seus fruits, les ametlles, per fer un coc en agraïment i poder-lo compartir.

Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

Visions de jardins en construcció, un dia al Konvent

La vida és un aprenentatge continu. Sempre tens, si les busques, oportunitats d'aprendre coses noves que t'ajuden a viure millor -tinguis l'edat que tinguis-. Per això quan vaig rebre informació per part de la Pili per assistir a la jornada d'exploració interpretativa de la jardineria en el context actual no m'ho vaig pensar dues vegades. 

La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Carpaccio de llagostins del Delta de l'Ebre

M'hauria agradat poder compartir totes les fotos que vaig fer al Delta, però només puc posar un petit resum gràfic del dia que vàrem passar trepitjant el Montsià, la Ribera d'Ebre i finalment el Priorat. Estimar la nostra terra i poder-la mostrar és fer país. I sobretot consumint els productes que s'hi elaboren. 

Fent pa amb la Laia, al Montseny

Després de passar un dia amb la Laia Aguilà a la masia Clot de la Mora, al Montseny, vaig veure que hi ha persones que realment són activistes de molts aspectes i viuen en un món diferent i que qualsevol acte que jo pugui fer de manera individual creient que hi ha una altra manera de viure, sempre serà de pa sucat amb oli. 

Pelaies a la Meunière

Tenir el Priorat a poc més de mitja hora de casa és un privilegi. Sempre que puc m'hi escapo i en cada escapada descobreixo quelcom que no sabia o no havia vist. Paisatge i persones conflueixen en un entorn incomparable. I d'aquesta confluència surten coses especials, entre elles els vins i una manera de fer i viure que fan que sigui un lloc ben exclusiu als meus ulls.

Suflé de pollastre a l'ast

Venen dies de festa i segurament voldreu anar a la platja. Encara som en plena canícula i anirà bé refrescar-nos. Hi ha un indret al Tarragonès que a mi m'agrada força i que sempre recomano. Procuro anar-hi un parell de vegades a l'estiu. Un lloc amb encant i on resulta un plaer passejar per carrers amb cases ben antigues. I després anar a menjar pollastre a l'ast dels bons a la Granja Sant Francesc d'Altafulla.

Tagín de mandonguilles, cuina del món

De les coses que m'agraden dels viatges són les visites als mercats. I en el del Marroc vaig gaudir molt de les aromes que fan especial la cuina marroquina: els perfums dels claus d'olor barrejats amb la menta, el safrà i el coriandre, la canyella i els pebres, l'orenga i el gingebre. La paprika i l'alfàbrega, la sàlvia i l'anís... i tantes altres essències. El ras el hanout, la barreja d'espècies que només el seu autor en sap la composició. Si hi afegim les pells seques de la taronja, de la llimona i de la síndria, ja tenim un reguitzell de sensacions gustatives que difícilment oblidarem.

Melmelada de pruna groga, poma golden i nabius. El post 800.

I l'estiu és així. Fa calor i el cos queda sense ganes ni forces per fer res, però ei, sempre fas un petit esforç per a quan arriben els fruits de temporada i els vols guardar al rebost per tenir-los a mà la resta de l'any. Això m'ha passat amb les prunes grogues que m'ha donat la meva veïna Rosa. Em va trucar que anés a collir-ne i amb dos cistells com el de la foto que vaig tornar a casa. 

Enoturisme: un dia a Poboleda, al Priorat

D'ençà que tinc el blog he anat coneixent persones amb els mateixos interessos i aficions, amb les quals vaig compartint trossos de vida. Una d'elles és la Núria, membre de La Safranòria, una associació per a la conservació de l'agrobiodiversitat del Priorat, un grup de voluntaris que treballen per a preservar el llegat del passat amb mirada de futur les varietats de cultius tradicionals de la comarca.

La fornera de Biosca

Hi ha negocis que tenen ànima. Sobretot perquè hi ha una ànima major darrere, la que tot ho fa i mou. En el cas de 'La Fornera de Biosca' és immensa, una persona amb el somriure permanent  als llavis i que et fa sentir bé. Passat demà serà el 8M, Dia Internacional de les Dones i puc dir que la Judit és l'exemple de tot allò que podem arribar a fer, seguint les il·lusions amb esforç i tenacitat. Sí, aquesta és la Judit Barniol, la fornera de Biosca.

Mas Bell, a l'Alt Camp

Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

Puré de patates d'acompanyament i trufes de xocolata blanca de postres.

Abans de res he de dir que ha coincidit que quan he volgut fer una recepta del llibre Noma, tiempo y espacio en la cocina nórdica, del cuiner René Redzepi i editat per Phaidon, aquest ha anunciat que tancarà el restaurant a finals de l'any 2024, per motius dels sous, els horaris i el nivell d'exigència que cal. És un dels llibres que més miro, però a la vegada del que no n'he fet gaires receptes. Segons quins ingredients no m'atrauen massa, però m'hi he anat fixant en algunes tècniques que han resultat sorprenents.