El pastís de formatge esponjós de la Núria Escalona de Gastrotalkers

I com tot el que ens està passant durant el confinament, m'he hagut d'adaptar a la manera de fer i actuar en la separació que l'ocasió ens permet i obliga. M'hauria agradat fer el pastís amb la Núria, fotografiar-la quan el preparava en el seu ambient i poder prendre una copa de vi mentre parlàvem de la vida, de l'amor i d'altres coses que ens interessen. Però el virus no ens ho ha permès. Ens hem reunit en la distància, per whatsapps i correus electrònics on ella es mou com si res, les xarxes són el seu mitjà de vida. I en aquests dies de distanciament físic, que no social, qui millor que la Núria per ser la convidada. Ens vàrem conèixer a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès fa uns anys i ens hem anat trobant esporàdicament, per motius gastronòmics. De pas, aprofito per a compartir el seu pastís esponjós de formatge que vaig veure a Gastrotalkers.cat i també les fotografies que en va fer (excepte la primera i l'última que són meves). I és ella qui es dona a conèixer per a tots i ens parla dels seus projectes.

Sopa de pilotes de penegal, a l'estil alemany

La idea va venir en acabar de veure la minisèrie dramàtica Unorthodox, i que recomano, a Netflix. Veure com passejaven per Berlín em va portar a recordar aquesta ciutat amb les meves fotografies. Una visita que vaig fer a aquesta capital, ara farà deu anys, després de veure un reportatge sobre l'obra del gran arquitecte brasiler Oscar Niemeyer (Rio de Janeiro, 1907-2012) a Berlín, al barri d'Hansaviertel districte de Tiergarten. Una meravella d'edifici que junt amb altres obres de reconeguts mestres donen un aire de modernitat a la ciutat.

Truita de patata, ceba i carxofa, cuina de confinament

L'Alba i jo havíem acordat que faríem conjuntament algun post més. Ens va agradar molt el treball del dia que vàrem anar al seu estudi a fer una sessió. I ara, en el confinament, vam dir que faríem quelcom amb els ingredients que tenim al rebost i al frigorífic. Ella captaria les imatges dels ingredients i jo del plat un cop cuinat. Dit i fet. Qui no té ara mateix els ingredients per a una truita de patata, ceba i carxofes? L'he fet i us explico un petit detall que li dóna un toc diferent.

Ropa Vieja, a Cuba amb amor

La veritat és que quan va començar l'any i vaig dir que compartiria llocs especials del nostre entorn no m'imaginava que acabaria tirant d'arxiu. Però com que la cuina té un llenguatge universal i amb tot això del confinament, aprofito el temps i continuo posant ordre al meu arxiu fotogràfic, cosa que em feia molta mandra tot sigui dit i el comparteixo amb vosaltres. Les tradicions culinàries, costums i paisatges dels diferents indrets del món ens mostren de manera evident la riquesa de la diversitat. Endreçant i repassant trobo fotografies que no recordava i és com si les tornés a captar. I aquest plat que comparteixo avui va venir en veure la fotografia de ¡Que no se pierda una caña!, de Cuba, un viatge de l'any 1993. I jo l'equiparo a què no llencem res de menjar. Resulta que aquest any va ser el que anomenen 'el período especial', un dels més difícils econòmicament parlant per a aquell país a causa del col·lapse de la Unió Soviètica i també per l'embargament dels EUA a partir de 1992, complicat sobretot per a l'agricultura.