Pissaladière niçoise

Això de viatjar amb el paladar m'agrada molt. I si el destí és cap a França, ja és un plaer que sempre em va bé. En aquests dies de fred intens no cal dir que engegar el forn resulta un plus de fer-me sentir a gust a la cuina. Bona música, escalforeta i preparant un àpat diferent.

Quiche de bledes, ortigues, llagostins, formatge i olives

De la mateixa manera que puc anar al mercat sense cap idea preconcebuda de què compraré, quan passo per l'hort de bon matí després de treure herbes i regar, miro a veure què podré preparar per dinar. Veig bledes i algunes ortigues, una quiche aniria bé. Al congelador tinc uns llagostins congelats i al rebost unes olives negres... 

Quiche de l'hort amb albergínia, ceba i remolatxa

De les coses que m'agrada fer de bon matí és un passeig per l'hort amb la càmera i captar alguna flor o  hortalissa que pugui agafar. Ara és el moment de les albergínies, remolatxes, cebes, pebrots, tomàquets i alguna cosa més. Aprofitaré per fer una quiche metro zero que servida amb una amanida de tomàquets madurats al sol i que no han passat per la nevera faran que l'àpat sigui una exquisidesa.

René Magritte m'inspira {quiche de poma, formatge, nous i endívies}

Un objet fait supposer qu'il y en a d'autres derrière lui...
Tot va ser llegir aquesta frase al mural que hi havia a l'entrar a veure l'exposició Magritte, Broodthaers & Contemporary Art, -a Brussel·les i en record dels 50 anys de la mort d'en René Magritte, el pintor surrealista belga que sempre m'ha fascinat- que em vaig inspirar i pensar que hauria de fer quelcom amb els quadres que més m'havien agradat. I és això, que viatjant d'una manera relaxada i amb la ment oberta, ens podem enriquir per a treure'n idees que ens ajudaran a ampliar el pensament en qualsevol dels nostres àmbits, que en aquest cas per a mi és la cuina.

Quiche de salmó {i l'efecte papallona de l'estiu}

Estiu. Poques ganes de fer gaires coses. Llegir, escoltar bona música, fer tertúlia amb els amics, anar a la platja o a la piscina, mirar el sostre amb el pensament en blanc, ... En això estem. Ganes de cuinar? Poques, però ens hem d'alimentar. De totes maneres aquesta època de l'any ens permet ser poc temps a la cuina. I avui us porto una quiche, que a part de ser deliciosa, està feta en un tres i no res i amb ingredients que podem tenir al frigorífic sempre a punt.

Quiche de salmó i ceps {records de viatges}

Diuen que quan visites un país has de visitar els seus mercats i els cementiris. Els primers per a saber com viuen i els segons per a saber com han viscut. Dels cementiris, que estan dins de la ciutat de Copenhaguen, dir que transmeten pau i es converteixen en un lloc de pas i de passeig, com es veu a la fotografia. Dels mercats he pogut veure com els danesos estimen la natura, els seus productes i com els utilitzen a la seva alimentació. Per aquest motiu el restaurant Noma es caracteritza per les flors i les verdures del seu menú.

Quiche d'ortigues {i formatge camembert}

Fa uns dies vaig gravar una pel·lícula, Les petits mouchoirs (Petites mentides sense importància), perquè em va cridar l'atenció una crítica molt bona sobre ella. Primer em vaig esgarrifar en veure que durava 155 minuts, però després us puc dir que la tarda de sofà va resultar tranquil·la i molt grata, amb llàgrimes incloses, mentre sentia Nina Simone amb una excel·lent versió de My way, al final.

Quiche d'endívies {engegant el forn}

Resulta que tens ganes de fer una quiche per a dinar. Vas al frigorífic i veus que no tens els ingredients que hauries de fer servir, però bé, no passa res. Adaptarem els que tenim i a veure que surt.