La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Bolinhos de bacalhau

Enguany Sant Jordi va ser molt especial per a mi. I diria que internacional, ja que vaig tenir família colombiana i moçambiquesa que em varen portar llibres dels seus respectius països. Vaig preparar un àpat de benvinguda i vàrem arribar a comptar unes vuit nacionalitats entre tots els que érem a taula. Un dinar ben emotiu i que difícilment oblidarem. 

Bacallà amb salsa de tomàquet

Què pot sortir malament si tens tomàquets madurats al sol, un bacallà que acabes de dessalar i un bon vi que l'acompanyarà? Doncs res, un àpat al qual no hi pot faltar pa per a sucar i deixar el plat ben net. Ah, i una bona companyia. 

Tagín de bacallà, Marroc 2a part

El tagín és un tipus de plat que es cuina en una cassola de fang que du el mateix nom. Es prepara tradicionalment al Marroc i al Magrib. Pot fer-se amb carn o amb peix. I en el llibre de la Najat Kaanache (i que me'l va dedicar) vaig veure que tenia la recepta i diu que aquest tagín es pot fer amb bacallà, rap o rajada, però també amb qualsevol altre peix. Aprofito per cuinar-lo amb les verdures que més tinc a l'hort ara mateix: bajoques, pastanagues, carabassons, tomàquets cirerols, cebes i pebrots verds tipus italià. S'ha de preparar la chermoula que és una barreja d'espècies que el condimenten: julivert, alls, pebre vermell dolç i picant, coriandre, pebre negre, safrà natural, suc de llimona, oli d'oliva, sal i alguna espècie més.

Pètals de tomaca confitada amb bacallà fumat i alfàbrega

Tomaca, tomàquet, tomàtec, tomàtiga, tomata, tomàtic, tomacó i moltes més variacions locals que desconec i que formen part de la riquesa de la nostra llengua. De fet, el nom original ve del nàhuatl 'xitomatl', fruit amb melic. Com cada any, quan arriben ho fan tots al mateix temps, de manera abundant i que cal posar tota la imaginació possible per anar preparant-los sense cansar. Del llibre que he tret la manera de cuinar-los avui ja en vaig parlar a la recepta dels milfulls d'albergínia amb llagostins.

Els espinac(h)s, per Natza Farré

  

 La meva iaia es deia Maria Dolors Espinach. Espinach era el segon cognom del meu pare. El nom complet del meu pare estava escrit a la porta de casa, que també era la consulta. El meu pare era pediatre i moltes criatures, quan llegien aquell cognom a la placa de l'entrada, es posaven a riure. A mi no em feia tanta gràcia. Potser pel costum d'haver-lo sentit i llegit tantes vegades. I perquè pensava que pitjor hauria estat dir-se Bleda de cognom.

Cassoleta de calçot i bacallà

De la terra al cel,

Matí fred de principis de gener. El sol no arriba a escalfar, però acaricia la pell que estrena un 2021 tan incert com l'any que s'acaba. Les il·lusions continuen tocades però els pagesos, que sempre viuen amb l'ai al cor, sembla que ho tinguin més coll avall. La pandèmia ja va trastocar els últims mesos de l'última temporada i, aquest 2021, va pel camí. És 2 de gener i el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill, ens rep amb generositat en una finca de mitja hectàrea on s'endevinen algunes motes ja collides. Un paratge a recer de les mirades, protegit per una filera d'oliveres d'arbequina, com tants altres n'hi ha a les 4 comarques tarragonines que formen part de la IGP Calçot de Valls. El cultiu de calçot és un mantell verd amb sòls on abunda calç, que dona més dolçor a la ceba tendra. Enguany se'n colliran 16 milions de quilos que són majoritàriament de producció integrada. Si les mesures per la Covid-19 es mantenen, de calçotades n'hi haurà menys i més reduïdes. El sector haurà de buscar la manera per reinventar-se per vendre el calçot cuit, com al març i a l'abril de l'any passat. Sortejar la presència de talps a les finques, buscar alternatives per als calçots de mida petita que no admet la IGP, apostar per la recerca millorant la llavor de la ceba amb la finalitat de tenir-ne una de pròpia per al conjunt de la IGP, aprofundir en la cuina del calçot més enllà de les calçotades... Els reptes i les inquietuds bateguen entre els productors en un any que novament es presenta estrany. Potser l'enyorança de trobar-nos amb amics i estimats celebrant la temporada del calçot, ens farà ser-ne millors ambaixadors. 'És més que un producte, és embrutar-se les mans... És un fet cultural d'arrel catalana que contribueix a l'associació de persones', diu Amill. O com deia el cineasta Bigas Luna: 'El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten del terra i em fan mirar al cel'.

                               Ruth Troyano, Periodista i comunicadora, Màster en Gestió Enoturística

Vi ancestral, 'en moviment' A de Bàrbara Forés

Quan les casualitats et porten a pensar que hi ha quelcom en el pensament: fa uns dies vaig anar al Mercat Central de Tarragona, el lloc on compro habitualment, i estant a la parada de la Pesca Salada Pitarch comprant bacallà em va arribar un missatge per Twitter de la Pili Sanmartin del Celler Bàrbara Forés. I en això que aixeco la vista i veig el seu vi ancestral al prestatge, el seu projecte més personal. Bravo! Ja tenia el vi que acompanyaria el plat i que ja coneixíem: En Moviment Ancestral A.

Bacallà a la crema, una recepta del Bar Pinotxo de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria ha arribat al 180è aniversari i com a blog de cuina no podia deixar de celebrar-ho. Soc de mercat i havia de fer un post per la commemoració, perquè quan vaig a Barcelona no puc deixar de visitar-lo i sempre acabo trobant un racó o un producte que desconec. Per a mi La Boqueria és quelcom més que un mercat: és color, és tradició. I volia saber què representava per a una persona que està molt lligada al món de la gastronomia i sempre al dia de totes les novetats que ens podem trobar a taula. Aquí teniu l'opinió, jo diria que un petit conte, de la Carme Melià.

Arròs de bacallà i nap violeta, i unes cases de tros

M'agrada mirar el paisatge d'on visc i conèixer el territori, caminant per senders de petits recorreguts, d'entre 10 i 50 km i que a Catalunya estan marcats amb franges blanques i grogues, com la pintura que té la nostra alzina del camí que em recorda per on passo. I en tots aquests passejos m'agrada observar el vell i bell patrimoni que tenim de cases de tros.

Petxines de bacallà amb rossinyols {i un bon vi}

Fa un temps ens van portar un paquet de pasta de Nàpols. Eren quatre caccavelle, petxines, de pasta. No sabíem com preparar-les i l'altre dia mirant un llibre antic de bacallà vam veure una beixamel que havia d'estar força bé.

Bacallà amb tòfona {My favorite things II}

M'agraden els suplements dominicals dels diaris que compro. I ara m'agrada especialment el RAR del diari Ara. Fa uns diumenges, i com és habitual, aquest suplement portava una combinació de conceptes: d'Islàndia, de Björk, de petites debilitats tot fent un inventari de la cançó My favorite things i amb articles de moltes més coses. Que aquesta cançó és molt important per a mi ja us ho vaig dir en el post de l'entrepà de llom arrebossat, però amb el temps encara valoro més els petits detalls de cada dia: sortir a comprar un pom de perfumades frèsies o qualsevol altres flors que ens alegraran la vista durant la setmana, prendre cafè amb els amics, preparar un plat senzill per als de casa... i no acabaria amb els diversos instants de felicitat.

Bunyols de bacallà {amb carabassa...}

Una de les menges que la meva mare brodava eren els bunyols de bacallà. M'havia de picar als dits perquè no n'agafés mentre els fregia. He hagut de recordar com els feia perquè no he trobat la recepta escrita enlloc. L'única diferència amb els seus és que eren fets amb patata i jo, per descomptat, he volgut aprofitar un cop més una carabassa. El resultat no m'ha decebut gens i hem pogut fer un bon aperitiu.

Crema de patata i bacallà amb tòfona {magnífica!}

A hores d'ara tots esperem les festes que venen. Ja anem pensant què farem per a posar a taula alguna cosa que agradi a tots. A casa som molt clàssics i com cada any ens mengem la Sopa amb brossa tradicional de la nostra família. Però sempre hi ha gent jove que vol innovar i proposa alguna cosa diferent. Fullejant una revista Cuina del desembre del 2006 trobo una recepta de l'enyorat Santi Santamaria que ens dóna una alternativa a la sopa de galets de Nadal o per al sopar de cap d'any.

Empedrat {per a una bona dieta}

A l'any 2010 la UNESCO va declarar la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta dieta és un estil de menjar i viure que per a nosaltres representa un privilegi. Gaudim en gran quantitat de tots els ingredients que la componen: l'oli d'oliva (el principal), cereals, fruites i verdures fresques o seques, i en proporcions moderades de carn, peix i productes lactis, abundants condiments i espècies. I sempre acompanyat d'un bon vi o infusions. Què ens falta per a seguir-la? Res.

Soldats, soldadets {i hússars de Pavía}

Fish'n'chips VI

Aquest mes el bloc Las recetas de Tia Alia ha organitzat un repte la mar d'interessant: els "soldaditos de Pavía". Encara que n'havia sentit a parlar no els havia menjat mai i he volgut indagar una mica sobre la seva procedència. N'he vist unes quantes versions. Al final he trobat una ressenya i recepta al llibre de La cocina española de Cándido. Segons aquest cuiner hi ha els soldats, que són els més llargs, els soldadets més curts que es fan amb cervesa en lloc d'aigua a la pasta del fregir i els hússars que son més grans, que primer es banyen en ou, després en farina, tornem amb l'ou i la farina i queden més cruixents. Jo he fet els soldats.

Brandada de bacallà {amb textura}

Fish'n'chips II

Al Regne Unit tenen un plat típic que consisteix en menjar peix arrebossat amb patates fregides i que li diuen fish and chips. A mi m'agrada molt aquesta combinació de patates i peix, per això he decidit que dins de les meves receptes tindré un apartat per anar fent unes combinacions a la meva manera, i encara que no siguin massa ortodoxes, les batejaré amb aquest nom. La primera ja la vaig fer, avui us presento la segona: una brandada sense llet ni nata, només amb oli d'oliva i textura tal qual, no massa fina.