L'oli d'oliva verge extra, un ingredient indispensable a la cuina

Quan em varen contactar des de Fires Virtuals per si volia participar en la conversa de Glopets  d'Oli de l'oli nou de la DOP Siurana, poc es podien imaginar que havien donat amb la persona que venera aquest ingredient. Més que venerar-lo el tinc com a ingredient principal de la meva cuina, junt amb les cebes, els ous i el pa. I això ho vaig explicar a la Ruth Troyano mentre en parlàvem. I també altres anècdotes sobre aquest or líquid que produeixen les nostres oliveres d'oliva arbequina.

Una amanida de tardor i el paisatge rural de l'Alt Camp

 

 

I al camp tot avança a un altre ritme. La natura marca els seus cicles amb unes estacions que ens recorden amb els seus colors en quina època de l'any som. Els pagesos han acabat la collita de les olives, el del raïm ja fa més dies i vindrà el moment d'adob de la terra per a preparar-la per als nous cultius. Temps de vi novell i unes torrades amb l'oli del raig. Cal aprofitar la temperatura d'ara perquè serem més a casa (forçosament per la pandèmia i pel fred) per a fer activitats que ens enriqueixin, però no oblidem que sortir a la natura ens omplirà de benestar físic i anímic.

Sopes del Parc de les Olors, gràcies Maragda

 

 

I dins de la disbauxa emocional que estem vivint hem de cercar moments que ens aportin tranquil·litat i benestar físic i mental. Passejar per la natura, abraçar-nos als arbres, sentir l'olor de la terra molla després de la pluja, dels llençols nets, de la canyella que guardem a l'armari de les espècies, la flaire del cafè acabat de fer, la llenya acabada de tallar, mirar el cel, escoltar el ritme de la vida. Apreciar els petits grans plaers. Tal com va dir Antoni Gaudí 'l'originalitat consisteix en tornar a l'origen, i aquest origen és la Natura...'

Spätzle

   

...Per això no em sorprenia gens que la Feli, la seva assistenta domèstica -una indígena quítxua que feia dècades que treballava per a ells i entre setmana vivia a casa seva-, sabés elaborar a la cuina, sempre lluint la voluminosa pollera del seu vestit tribal andí, no només delicioses receptes bolivianes picants, sinó també spätzle -una pasta casolana cuinada al forn amb formatge i ceba-, sopa de mandonguilles i Strudel de poma. I li agrada menjar-s'ho! Per a ella, les receptes alemanyes ja feia temps que no tenien res d'exòtic. De la mateixa manera, jo també vaig acabar oblidant que aquelles combinacions gastronòmiques només existien a l'Avenida Heroínas, que el meu nou passaport no era del tot verídic, malgrat que fos vàlid, i que jo, tot i que aviat vaig començar a parlar com una cochabambina nativa, només ho semblava en la meva imaginació...

Del llibre Si aquest carrer fos meu, de la Stefanie Kremser, Edicions de 1984.

(Amb llicència d'Edicions de 1984)