Rombes de codony amb formatge

... Llavores, el codony, que és féu vell en la branca,

        dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

            i si l'amorosim al caliu de la llar

                i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar...

                    Última estrofa d'Els Codonys Tardorals, Els Fruits Saborosos de Josep Carner

Taller 'Sabors que uneixen tradicions'

Quan vaig visitar l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils el desembre del 2017, amb un post que és un dels que més m'agraden del blog, vaig quedar-me amb ganes de tornar-hi. Per això quan vaig veure que dins de les 'Jornades Cambrils amb gust de mar' es faria a l'escola el taller 'Sabors que uneixen tradicions'  juntament amb mariners del municipi i que cuinarien receptes tradicionals no m'ho vaig pensar dues vegades. A més a més, l'activitat era oberta al públic en general.

El Racó d'En Binu, un restaurant com els d'abans

El seu compte d'Instagram diuen que són la resistència i que no fan servir ni el microones ni l thermomix. I amb això ja et pots fer la idea de com cuinen. Són en Francesc Fortí i la Francina Suriñach del restaurant El Racó d'En Binu. I jo vaig tenir clar quan vaig veure a Filmin el film/documental 'Binu, Història de dues estrelles' que hi havia d'anar. 

Tallarines d'ortiga amb pesto d'espinacs

Fa un parell de mesos vàrem sembrar 'veces' (Vicia sativa) a l'hort. La veça és una planta enfiladissa que fa de coberta vegetal i que serveix com adob verd. Si normalment surten ortigues, és més normal a la primavera, ara amb la pluja el seu verd ens ha envaït juntament amb les veces que han millorat el terreny.

Cóc de maçana

Desconec si a vosaltres us passa el mateix que a mi em sol ocórrer: o em salto un pas de la recepta que vull preparar, o poso un ingredient que no toca o m'equivoco en les quantitats. I acostumo a centrar l'atenció en tots els punts, però de vegades me'n passa alguna com és el cas d'avui. Sort he tingut que el resultat de l'errada ha sortit bé i el cóc ja ha volat.

Boles de formatge, un aperitiu al jardí secret

La tardor ens deixa paratges i racons que són una meravella. Només cal sortir a la natura i observar els colors. És la meva estació de l'any preferida i ara que ha plogut tant, l'olor de terra humida s'afegeix a l'espectacle. I en aquest jardí secret gaudeixo de la molsa que ha cobert una gran part de terreny al costat de la caseta de llenya, dels preciosos colors de les fulles del caquier, de les oliveres que encara no hem fet, de la magrana oberta que ha quedat com a mostra i em recorda que fa tres anys que no en mengem perquè s'obren totes i també de les moreres que ja han perdut les fulles i les poques que queden ja han groguejat. La bellesa de la natura.