Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans il·lustradores infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receitas brasileiras. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receitas brasileiras. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de setembre del 2022

Pastís de formatge fresc amb figues de l'hort



Ja ho he comentat altres vegades que al Brasil la llet condensada es fa servir molt. Algunes de les receptes brasileres que tinc al blog porten aquest ingredient que és conegut com a 'leite moça', i ho vaig explicar al post del púding brasiler de llet condensada. Avui 'un pastís de formatge fresc amb llet condensada', com el que fan allà.

dilluns, 11 d’abril del 2022

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort


Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

divendres, 30 d’octubre del 2020

Doce de batata-doce, la tardor a taula

 

Que la tardor ens porta poesia i bellesa, no hi ha cap dubte. Els seus colors són inspiradors i ens conviden a apreciar-la en plena natura. Una natura que és preciosa tot l'any i que ara més que mai cal preservar, estimar i cuidar. I quan arriba aquesta estació no puc oblidar de com li agradaven a la meva mare els seus fruits. Un d'ells, el moniato.

dilluns, 23 de març del 2020

Peixe moqueado, anem al nord-est brasiler


El confinament que estem vivim ens treu de la rutina encara que siguem moltes hores a casa. Cuina, música, lectura i d'altres aficions ens acompanyen en el dia a dia. Jo, a més, estic aprofitant per endreçar i posar ordre al meu arxiu fotogràfic. En això estic i em trobo que torno a viatjar en el temps i recordo molts dels racons visitats. Un d'ells, un paradís al nord-est brasiler, Baía Formosa, a l'estat de Rio Grande do Norte.

dimecres, 3 de juliol del 2019

Moqueca de rap amb plàtan, un plat brasiler


Brasil és un país immens i la seva gastronomia és tan gran i variada com ell. Cada regió està dotada de tradicions locals amb receptes que uneixen les herències rebudes de part dels portuguesos, indígenes i africans amb els ingredients locals en els àpats més diversos. Bahia, situada a la Regió Nord-est del país, és una de les regions que fa una gran aportació al paisatge culinari brasiler.

dilluns, 12 de novembre del 2018

Gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès


Passejar entre vinyes resulta molt agradable tot l'any i ara a la tardor, amb els seus tons daurats, encara més. Fa uns dies vaig visitar les de Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, amb les muntanyes de Montserrat al fons. No cal dir que es tracta d'un dels millors cellers de casa nostra i amb moltíssims reconeixements arreu del món, tant pels seus vins com pels seus cavas.

dimecres, 19 de setembre del 2018

El púding brasiler de llet condensada


...
Estaba esperando en la estación cuando llegó el tren de la tarde procedente de Ashford. En otras circunstancias, habría enviado a Smith con el automóvil, o incluso habría dejado que Daniel subiera a casa solo, pero, al recibir el telegrama anunciando su llegada, Agatha había dado a Jenny y a la cocinera un montón de órdenes y le había dicho a Smith que lo acompañaría a la estación.
       Le había sentado bien ordenar que airearan las sábanas, que enciendieran las chimeneas en los dormitorios y que se llenaran botellas de agua caliente. Había ordenado preparar al horno la pierna de cordero que había estado reservando para el domingo y la cocinera y ella habían estado discutiendo en la despensa si abrir latas de salmón o de ostras ahumadas y si la ocasión exigía un bote de espárragos blancos. La cocinera era de la opinión de que el señor de la casa y el joven se sentirían más agasajados con un pudin al vapor y Agatha accedió a utilizar parte de sus menguantes reservas de azúcar y un tarro de mermelada de cerezas. Completarían el menú unos huevos rellenos y una lechuga tardía y la cocinera prometió complementar el pudin con unas natillas.
                                                                                                       ...
(Amb autorització de Penguin Random House Grupo Editorial)

divendres, 4 de maig del 2018

Amb Alex Atala, anem a Paraty


Existeix el paradís? Jo n'estic segura. I a més sé on està i com es diu: Paraty. A part de la seva arquitectura colonial, que manté des de la seva fundació l'any 1667, forma part també de la gran reserva brasilera Mata Atlàntica o bosc atlàntic que emmarca les seves platges. I vet aquí que mirant un reportatge d'un dels meus cuiners preferits, l'Alex Atala el xef propietari del restaurant DOM de São Paulo, vaig descobrir que hi anava molt a cuinar. Així que un cop més vaig dirigir-me al meu arxiu fotogràfic i vaig cercar a veure què hi tenia.

dimarts, 18 de juliol del 2017

Torta de banana {per a berenar a la fresca}


Encara que sigui estiu, engegar el forn dóna caliu a la cuina. Sempre acompanya aquella flaire d'allò que s'està fent. I pot ser que ens transporti a altres moments de la nostra vida. Fa uns dies vaig tenir a casa la meva germana Beti. Feia temps que em reclamava que li preparés un dels cócs clàssics que la meva mare cuinava i que no havia tornat a menjar des que ella no hi era. Dit i fet, ens vam posar a la cuina i en un tres i no res ja era al forn. Ara l'he tornat a fer però afegint un detall diferent, dos plàtans aixafats, i també ha quedat molt bo. De totes maneres ella el feia més prim en un motlle més gran (quin germà se'l va quedar que el voldria recuperar?). Era deliciós.

divendres, 30 de juny del 2017

La màgia de la música popular brasilera {i un te refrescant}


Uns em seguiu per les receptes, d'altres per les fotografies i una gran part, això és el que em feu arribar, per la música. Què seria de la vida sense ella. I per a mi una de les més boniques del món, i em perdonareu la pretensió, és la música popular brasilera. Potser perquè vaig créixer amb ella i fins i tot l'estudiàvem a l'escola. Avui vull compartir amb vosaltres una de les cançons que per a mi és de les millors de la història musical del Brasil: Preciso me encontrar.

diumenge, 31 de juliol del 2016

Leite de onça {un còctel del Brasil}


Aquesta setmana Rio de Janeiro serà una ciutat mediàtica. Se'n parlarà molt: comencen els Jocs Olímpics del 2016 i que enguany es fan allí. Nosaltres no hi serem, però farem un còctel que al meu pare li agradava molt: leite de onça.

dilluns, 11 de gener del 2016

Manjar branco com calda de ameixas {i visca el Tió!}


Tenir bons amics vol dir que som rics. Som rics perquè tenim bons amics. I aquesta riquesa no en té res de material, sinó que és un sentiment que omple l'ànima. I tot això ho dic perquè fa uns dies una  amiga em va regalar un llibre -ella diu que me'l va deixar el Tió a casa seva i m'ho crec- que m'ha fet molta il·lusió. Sou dels que dieu botana, gorfa, menjafestucs, pataca o vellana? Sí?

dilluns, 2 de març del 2015

Bolo de aipim {cóc de mandioca}


Ser àvia és gratificant. Ho és i molt. Es té l'oportunitat de reviure la vida però d'una altra manera. I en això estem. Fa uns dies em va trucar la Violeta preguntant-me si voldria explicar a la seva classe la vida a la selva amazònica. Resulta que ella es va comprometre amb la seva mestra que la seva vovà hi podria anar el dia que en parlessin perquè a casa seva hi havia moltes coses dels indis del Brasil. Com m'hi podia negar???

dilluns, 2 de febrer del 2015

Plàtans perfumats a la Micaela {una monada!}


Tarragona es mou. I de vegades es fan coses divertides com la de la mona Micaela: una juguesca que ha tingut molt de ressò i on han acabat participant molts tarragonins. Un bon dia l'Òscar, el seu creador, la va comprar en un antiquari. Després, per una sèrie de circumstàncies, tothom es volia fotografiar amb ella i fins i tot es va arribar a preparar un casament amb el mono de l'Anís del Mono de Badalona. I cap allà que es van desplaçar, per a celebrar l'esdeveniment, un bon dia de setembre de l'any passat. Prop de dues mil persones hi van assistir.

dimecres, 31 de desembre del 2014

Quina llauna! {croquetes de sardinha}


En una carpeta de la meva mare guardo prospectes de productes que ella comprava al Brasil. Són petits llibrets que porten receptes i fotografies d'allò que es podia fer amb ells. Un n'és de Sardinhas Coqueiro, una antiga fàbrica de conserves de Rio de Janeiro que encara existeix, però nosaltres no podrem cuinar amb les seves sardines, així que ho farem amb unes d'aquí i intentarem aconseguir un resultat igual de bo.

dilluns, 15 de desembre del 2014

Batuts, smoothies, vitamines {salut a dojo!}


Jo vaig néixer i vaig ser criada al Brasil. El portuguès era la llengua que es parlava a casa, tot i que els meus pares ho feien en català entre ells. I un cop aquí, hi ha paraules brasileres que s'hi van  quedar i ocupen el seu lloc. Nosaltres mai fem batuts (begudes refrescants que no porten alcohol i que es fan amb llet, iogurt, gelat, sucs, fruita ... i també amb aigua, tot passat per la batedora). Nosaltres sempre fem vitamines  (vegeu la de papaia publicada fa temps). I l'altre dia al Karakia del Canal 33, vaig veure com preparaven un smoothie que havia de ser d'allò més.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Rabanadas com leite de coco {ben tropicals}


Jorge Amado (1912-2001) va ser un gran escriptor del Brasil, de Bahia, a qui també li agradava menjar bé. Era comú que parlés en els seus llibres de diversos plats brasilers. A Tereza Batista, Cansada de Guerra parla de les fatia-de-parida o rabanadas com també són conegudes. Són el mateix que el pain perdu a França o que les nostres rostes de Santa Teresa, que ja us vaig fer en tempura i amb Chartreuse. Però les d'avui sembla que són un invent de Jorge Amado, fetes amb llet de coco, tal com ho explica Paloma Jorge Amado Costa en el seu llibre

dimecres, 2 d’abril del 2014

Frigideira de peixe {una truita ben bona}


I tornem a fer un bon plat brasiler: la frigideira. Sembla que el seu nom ve dels voltants de 1840, per un vicecònsol anglès a Bahia, que va recollir aquesta recepta que es feia en una frigideira (paella de fregir). Actualment també es fa al forn i queda diferent, però la prepararem més endavant. Es pot fer amb bacallà, amb carn, amb pollastre.

dimecres, 29 de gener del 2014

Cocada de abóbora, carambola e coco {no tabuleiro}


Els brasilers portem la percussió a dins. Estimem la música. Al Brasil hi ha unes quantes cançons que esdevenen himnes nacionals i que tothom coneix i canta. Una d'elles és No tabuleiro da baiana. Tabuleiro és una safata que pot ser metàl·lica per a cuinar. Però el més conegut és de les baianes, que és de fusta i on s'exposen els menjars que elles venen pel carrer. En un viatge a Bahia vaig poder tastar autèntiques delícies que podríem trobar en qualsevol restaurant amb estrelles. Cocada, vatapá, acarajé, carurú, acaçá, mungunzá,... plats que m'agradarà compartir alguna vegada.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Camarões na moranga {receita brasileira}


Encara no ha vingut el fred. Estem en el temps que els francesos en diuen l'été indien, o també l'estiuet de Sant Martí com en diem aquí. Un temps de tardor on fa bo... un automne où il faisait beau... i dura fins a mitjans de novembre. Però, ens ve de gust engegar el forn i ara tenim carabasses amb un color preciós. Què farem amb elles?