Sopa de pa torrat amb tòfona i pilotilles

Temps de tòfones. I quan arriba m'agrada fer quelcom amb elles, però enguany no n'he trobat. He passat cada setmana per la Conxi del Mercat de Tarragona i no ha sigut possible obtenir-ne. Així que vaig comprar-ne de les confitades i he fet una sopa que ha quedat prou bona, però no era la fresca del temps.

Pasta fresca amb salsa tofonada (i París II)

I no, no us vull donar la tabarra amb París. Però en aquests moments tan convulsos que vivim respirar una mica d'aire fresc ens va bé i m'agrada compartir-ho al blog. Necessitava sortir i veure coses diferents, amb tota la precaució del món, tot i que fa més de dos anys que no vaig a Barcelona. Sortim pel nostre entorn, amb molta natura i pobles petits, però passar per museus i passejar per carrers mullats sempre resulta un bon carregament d'inspiració.

Quiche de salmó {i l'efecte papallona de l'estiu}

Estiu. Poques ganes de fer gaires coses. Llegir, escoltar bona música, fer tertúlia amb els amics, anar a la platja o a la piscina, mirar el sostre amb el pensament en blanc, ... En això estem. Ganes de cuinar? Poques, però ens hem d'alimentar. De totes maneres aquesta època de l'any ens permet ser poc temps a la cuina. I avui us porto una quiche, que a part de ser deliciosa, està feta en un tres i no res i amb ingredients que podem tenir al frigorífic sempre a punt.

Fent pasta fresca {i salsa vellutada amb tòfona i pollastre a l'ast}

Casa nostra és un dels punts del món on més es consumeix pasta. Amanides, macarrons gratinats, espaguetis fets amb qualsevol cosa i pasta de molts altres tipus. Sempre en tinc al rebost i en grans quantitats. Procuro que sigui de qualitat. I de vegades també en compro de fresca. Però hi ha dies que tinc el moment zen a la cuina i m'agrada preparar-la jo. Com avui. No és gens difícil i per poca manya que tinguis sempre surt bé.

Risotto de foie gras i paté de tòfona negra {fet per l'Agustí López}

Enguany vaig assistir per primera vegada a un acte TED. Els seus esdeveniments existeixen des del 2009. El TED és una fundació que es dedica a difondre idees que valen la pena. Idees en forma de xerrada centrada en un sol tema i de 18 minuts com a màxim per ponent. Tarragona és una de les ciutats que compta amb una de les llicències que donen per a organizar actes locals. Així que el TEDx Tarragona també té per objectiu difondre idees per a transformar el món. Cada any es fan trobades sota un tema molt específic i en llocs amb un aforament màxim de 100 persones. El tema d'aquest any va ser SHINE, brilla en anglès, i molt emotiu per com les persones que van parlar varen explicar motius i detalls per a viure d'una manera senzilla i brillant. I si teniu l'oportunitat d'assistir a un d'aquests actes ho heu de fer, val la pena.

Gadagangs i escopinyes {amb galetes de pebre}

En realitat la recepta porta per títol Galeta de pebre amb mantega de tòfona tèbia amb escopinyes i escamarlans però nosaltres li hem canviat el nom perquè no hi cabia tot, i no per això li traiem importància a les galetes de la Mercè. Ans el contrari, elles són les protagonistes. L'any passat, quan vàrem assistir al curs de la tòfona ens van agradar, i molt, les galetes. I aquest any hem volgut compartir la seva recepta i la de l'entrant que acompanyen. Ja us hem parlat altres vegades dels cursos/sopars que organitzen en Xavi i la Mercè, els  xefs del restaurant Quintaforca.

Croquetes de gall rostit i tòfona {l'any del Gall de foc}

Per les festes de Nadal vàrem fer un gall rostit i congelàrem els trossos sobrers expressament per a fer unes croquetes. Sabíem que enguany, concretament el 28 de gener, començaria l'any del gall xinès i volíem aprofitar per a fer algun àpat per a celebrar-ho, som globals i la qüestió és tenir un motiu per  a celebrar qualsevol cosa i obrir un bon cava o un vi, no podem deixar-ho per a un altre moment.

Crema de carabassa i ortigues {amb ou i tòfona}

Sembla que la temporada de la tòfona no ha sigut massa bona, però això no és obstacle que en puguem trobar-ne al mercat. Jo li compro les tòfones al Dídac de Tòfona de la Conca i de qui us vàrem ensenyar l'experiència d'anar a buscar-les amb els seus gossos al post de Xips de Vida. Una visita molt didàctica i aconsellable 100%.

Pollastró tofonat {fet amb crosta i romaní}

Ens agraden els pollastrons. En comprem de tant en tant. A l'estiu, servits a l’ast amb patates fregides entren com si res. O fets al forn segellats amb una massa de farina i aigua com la vam fer a la recepta de pollastrons farcits de dàtils. Com que encara ens queda mitja tòfona, perquè la laminem molt fineta i dóna per a molt, l’aprofitarem i els farem tofonats portant la natura a taula. L'efecte de la massa que preparem avui és com si el féssim amb una cocota.

Puré de ceba a la Soubise {fent enoturisme a la Conca}

La recepta d'avui resulta molt bona. Una salsa francesa d'acompanyament que fa créixer el plat. Però, que no és l'estrella de l'entrada. Avui us vinc a parlar de l'enoturisme i d'una manera de viure. Una manera de viure a la natura fent allò que t'agrada i posant-hi passió. Evidentment no és tan sols passió, cal també invertir i creure que tot anirà bé. M'agradaria poder transmetre l'emoció que vaig sentir fent aquesta visita: persones que estimen la terra que trepitgen, que saben que ho fan bé i que hi posen tota la il·lusió del món.

Crema de Sant Josep {amb tòfona}

Ens agrada la crema catalana. En mengem sovint, tal com la feia la meva mare, però mai l'havia cuinat com ho fan en Xavi Fabra i la Mercè Cabestany, els xefs del restaurant Quinta Forca, amb tòfona i ous tofonats. Resulta que la segona setmana de cada mes preparen uns cursos presencials amb tast d'un ingredient estrella i maridatges amb vins de la terra. El passat mes de febrer vaig assistir al Curs de cuina amb tòfona (un recorregut per la textura, el gust i l'aroma de la tòfona negra: Tuber melanosporum de Prades).

Bacallà amb tòfona {My favorite things II}

M'agraden els suplements dominicals dels diaris que compro. I ara m'agrada especialment el RAR del diari Ara. Fa uns diumenges, i com és habitual, aquest suplement portava una combinació de conceptes: d'Islàndia, de Björk, de petites debilitats tot fent un inventari de la cançó My favorite things i amb articles de moltes més coses. Que aquesta cançó és molt important per a mi ja us ho vaig dir en el post de l'entrepà de llom arrebossat, però amb el temps encara valoro més els petits detalls de cada dia: sortir a comprar un pom de perfumades frèsies o qualsevol altres flors que ens alegraran la vista durant la setmana, prendre cafè amb els amics, preparar un plat senzill per als de casa... i no acabaria amb els diversos instants de felicitat.

Crema de patata i bacallà amb tòfona {magnífica!}

A hores d'ara tots esperem les festes que venen. Ja anem pensant què farem per a posar a taula alguna cosa que agradi a tots. A casa som molt clàssics i com cada any ens mengem la Sopa amb brossa tradicional de la nostra família. Però sempre hi ha gent jove que vol innovar i proposa alguna cosa diferent. Fullejant una revista Cuina del desembre del 2006 trobo una recepta de l'enyorat Santi Santamaria que ens dóna una alternativa a la sopa de galets de Nadal o per al sopar de cap d'any.

Carpaccio de ceps i de vedella {amb melmelada}

Bolets. Aquest mes els del 15 ens tempten amb bolets. Així que hem preparat un plat de bolets amb bolets i més bolets. Un dels que més ens agraden són els ceps. I en carpaccio són una exquisidesa d'allò més. Hem utilitzat oli d'oliva amb aroma de tòfona negra, melmelada de ceps (simplement espectacular), tòfona laminada i ceps. Dels millors plats que he preparat últimament.

Cuinant amb... l'Albert i la Mélina {grans cuiners}

A principis d'any vaig tenir el goig de que vinguessin a preparar-nos, com amics, un menú l'Albert Boronat i la Mélina Allair. Una parella que em van fer quedar bocabadada amb la manera com es movien entre els plats i les cassoles. Es notaven els anys de "3 estrelles". De l'Albert podeu saber-ne visitant el seu blog. De la Mélina us puc dir que entre d'altres ha treballat a Paris, al Restaurant Taillevent amb Alain Solivarés, a l'Hotel de Crillon amb Jean François Piége i a Niça, a l'Hotel Negresco amb l'Alain Llorca. No cal dir res més.

Torrada de carxofa, cansalada ibèrica i tòfona {luxe!}

I així ens passa el temps. Una nova manera de mesurar els mesos: 

la recepta del 15!

No ens adonem i cal que ens organitzem, perquè la Sandra tot el dia maquina amb què ens pot capficar durant uns dies fins que la trobem.

Trinxat amb tòfona negra i cansalada ibèrica {nyam!}

A mi m'agrada confiar en els comerços on compro. Fer tertúlia amb els botiguers i deixar-me assessorar és una de les coses que més m'agraden. Al Mercat de Tarragona hi tinc bons amics que mai em fallen. Sóc clienta habitual del Manel i la Mina. Fa molts anys que hi compro i m'agraden els seus productes.