Adela Blasi, un pou d'inspiració

    

Entre la fotografia i la il·lustració hi poden haver diferències, però totes dues disciplines comuniquen visualment, encara que amb processos i llenguatges diferents. Això és exactament el que fem l'Adela i jo: ella crea imatges a partir d'un dibuix i pot representar tant escenes reals com imaginàries i jo capto la realitat mitjançant la càmera, registrant moments concrets amb precisió visual. 

Avellanat

Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.

La crema de carxofes de la Fina Veciana

El dia va començar gris. Plovia. I mentre conduïa direcció a Reus l'espectacle era inigualable, amb les flors d'ametllers que guarnien la carretera. Portava bona música i preveia que la trobada seria festiva i alegre com sempre que em trobo amb la Fina. Sabia que m'esperava un bon matí.

Taller 'Sabors que uneixen tradicions'

Quan vaig visitar l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils el desembre del 2017, amb un post que és un dels que més m'agraden del blog, vaig quedar-me amb ganes de tornar-hi. Per això quan vaig veure que dins de les 'Jornades Cambrils amb gust de mar' es faria a l'escola el taller 'Sabors que uneixen tradicions'  juntament amb mariners del municipi i que cuinarien receptes tradicionals no m'ho vaig pensar dues vegades. A més a més, l'activitat era oberta al públic en general.

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Rap al forn amb avellanes

De les que coses que més m'agraden d'anar a comprar al mercat, és fer-ho amb la ment oberta i mirar els productes de temporada, pensar què puc fer i en arribar a casa posar-m'hi. Sempre acabo comprant alguna cosa que no comptava i llavors ve el moment de pensar.

Una amanida 'Waldorf' i un tortell amb pomes i nous de Prades

Diuen i es creu que deu el seu nom al maître de l'emblemàtic hotel Waldorf, actualment Waldorf Astoria de Nova York, en Oscar Tschirky. Una amanida que data de finals del segle XIX, tot i que no està massa clar. A casa és de les que més agraden i hi posem imaginació afegint ingredients del temps o dels que sempre es tenen al rebost. Ella és l'amanida Waldorf' i que després dels àpats nadalencs ens anirà perfecta per a la nostra dieta.

Crema d'espinacs amb avellanes

Vosaltres us compreu llibres infantils que ja havíeu llegit abans i ara rellegiu? No? Jo, sí. No fa gaire em vaig fer amb 'El bruixot d'Oz', del nord-americà L. Frank Baum, amb unes magnífiques il·lustracions d'Iban Barrenetxea i traduït per Miquel Desclot i editat per Combel Editorial. Diria que no és un llibre, sinó que es tracta d'una petita joia, d'aquelles que es poden lluir obertes en una prestatgeria, ja que l'obris per on l'obris és una preciositat. 

Púding de croissant amb poma de Prades caramel·litzada

Vaig començar el post a la primavera quan vaig visitar els pomers florits a Prades. El continuo anant a collir unes quantes a l'estiu i avui el publico quan estem a punt d'entrar a la tardor. Tot un cercle que encara no queda tancat perquè els arbres aniran donant fruits fins a novembre. A l'hivern, amb el fred, l'arbre descansa per tornar a florir a la primavera. M'agrada la natura i d'ella, els arbres fruiters i veure com no hi ha res més agraït que seguir els seus cicles vitals que ens fan regals per la vista i per la nostra supervivència. 

'Cuina la teva veu', taller d'una tarda d'estiu

Que la vida és un aprenentatge continu, ja ho sabem. I que cal aprofitar qualsevol ocasió per a afegir experiències que ens serveixin per sumar, també. Per això, quan vaig veure que la Jordina Arnau i la Mariona Quadrada farien un taller conjuntament, no vaig dubtar a anar-hi.

Trumfada

A la meva padrina Sisqueta mai li vaig sentir dir la paraula patata, sempre cuinava 'trumfes' amb bledes, amb bajoques o amb què fos, però cuinava 'trumfa'. En canvi, el meu pare en deia 'pataca', menjava 'pataques'. La riquesa popular del nostre vocabulari. Però per parlar de patates en tenim unes de ben bones al Baix Camp, les patates de Prades. Ara ja no en trobem perquè ja estarien grillades, de totes maneres en faré de la varietat Kennebeck, de pell fina i carn blanca com les pradenques. Avui una 'trumfada'.

La bellesa dels estris, les fustes de la Neus

'El somni és una muntanya que el pensament ha d'escalar. No hi ha un somni sense pensament. Jugar és ensenyar idees.'

André Azoulay, polític magrebí d'origen sefardita.

Pep Salvat, un fotògraf i la seva mirada

I avui ha arribat l'estiu. Ja el tenim aquí. I amb ell vindran dies de calor i els fruits que l'acompanyen.

 

...a les peres de juny, tan dolces i rosades, 

       més fines que la cera, d'amors saltironants

           les peres jovenetes penjant extasiades, 

                que caben, justes, dintre la boca dels infants...

escriu en Josep Carner a 'Els fruits saborosos' a Les peres jovenetes.

Pastissets de cabell d'àngel fets amb oli d'avellana i avellanes

Quan vaig veure a Instagram que Gasull Olis de Reus havia fet un oli d'avellanes verge ecològic, vaig pensar que l'havia de tastar fos com fos i de seguida vaig posar-me en contacte amb ells. Com que havia visitat anteriorment la seva pàgina web de quan vaig preparar el confit d'ànec amb endívies a la taronja, sabia que tenien una casa modernista al centre de Reus, vaig quedar-me amb ganes de visitar-la. Perquè parlar de Reus és sinònim de parlar de Modernisme.

Confit d'ànec i endívies a la taronja

I un altre any que s'acaba. Un any on la terra ha dit prou i hem d'aprendre d'una manera diferent, perquè per més que vulguem recuperar la manera viscuda fins ara, res tornarà a ser igual per més que ens ho diguin. I de tot el que hem viscut espero que ens serveixi per a treure'n profit. Repensar la manera de viure: més hores per a nosaltres, gaudir de les petites coses amb els nostres, el contacte amb la natura, menjar de manera conscient i de proximitat, de temporada en tots els aspectes.

Un pícnic al bosc

Amb tot això de la pandèmia sembla que necessitem, més que mai, sortir a respirar aire lliure a la natura. I resulta molt gratificant fer sortides a paratges naturals amb qualsevol excusa, i per descomptat que fer un pícnic és un molt bon motiu per a estar amb aquells que volem compartir taula de manera tranquil·la, tot prenent les mesures corresponents. Així que vaig agafar dues de les meves adolescents preferides i cap al bosc que vàrem anar. 

Les galetes napolitanes de l'amistat

Començar els posts del blog és un full en blanc que has d'escriure i no sempre tens la inspiració a favor: uns dies perquè allò que has d'explicar et costa plasmar-ho, d'altres perquè els sentiments et frenen i intentes que t'entenguin. El d'avui porta sentiments i records que et treuen pensaments que tens dins teu. He explicat més d'una vegada que el meu pare era de Mont-roig del Camp, al Baix Camp. El meu altre poble, al que li tinc molta estima i on em queden família i amics. I també amics dels meus pares.

La cuina i el paisatge dels genis: Pau Casals, Pablo Picasso i Antoni Gaudí

La setmana passada ja vaig explicar de com el nostre entorn va inspirar a quatre genis coneguts i  reconeguts internacionalment i que és un orgull per als que vivim al sud. I com més em moc pel territori més reconec que em queda molt per a veure. Vaig parlar de Mont-roig on en Joan Miró sempre va tornar, però en aquest post farem una passada ràpida pel Vendrell, Horta de Sant Joan i Reus, on van ser en Pau Casals, Pablo Picasso i Antoni Gaudí respectivament.

La cuina i el paisatge dels genis, anem a Mont-roig amb Miró

'Tot el que he fet és concebut a Mont-roig' va dir el genial i universal artista Joan Miró. I aquestes paraules   m'emocionen. Haver viscut i tenir vincles familiars i d'amistat en aquest poble fa que tingui una visió molt especial per aquest indret. És el poble on va néixer el meu pare.

Rebordonits de colors, romanesco i Kalettes®, tres receptes

Quan vaig visitar VerdCamp Fruits de Cambrils, l'Ernest em va dir que m'avisaria quan tinguessin els Kalettes® recol·lectats. I així ha sigut. Avui els porto junt amb els rebordonits de colors. I és que la natura ens fa aquests regals, unes meravelles que donen vida a taula.