Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Conill amb dàtils i mel

M'agrada remenar els meus llibres de cuina. Fullejar-los amb calma i, de tant en tant, deixar que l'atzar decideixi què cuinaré. Gaudeixo especialment d'aquells dies sense presses, quan puc passar tot el matí a la cuina, llegint, provant i improvisant el dinar amb allò que tinc a la nevera.

Amanida de taronja amb bacallà, el meu 'remojón andaluz'

Queden poques taronges a l'arbre després d'un hivern en què, com sempre, ha estat ben generós. Abans que s'acabin, vull compartir una recepta que vaig veure fa unes setmanes al programa de televisió Aquí la Tierra, que m'agrada seguir pels reportatges tan interessants que ofereix.

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

Adela Blasi, un pou d'inspiració

    

Entre la fotografia i la il·lustració hi poden haver diferències, però totes dues disciplines comuniquen visualment, encara que amb processos i llenguatges diferents. Això és exactament el que fem l'Adela i jo: ella crea imatges a partir d'un dibuix i pot representar tant escenes reals com imaginàries i jo capto la realitat mitjançant la càmera, registrant moments concrets amb precisió visual. 

Gelea de roselles, unes flors precioses

Sortir al camp en aquesta època de l'any és un regal per a l'ànima. I més si, com enguany que ha plogut força, després d'anys de sequera: tot és verd i preciós. Tinc la sort de viure a prop de camps ben florits, i n'hi ha un que es torna vermell per la gran quantitat de roselles que hi creixen.

Macarrons de cardenal, una versió d'en Carles Gaig

'Cuits en una olla los macarrons ab aigua y sal, y escorreguts, se posarà una de las tres parts de ells en una cassola de aram; sobre de aquest sostre de macarrons se tirarà formatge rallat, y robells de ous debatuts: se formarà luego altre sostre de macarrons, y se repetirán las matexas diligencias fins á tres sostres iguals: formats aquestos, se tirarà sobre ells lo corresponent such de estufat: se taparà luego ab una cobertora de aram ó de llauna, se posarà foch sobre y á sota la caserola, y quant estaràn rosos y assahonats los macarrons seràn mes substanciosos y delicats, cuits ab caldo de la olla'.

Macarrons de cardenal, del llibre La cuynera catalana, Reglas útils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé. Del facsímil  de l'edició de 1851. Editorial Altafulla.

La crema de carxofes de la Fina Veciana

El dia va començar gris. Plovia. I mentre conduïa direcció a Reus l'espectacle era inigualable, amb les flors d'ametllers que guarnien la carretera. Portava bona música i preveia que la trobada seria festiva i alegre com sempre que em trobo amb la Fina. Sabia que m'esperava un bon matí.

Llangostines en clementines

I qui diu que la jubilació no és una nova manera de viure ben diferent? De tenir temps per fer tot allò que volies i desitjaves? I això li va passar a la Mercè, la @Tintsipins. Explica que en aquell moment va començar, molt tímidament, a anar a classes d'aquarel·la. I al final va acabar tot l'itinerari/estudis d'il·lustració a l'Escola de la la Dona de Barcelona. 

Sopa freda d'ametlla, anguila fumada del Delta, raïm i cremós de pruna

La segona recepta d'aquesta també ve del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent'. Aquest cop de la mà del xef Arnau Bosch i té el conte 'Tres mirades', la temàtica d'Apunts sobre... El locus de control i la recepta que comparteixo, tot i que jo l'he fet amb algun punt diferent. 

Visions de jardins en construcció, un dia al Konvent

La vida és un aprenentatge continu. Sempre tens, si les busques, oportunitats d'aprendre coses noves que t'ajuden a viure millor -tinguis l'edat que tinguis-. Per això quan vaig rebre informació per part de la Pili per assistir a la jornada d'exploració interpretativa de la jardineria en el context actual no m'ho vaig pensar dues vegades. 

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Tagín de mandonguilles, cuina del món

De les coses que m'agraden dels viatges són les visites als mercats. I en el del Marroc vaig gaudir molt de les aromes que fan especial la cuina marroquina: els perfums dels claus d'olor barrejats amb la menta, el safrà i el coriandre, la canyella i els pebres, l'orenga i el gingebre. La paprika i l'alfàbrega, la sàlvia i l'anís... i tantes altres essències. El ras el hanout, la barreja d'espècies que només el seu autor en sap la composició. Si hi afegim les pells seques de la taronja, de la llimona i de la síndria, ja tenim un reguitzell de sensacions gustatives que difícilment oblidarem.

Colors, olors, persones i paisatges del Marroc

Quan vaig veure que la revista Cuina organitzava un viatge gastronòmic conjuntament amb Tarannà Viatges, al Marroc, vaig apuntar-m'hi sense pensar-m'ho dues vegades. Tot i que ja coneixia el país, tornar a veure els colors i paisatges del país m'atreia novament. Colors, olors, mercats, espècies, menjar de carrer...

Kabak Tatlisi, unes postres turques de carabassa

Al rebost quedaven dues carabasses de la collita de l'estiu passat. I quan les miro sempre penso en la meva mare. Li agradava cuinar-les de totes maneres i en posava en molts plats. Una de les preparacions era fer-la dolça, com la fan al Brasil, doce de abóbora, i que també passa per ser unes postres turques, el Kabak Tatlisi. 

Un 'Eton mess' tropical, un festival de textures

La meva amiga Mimí havia de passar per casa a dinar (venia de La Rochelle i anava cap a Vinaròs a veure la família). Em va demanar que li preparés quelcom que li recordés el Brasil, ja que també hi va viure uns anys i de tant en tant li agafa enyorança, 'saudade' com diu ella amb el seu accent francès. Així que li vaig preparar feijoada i de postres un 'Eton mass' tropical. 

Bunyols de coliflor morada amb amanida de poma

La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.

Arròs verd

Que m'agraden les flors no cal que ho digui. La natura en general, tampoc. I soc molt feliç quan arriba la primavera i veig tot l'entorn verd i florit, encara que enguany es nota que la sequera fa que tot estigui diferent. Però hi ha la tanca del meu veí que no falla: les glicines arriben puntuals tot i que no estan tan ufanes com altres anys. I les seves peònies que m'alegren la vista -he de pujar al mur per a veure-les- i que el saltaria per a tallar-les totes (sabria que hauria sigut jo i no ho puc fer).