Pizza de sobrassada de Mallorca amb ceba i figues

De tant en tant m'agrada fer-li una comanda. Els seus embotits són una exquisidesa. I a l'última vaig aprofitar per comprar el seu llibre 'Porca misèria', ja que volia que me'l dediqués. Un llibre amb unes fotografies precioses. Feia temps que no tenia un llibre de gastronomia amb unes imatges tan ben fetes. Excepte dues, totes són de Martin de Arriba i representen molt bé el producte que fa ell, és en Xesc Reina de Can Company d'Inca, a les Balears.

Pissaladière niçoise

Això de viatjar amb el paladar m'agrada molt. I si el destí és cap a França, ja és un plaer que sempre em va bé. En aquests dies de fred intens no cal dir que engegar el forn resulta un plus de fer-me sentir a gust a la cuina. Bona música, escalforeta i preparant un àpat diferent.

La pizza d'en Pepe Serra

A la recepta d'avui no trobareu per escrit la llista d'ingredients, perquè l'amfitrió els ha dibuixat de manera com ho sap fer, fantàsticament. I és la sort i orgull que tenim els tarragonins de comptar amb un il·lustrador internacional, que publica en mitjans més que reconeguts d'arreu. Ell és en Pepe, Pepe Serra.

Tortilla rellena, empanadas, choripán i pizza fugazzeta, anem a Buenos Aires

 

Va coincidir que estava repassant el meu arxiu fotogràfic de la part de viatges, ho estava fent de l'Argentina i Xile, i a la nit vaig començar a veure la sèrie 'Street Food: Latinoamérica' (molt recomanable)  de Netflix que començava per Buenos Aires. Choripán, fugazzeta, tortilla rellena, empanadas. De sobte em va venir a la memòria, per més anys que hagin passat, tot aquell reguitzell d'olors, colors, sons i racons de la ciutat a la qual hi tornaria sense pensar-m'ho dues vegades.

'Pizza morena, pizza con garbo', sobrassada, albergínia i mel

Quan es parla de sobrassada el pensament se'n va a Mallorca, d'on és tradicional, ja que està regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Però si en parlen de la bona, jo ho faig de les que elabora en Xesc Reina, un xarcuter català afincat a Mallorca fa molts anys, de renom internacional i que acaba de rebre el premi Gran Maestro di Lama de la Guida Salumi d'Italia, que reconeix les millors carns curades i els millors embotits.

Pizza de galeres, amb ceba confitada, pesto i formatge parmesà

Que al món de la cuina tots aprenem de tots és ben cert. Et pots inspirar en un plat d'un cuiner, fer la teva pròpia versió sense que tingui res a veure o donar-li el tomb i amb els mateixos ingredients en quantitats diferents obtenir una recepta d'allò més. Amb la que presento avui només he canviat alguns ingredients i tècnica però he respectat totalment la manera de fer l'original d'en Vicent Guimerà que és: la pizza de galeres, amb albergínia, pesto i formatge d'ovella.

Pizza fregida i un maridatge

Feia temps que volia posar al blog una recepta que m'agrada preparar, pizzetes fregides. Inspirades en un llibre d'un cuiner francès, són fàcils, econòmiques i que podem tenir al congelador per a qualsevol dia, bé com un aperitiu o per a un àpat lleuger. En aquesta ocasió faig un maridatge amb un vi que ho arrodoneix.

Pizza negra de ceba confitada i calamars

De les coses bones que m'agraden recordar en tornar d'un viatge és el menjar. Tot allò que és diferent dels nostres costums m'enriqueixen. I de tot el que veig, qualsevol cosa en un moment donat, m'inspira. Això em va passar en un viatge a Roma: veient un racó del Trastevere, el color negre del paviment i el daurat de la paret, em van fer pensar en una pizza negra amb ceba daurada per sobre. Estan en aquella ciutat havia de pensar en un àpat propi. Posteriorment, essent en un museu i observant daurat el mosaic Iustitia et Pax, els seus tons daurats m'ho van reafirmar.

Pizza tartiflette {sempre ens ve de gust}

La pizza també és un pa. Es fa amb farina, aigua i llevat com normalment fem els pans. Així que a la proposta d'aquest mes us en fem una amb tartiflette: plat francès que utilitza patates cuites, cebes, xampinyons, formatge reblochon, nata, pebre i bacó fumat.

Pizza km 0 {sense sortir de casa}

Les tardes d'estiu donen per a tot. La Violeta va veure que fullejava la revista Cuina i a la portada hi havia una pizza, que a ella li agraden i molt. Així que vàrem decidir què faríem per a sopar: una pizza! A l'hora de posar-li nom vam decidir que seria km 0, perquè les verduretes que la farcirien serien totes de l'hort que teníem davant. Un davantal, que algú ens va portar de Roma, va servir per a ambientar, amb els mateixos colors de l'ornamentació. La massa va quedar molt bona.

Coca de calçots {dels nostres}

El diumenge passat van fer la Gran festa de la calçotada a Valls. Els que som de la zona gaudim molt dels calçots. A casa els cultivem i els agafem al moment de fer-los. Com que som pagesos aficionats ens en surten de totes les mides. Què fem amb els més petits? Els prenem a casa i els preparem de totes les maneres possibles.

Pizza de carpaccio {una bona proposta}

De tipus de pizzes n'hi ha molts i de diferents ingredients. La de carpaccio és una de les meves preferides, tant pel gust de la massa com pel carpaccio de vedella.

Per a fer aquesta per a dues persones i servida amb una bona amanida,

Focaccia de pesto de llavors de girasol {i que resulta}

Algunes de les fotografies que tinc de viatges són les que m'inspiren a l'hora de fer una recepta. En aquest cas, quan vaig veure una de la neu em va venir al cap una focaccia marcada amb els dits just abans d'entrar al forn. I aquí la teniu. La vaig fer amb pesto de pipes de girasol.  La casa feia olor d'autèntica pizzeria italiana.

Pizza de xocolata i fruita {sí, de xocolata}

I aquí tenim a Bibi i la pizza de xocolata. La pizza d'avui és una d'aquelles propostes que no deixa indiferent a ningú. Xocolata i fruita una combinació perfecte per a berenar i fins i tot per unes bones postres.